Natura quasi morta

Carme Riera (Palma de Mallorca.1948)                              
Llegeixo el llibre amb moltes ganes. És un regal de la meva filla i això és una valor afegit. De tant en tant llegeixo novel·la negra, i m’agrada. Això de seguir pistes, d’embolicar-se la troca, de falsos sospitosos, mòbils poc clars… generalment són novel·les que atrapen als lectors. “Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, que l’autora coneix de primera mà, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d’ironia i realitat.  Crec que aquest ha estat el gran encert de la novel·la, la proximitat.
Fent un repàs als blogs que han parlat de la novel·la, tots destaquen l’esforç i els resultats que ha aconseguit  Carme Riera endinsant-se en el món del gènere negre. Carme Riera es va deixar assessorar per gent experta com ara Andreu Martin. Aquest, va assenyala que Riera havia estat molt valenta i havia aconseguint uns bons resultats; moure’s dins uns paràmetres, respectant sempre les estrictes normes que imposa el gènere. Riera diu també que es va deixar portar per la inspiració d’autors com Manuel Vázquez Montalban, Fuster, Pedrolo, Donna, Nansa Laarson,  Leon, Pedrolo i Andreu Martín, Mari Jungstedt.
Parlar de novel·la negra és parlar d’assassinats, d’investigacions, de policies, d’escenaris, de pistes, de mòbils,  i d’un culpable, que acaba, en aquest cas,  engarjolat. Tot això ho trobem a Natura quasi morta , però també hi trobem altres aspectes que no són exclusius o determinants en la novel·la negre. Parlo de frustracions, d’incomunicació; del professora/degana que veu com el sistema no funciona, de la mossa/sotsinspectora d’Esquadra que dubte o la que té por, de l’estudiant que necessita més però que veu com li fan perdre el temps, de la mare que no entén què ha fet malament amb la seva filla…
Pàg. 38 “…prenien cafè a l’Ateneu mentre cantaven les absoltes a la llengua morta: a qui podia interessar el llatí, que havia desaparegut del batxillerat (…) Dolors Adrover ho acceptava amb pena però encara creia que el motor del canvi del país, allò que ens faria més lliures, nets, desvetllats i feliços es fonamentava en l’educació.”
Però Riera ens ensenya una universitat que no té res a veure amb la font de saviesa i coneixements que tots hem idealitzat, ens mostra un entorn acadèmic decadent, on prima més la quota de poder dins la classe docent que l’ensenyament del coneixement. Els estudiants no els deixa tampoc massa bé, estudiants contraris al Pla Bolonya que es dediquen a ocupar espais i impedir que es facin classes, estudiants que no estudien o simplement que tenen interessos poc acadèmics.
Pàg. 220 “El secret de sumari, però, evità que transcendissin les noves conclusions. Els mitjans de comunicació n’haurien fet un llepadits i les universitats contrincants de d’Autònoma s’haurien mort de satisfacció. I qui sap si no haurien intentat encabir-ho en aquella mena de publicitat que ara s’estilava i en el qual es feia referència no als èxits obtinguts per si mateixos sinó als fracassos de la resta.”  Aquesta és la crítica que fa Riera al sistema en general i en particular al mon acadèmic, aquesta apatia o desgana que fa dels fracassos dels altres els nostres esquifits i insubstancials èxit.
La sensació que he tingut al acabar la novel·la és bona, m’ha agradat per molts aspectes,  però m’he quedat amb una sensació estranya que realment no sabia ni què era ni com definir-la. Sort n’he tingut dels experts, llegint la magnífica ressenya de A l’ombra d’un crim he descobert de què es tractava. El què l’Anna Maria Villalonga anomena encertadament “ganxo” Diu : “Riera  no construeix la intriga amb el “ganxo” suficient, si em permeteu un mot poc literari però força entenedor. No genera suspens, no crea el clima adequat de neguit, nerviositat o inquietud que, per a mi, ha de ser consubstancial al gènere. El lector no se sent involucrat, no viu la història des de dins.” Doncs si, realment falta aquell suspens i angoixa que el lector ha de tenir quan veu com l’assassí s’avança, s’amaga i juga constantment amb el lector, i aquests es queda gairebé al marge tant del suspens com de la investigació. Us recomano llegir la ressenya per veure com explica aquest concepte.
Tenim una novel·la negre, amb tots els seus ingredients, però amb la força d’uns aspectes que no pertanyen al gènere. Com dir-ho, és com si la desaparició i els posteriors assassinats que passen dins la UAB fossin el pretext per exposar-nos els conflictes i desgavells que viu la comunitat universitària, i l’ensenyament en general. Perquè el protagonista no és ni l’assassí, ni la sotsinspectora Manuela Vázquez. Suposo que per això se l’ha definit com una “novel·la coral” – un munt de personatges amb vida pròpia units en un mateix espai que viuen de prop uns miseriosos assassinats-. 
Carme Riera posa en boca del personatges la presa que hi ha per resoldre la desaparició i els assassinats; des de la UAB no es volen més escàndols que qüestionin ni posin en dubte la qualitat de la Universitat. Des del cos policial, Mossos i policia, és crea la necessitat de trobar un culpable per tancar el tema ja que els polítics estan disposats a fer rodar caps.
Ja he dit que jo no hi entenc amb paràmetres ni models del gènere negre –només sé reconèixer els bàsics- per això em feia respecte parlar-ne. Suposo que per això he basat la meva ressenya en altres aspectes del llibre, els que a mi m’han cridat l’atenció. Però aquesta és la gràcia de les novel·les que, cadascú pot dir-hi la seva, perquè en definitiva cadascú en fa la seva lectura. Altra cosa és si com a lectors entenem el què ens vol transmetre l’autora.
La Dolors Adrover, la Degana “Capficada i deprimida davant d’una situació que la sobrepassava –no dormia, no menjava i tampoc no es podia concentrar- , considerà la desaparició d’Iliescu com una anècdota sense importància.”
Pàg. 78 “<Qualsevol acció>, assegurava, <fins i tot el pitjor dels crims, té una justificació. Per molt equivocada, immoral o contra natura que sigui. Els actes gratuïts no existeixen>, defensava, <sempre hi ha una causa que ens permetrà entendre i rebutjar, naturalment, les raons de l’assassí>”
Pàg 79 “trucaven a la porta avalotant el veïnat i a crits i a cops se’ls emportaven, traient-los del llit, sense deixar que es vestissin. No m’agrada seguir les mateixes pautes. Així s’endugueren el meu tiet…”
La Direcció General de Cultura de les Illes Balears l’anomena escriptora de l’any 2010   
 Des de a l’ombrad’un crim, benzina, debatabat, llegit també n’han parlat.
Tastets
>> calaix de sastre (xinès)
b) Calaix de sastre: persona que sap moltes coses i diverses, o que té habilitat per a tot
Pàg. 30 “L’assignatura que Bellpuig impartia als erasmus era una mena de calaix de sastre xinès –perquè a Occident de sastres ja no en queden- . Sota el nom de <Cultura espanyola>, tant els podia parlar de Velàzquez com de la paella valenciana, d’Almodóvar o de Cervantes…”
Carme Riera es mou entre l’humor i la crítica al sistema educatiu durant tot el llibre.
>> Georg Flegel 
Georg Flegel pintor alemany (1566-1638) conegut per ser el primer pintor alemany de natures mortes i un dels més importants del segle XVII. Mireu quadres
En alguns dels seus quadres apareixen, mosques, rates, cucs… d’aparença viva, segurament, esdevenint així “natures quasi mortes”.  L’assassí, deixa a totes les seves víctimes un d’aquests animals, recordant, potser, una de les últimes classes del professor Bellpuig.
>> mots
Tot i estar escrita en català oriental, per coherència a l’escenari on es desenvolupa la novel·la, el campus de la UAB, Riera ens regala uns quants mots en mallorquí. N’he recollit alguns; Mirera, brutenc, descambuixada, llanterneria, xalet de cordeta, capoladora…
Mirera  ganes de mirar
Pàg. 47 “La miraven perquè feia mirera, de pura admiració, a causa del seu atractiu, accentuat per un aire ambigu.”
Brutenc  poc brut.
Pàg. 57 “… l’espai on només cabien dues taules metàl·liques d’un brutenc mal color, entre ala de mosca i sotana d’escolà…”
Descambuixar (Descambuixada)  Treure el cambuix a una dona; despentinar, especialment barallant-se.
Pàg. 143 “Domenica jeia d costat, descambuixada, una part de la cabellera li queia sobre la cara, amb el cos tapat per una manta de la qual sobresortia l’espatlla dreta i un braç“
 “A Lluna, la gossa de casa, in memoriam”
Ens diu l’autora abans de començar.
M’ha costat molt fer aquesta ressenya, tenia la sensació de no ser prou honesta, deixant a la llibreta aspectes que m’ha suggerit la novel·la i no m’he atrevit a dir. He trobat que Carme Riera ha estat molt valenta, i no ho dic pel fet tastar el gènere negre, no. La valentia és la de saber explicar en forma de novel·la el grau de descontentament que sembla regnar en el sistema educatiu en general i en el seu cas en el universitari.  Qui ha llegir alguna ressenya meva en el blog ja sap que sóc força crítica amb el sistema educatiu  on; mestres, polítics pares i alumnes hauríem de posar-nos a reflexionar sense partidismes. “allò que ens faria més lliures, nets, desvetllats i feliços es fonamentava en l’educació” que deia el poeta amb l’adaptació de la sensacional Carme Riera. És una bona novel·la.
El mot:            capoladora
Capoladora 1. Ganivet de fulla ampla i robusta que serveix per capolar carn Capolar  1. Tallar a trossets petits    3. Fatigar fortament;
Pàg. 80 “El terra era moll com si l’acabessin de regar, a conseqüència d’aquella humitat capoladora d’ossos que, amb molta freqüència envaeix Barcelona.”
La fitxa:           Natura quasi morta, Carme Riera, 20011. 1ra ed. 2001 Edicions 62, S.A.255 pàg.
L’enllaç:            http://www.escriptors.cat/autors/rierac/
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

13 thoughts on “Natura quasi morta

  1. JpmerchNo Gravatar

    Aquesta vaig a demanar-la al Cercle, que s’estan posant molt pesats.
    Curiosa la paraula mirera. El sufix era com a tenir ganes de és un veritable calaix de sastre. Em venen al cap alguns exemples que no posaré per no deixar el meu comentari brutenc i que em descambuixes d’una bescollada.

    Respon
  2. CarmeNo Gravatar

    oi sé si la llegiré, ja que la novel·la negra sempre em fa mandra, però la proximitat que dius és un esquer per a mi…

    De tota manera, sempre gaudeixo molt i molt dels vocabularis que ens proposes, com a Jp, m’ha encantat la mirera, però també les altres.

    Respon
  3. ElfreelangNo Gravatar

    Els teus post són veritables lliçons! t’ho dic de debò, bons, complerts i ben escrits, me n’he llegit un munt de llibres de la Riera! però la novel.la negra no sé perquè no m’acaba d’entrar….ah i compartim la dèria pel llenguatge, els jocs de paraules i els diccionaris, el lèxic…..Bon cap de setmana quadern de mots!

    Respon
  4. Quadern de motsNo Gravatar

    Jpmerch, això sembla un partit de tennis (diferent del que jugaves fa uns dies)

    BESCOLLADA (o batcollada). f. Cop pegat amb la mà en el bescoll;

    Nosaltres per aquí dalt en diem calbot. Bescollada no la coneixia.

    CALBOT m. Cop pegat amb la mà closa al cap

    Carme, jo crec que és més que una novel•la negre. És llegeix bé.

    Respon
  5. Anna Maria VillalongaNo Gravatar

    Moltes gràcies per la teva referència tan agradable i afectuosa a “A l’ombra del crim”.
    Realment la novel·la és més que un producte policíac, poua en el costumisme i ens apropa a realitats que coneixem. Des del punt de vista negre, però, crec, com dic a la ressenya, que no triomfa del tot.
    Una abraçada,
    Anna Villalonga

    Respon
  6. Quadern de motsNo Gravatar

    Efreelang, a mi de tant en tant si que m’agrada llegir novel•la negre.
    Compartim dèries, 😀 ( m’agradaria saber-ne per poder aprofundir una miqueta més, però és el que hi ha)
    T’agraden els post, doncs, la veritat moltes gràcies, m’ho passo molt bé fent-los però també pateixo força. Em guardo coses per no allargar-me massa i fer-me pesada.

    Anna maria Villalonga, ha estat un plaer compartir la teva ressenya i adonar-me’n de que no tothom veu les coses, la novel•la, de la mateixa manera. Crec que nosaltres hem coincidit força. Et torno l’abraçada. Gràcies.

    Respon
  7. Racó per llegirNo Gravatar

    Tinc molt pendent endinsar-me en l’obra de Carme Riera, però ara per ara no sé amb quin llibre començar. Tu què em recomanes? N’has llegit d’altres?

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Racó per llegir, uf m’ho has posat molt difícil. He anat a mirar quants llibres tinc de la Carme Riera, i en total en tinc set. Tots, fa uns quants anys que els he llegit i sent sincera no sabria quin aconsellar-te. Molts son contes, res a veure amb en Monzó que tant t’agrada.
    Si no has llegit res de la Carme Riera començar amb “Natura quasi mort”a és perdre una mira el què ha fet fins ara, però pot ser una bona opció. “Qüestió d’amor propi” és dels primers1987 i molt curtet, tens els reculls de contes “Te deix amor, la mar com a penyora” o “Jo pos per testimoni les gavines” , o el premi Josep Pla de l’any 1994 “Dins el darrer blau” que és una novel•la. Els últims que ha publicat no els he llegit, tret del de la ressenya.
    Conclusió difícil, però crec que triïs el llibre que triïs segur que t’agradarà.

    Respon
  9. Jordi DorcaNo Gravatar

    “Dins el darrer blau” és, per mi, una obra mestra. Però sempre fa bo de poder-la llegir aquesta gran escriptora. I tan conscient.
    M’agrada molt la tria de mots que ens fas.
    I tot tan complet i tan ben treballat.
    Gràcies.

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, “Dins lo darrer blau” la posaré com a pendent a rellegir, me n’heu fet venir ganes.

    Núria Martí tinc problemes amb el teu comentari, no es publica i no en sé el motiu.

    Núria Martí, benvinguda. Tots canviem, però l’essència, la bona escriptora i la bona escriptura sempre perduren.
    A mi també m’agradava amb el català de Ses Illes, en “Natura quasi morta” ens regala uns quants mots. Mentre els llegia, en el meu cas, m’han fet somriure, i potser si que ha estat per enyorança.. Gràcies.

    Respon
  11. montselladoNo Gravatar

    La novel·la negra em diverteix molt perquè mentre la llegeixo no puc evitar avançar deduccions de la meva collita. Es veu que sóc una Miss Marple frustrada 😉

    M’ha agradat això de llepadits, no ho havia sentit mai i em sembla molt gràfic.

    Respon
  12. Quadern de motsNo Gravatar

    Montse, aquesta com a novel·la negra de tensió i intriga és una mica fluixa destaca més per l’aspecte de la proximitat i pel tema de rerefons.

    LLepadits? on hi has llegit, al meu blog? 😀 , és però un mot molt gràfic com molt bé dius.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top