6/09/2011
Aquest mes fa deu anys que varen inaugura la Biblioteca del poble on visc, Sant Quirze del Vallès, hi fan un quants actes per celebrar-ho i entre ell ve l’escriptora Najat El Hachmi. Aniré a la tertúlia. M’enduré la meva llibreta i m’apuntaré aspectes i detalls que m’agradin o que em semblin interessants. No he anat mai a cap presentació ni tertúlia literària, ni he tingut la possibilitat de parlar amb cap autor (tret d’algun fugisser comentari de blog a blog). Avui en tindré l’oportunitat però segurament no ho faré. Sóc de les que es queda al marge, escolta i mira.
Najat El Hachmi va guanyador del Premi Ramon Llull de novel·la l’any 2008, amb L’últim patriarca i l’abril d’aquest any ha publicat La caçadora de cossos.
7/09/2011
Lloc: Biblioteca de Sant Quirze del Vallès.
Hora: 18:30 (ha començat puntual).
Assistents: una mica més d’una trentena.
Després de fer les presentacions pertinents la Najat El Hachmi ha començat a fer un petit recorregut per la seva obra, començant per la darrera, La caçadora de cossos.
N’ha destacat aquests aspectes:
- Ha estat una experiència diferent del que he escrit fins ara –ens diu-, que li ha permès fer un canvi radical no només per la temàtica del llibre sinó també per canviar el concepte que es té d’ella com a escriptora. Allunyant-se així del clixé d’escriptora-pont de cultures.
- La caçadora de cossos suposa un abans i un després en molts aspectes.
- “Maleeixo a les muses per portar-me a aquest terreny tan delicat”, diu tímidament, referint-se al tema del sexe i erotisme de la seva última novel·la.
- Referint-se a la protagonista , ens explicava que li va ser una mica complicat trobar-li el registre correcte, una dona de fer feines amb aquest tipus d’experiències, la manera de parlar…”i que parles en català, quan hauria sigut més normal que parles algun altre idioma” (comenta una mica en veu baixa).
- Va buscar referents i es va documentar, diu que se li va fer complicat trobar-los en la literatura catalana. (almenys el tipus de referents que buscava).
- Ens explica que li ha costat l’estructura de la novel·la ja que no volia escriure-la en forma de dietari.
De L’últim patriarca ens va dir:
Ens va fer una petita pinzellada de la seva primera novel·la Jo també sóc catalana del 2004. D’aquesta va destacar el fet que li va ser més complicat decidir l’esquema de la novel·la què escriure-la després.
- Va escriure la novel·la per ella (no pensant en un públic) , i el fet de no tenir lectors li va permetre escriure segurament amb més llibertat. Ara, en certa manera es deu als lectors (sense deixar, però de ser ella).
- No va escriure la novel·la pensant amb el xoc cultural, no volia ser un exemple de la vida d’un marroquí fora del seu país, en aquest cas Catalunya. Aquesta etiqueta li va posar el públic i els mitjans de comunicació. (jo diria que van aprofitar la temàtica per a fer-ne un bon màrqueting).
Ens va fer una petita pinzellada de la seva primera novel·la Jo també sóc catalana del 2004. D’aquesta va destacar el fet que li va ser més complicat decidir l’esquema de la novel·la què escriure-la després.Va ser l’hora del públic. En un primer moment es va derivar o centrar la tertúlia en el tema de la sexualitat femenina i després en la sexualitat del jovent d’ara. És curiós perquè la Najat El Hachmi volia sortir d’aquesta dualitat de cultures amb aquest nou llibre, malgrat això, no van poder faltar les preguntes i/o comentaris de la manera que tenim les dones de viure la nostra sexualitat aquí i la manera que tenen les dones de viure la sexualitat al Marroc. Suposo que fins a cert punt és inevitable i va més enllà del propi llibres (m’ha fet l’efecte que no li acabava d’agradar).
Se li van fer una quantes preguntes, jo en destacaré les que al meu criteri vas ser les més interessants.
¿Els títols dels llibres et venen imposats o els tries tu?
Fins ara tots els he triat jo. L’últim patriarca va ser el que primer vaig escriure de la novel·la. En el cas de La caçadora de cossos, coneixent els gustos de les editorials el títol el vaig triar de tal manera que, em permetès assegurar que no me’l rebutgessin.
Escrius en més idiomes? No, només ho faig en català. Vaig tenir la sort d’anar a l’escola en plena immersió lingüística. He traduït uns contes i també he escrit un pròleg en castellà (diu que li va suposar un gran esforç)
Tens lectors de les dues cultures? Si, he pogut conèixer moltes dones marroquines. L’últim patriarca ha estat traduït a deu idiomes i La caçadora de cossos a tres, ara se’n prepara una traducció a l’anglès.
Tens algun projecte començat? Si, estic treballant en una novel·la. (Calla). Aquí els assistents l’ajuden dient-li que no li preguntaran res de la nova novel·la, s’esperaran a que surti.
Ens ha parlat de la traducció que ha fet d’un llibre de contes, Contes llibertins del Magreb. que segurament sortirà a la venda aquesta tardor. Contes per a adults que, segons ella, són molt arrelats al seu país d’origen, diferents, divertits i que espera que agradin molt.
La tertúlia va durar poc més d’una hora i en vaig sortir contenta. Vaig descobrir una escriptora tímida que li va tocar viure una certa fama i reconeixement no de tot esperats, gairebé de cop. Que ha volgut trencar en certa manera amb el clixé que se li ha atorgat sense ella voler-ho, i ho ha fet amb contundència, escrivint una novel·la radicalment diferent i fent un gir espectacular.
Fa temps vaig llegir L’últim patriarca, en general em va agradar però pel meu gust el final el vaig trobar fluix. Fluix perquè en certa manera la protagonista es rendeix i no acaba assolint el grau de llibertat que tant havia desitjat (parlo una mica de memòria, però això és el que m’ha quedat). Aquest regust que em va quedar de la lectura i la crítica massa positiva de la seva segona novel·la, m’han fet endarrerir la lectura de La caçadora de cossos.
Va comentar que segurament aquesta segona novel·la no hagués estat possible si no hagués escrit primer (i amb èxit) L’últim patriarca.
Per acabar diré que ha estat una experiència del tot positiva. M’ho he passat bé, he descobert certs aspectes que desconeixia tant de l’autora com de les novel·les i m’han servit per acostar-m’hi una mica més. Això sempre és positiu.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari