Si heu arribat a aquest apunt enllaçats per la cadena de blogs per la independència sigueu benvinguts. Llegiu i seguiu la cadena.
Si heu arribat directament al Quadern de mots, sigueu benvingut com sempre. Aquest cop us convido, també, a llegir i passejar per la cadena de blogs per la independència.
Volia preparar un post dedicat a la literatura catalana de fa 300 anys. Ahir, fa tres-cents anys, l’actualitat política i social va marcar l’agenda literària d’una manera quasi exclusiva. Avui, passats tres-cents anys, l’agenda literària s’ha àmpliament enormement però en molts aspectes, no només els exclusivament literaris, encara està marcada per l’actualitat política i social.
D’ahir, de fa tres-cents anys
Recupero trossets del volum 4 de la Història de la literatura catalana d’en M. De Riquer – A. Comas de l’apartat que fa referència a la literatura sobre fets històrics del primer quart del segle XVIII. Ens diuen els autors, “Un esdeveniment com la guerra de Successió, amb tanta càrrega d’heroisme i d’apassionament, havia d’esclatar per força en una abundosa literatura propagandística i patriòtica. Literatura en prosa i en vers, en català i en castellà, a favor de l’Arxiduc o a favor de Felip V.”
Dos petits fragments de versos on la ironia s’encarrega de donar el to. Primer un rodolí valencià, que il·lustrava el graval d’un home despullat:
Carlos Tres i Felip Cinc
M’han deixat ab lo que tinc.
O les dècimes que comencen:
Quan Carlos Segon morí
Luego entrà Felip Borbó
No per tenir més raó,
Sinó per ser més vesí…
Ja en prosa cal destacar
El Despertador de Catalunya
Aquests petits llibrets o fulletons són de caire polític i varen ser editats al 1713, cap al final de la guerra de Successió. La seva finalitat era la de mantenir l’ànim dels catalans i explicar tota la doctrina jurídica que sostenia l’actitud dels catalans en prendre la decisió de continuar la lluita, combatre els desànims i la propaganda borbònica. “Tots els escrits venien avalats amb contínues cites i exemples històrics i de la constitució de Catalunya, de la Bíblia i d’autoritzats pensadors i filòsofs.”
“Despertau-vos! despertau-vos, Catalans adormits! Despertau-vos a les vives veus d’aquest zelós Despertador… Puix teniu qui amb clara llum vos ilumina, no sepulteu la vostra honra, les vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua i deplorable esclavitud. Obriu lus ulls a la llum d’aquest Despertador, abans que es quedin totalment cegus en els fosques tenebres de qui desitja veure-us gemegar en la dura i vergonyosa esclavitud…”
D’avui, després de tres-cents anys
Un munt d’escriptor que aposten per la seva llengua.
Un munt de bons traductors que ens acosten la literatura del món.
Un munt d’editors que aposten per la qualitat de la literatura catalana i per la literatura en català.
Un munt de biblioteques i llibreries amb clubs de lectura engrescadors.
Un munt de lectors que volen llegir en la seva llengua.
Un munt de lectors de fora que desconeixen la literatura de casa per falta de traducció i exportació.
Un munt de bons llibres per llegir i gaudir
Un munt de…
Som un país amb una literatura de qualitat.
I ho som avui, després dels entrebancs que hem anat trobant al llarg de tres-cents anys.
… la cadena segueix cap a La línia de Wallace
Deixa un comentari