L’habitació del pol·len

Zoë Jenny , ( Basilea, 1974 )                         
“-L’insecte. Sempre ve de nit, quan estic sola, i es cruspeix la son.” Això li passava de petita, quan vivia sola amb el pare i la mare els havia deixat. Aquests malsons s’aniran repetint, i la nit i la foscor li seguiran fent por. Por dels somnis, plens d’angoixa, estranys, absurds, que es barregen moltes vegades amb una realitat incomprensible, fora de lloc, freda, trista, de situacions estúpides, o de pensaments macabres. I ella, ara ja una adolescent, voldrà conèixer a la mare – després de deu anys sense saber-ne res- . Arribarà en un mal moment, i tornarà a estar sola, una solitud destructiva, de qui vol afecte i no en rep mai. Només el del pare, enviant-li un cop al mes llibres sembla no voler tallar definitivament els llaços afectius amb la filla, però ara ni això, ell ja ha trobat un vida nova, on  ella sap que ara no hi acaba d’encaixar. Pàg.43 “Els sorolls (…) Els hauria deixat de banda llegint, s’haurien quedat darrera el mur de paraules que, des que tinc memòria, podia crear mentre llegia. Un mur de paraules que, mentre llegís i no fes res més, m’envoltava i protegia.”

No m’esperava que la novel·la se’m presentes com una bufetada seca i freda a la galta. No sabria dir si m’ha agradat o no. M’ha recordat els quadres abstractes de la pintura moderna o súper moderna, aquells que la gent es mira del dret i del revés, i ho veu i ho desxifra tot, o no hi veu res. No és el tipus de narració que m’atregui però té una vitalitat i força que no se li pot negar, àcida, crua, traspuant una incomunicació gairebé salvatge entre els personatges, sobretot entre els membres de la família.


Pàg.6 “De nit dormia amb un son intranquil i els somnis lliscaven davant meu, a bocins, com trossets de paper en un riu de corrent ràpid.”
Pag.33 “Tinc els llençol als peus, fet un garbuix. Eufòrica i esgotada, com sempre que salvo la vida en un somni, miro el sostre.”.
Pàg. 69 “El llençol és xop d’una suor plena de por i el penjo al sol, a la finestra. Obro totes les finestres de l’habitació perquè hi entri el sol, assequi els somnis i els faci fora del dormitori. Odio els meus somnis. Però ja no crido.”

Pàg. 105 “La gent té testos a les finestres com si fossin animals de companyia.”
Pag.125.”Cau la primera neu. En un banc del parc hi ha dues dones grans que seuen molt juntes, semblen dissecades. (…) Sé que les molesto. Però m’hi quedo igualment. (…) I esperaré aquí amb elles, esperaré la capa blanca sobre el terra. La manta de neu.” 

Els mots:      rierol
Rierol  petit corrent natural d’aigua
Pàg.52 “La pluja colpejava el sostre i baixava en centenars de rierols diminuts per les finestres…”
La fitxa:         Jenny,Zoë ( 1997 ). L’habitació del pol·len. 1ª ed. 1998 Barcelona.
Quaderns Crema,S.A. Traducció alemany Mariona Gratacòs. 125 pàg.
Premis:         Premi literari alemany Aspekte 1997.
Valoració:    QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top