Paisatge aproximat

Peter Stamm (Winterhur, 1963)                
Paisatge aproximat és una novel·la freda. Freda com el fred que viu la gent d’un poble noruec prop del cercle polar. Neu, nit, foscor, soledat, incomunicació, tristesa, desamor, monotonia, mentires, secrets,…
Pàg. 10 “Feia setmanes que el sol havia desaparegut i ja no es feia clar. La nit descansava sobre el paisatge.”
Pàg. 24 “En un d’aquells matins d’hivern en què havies de mirar el rellotge per saber si el dia ja havia començat…”
Segons ha comentat el mateix autor ha ambientat la novel·la al nord de Noruega, on el clima és extrem i només els llums de les cases i dels carrers donen escalfor. Un escenari aïllat i hostil que accentua encara més la debilitat d’uns personatges alhora de buscar una cosa millor. Uns habitats que només es relacionen quan se’ls pregunta i, tot i així, les seves vides poques vegades interactuen amb la normalitat i l’espontaneïtat a la que estem acostumats. Això sorprèn, no es tracte de ser reservat o tímid, és molt més, és no travessar la frontera individual amb ningú, no permetre’s compartir sentiments ni emocions, encara que la protagonista plori, quan ho fa, ho fa fluixet, d’esquena, amagada – dur – .
La novel·la és el relat de la vida de la Kathrine, treballadora de duanes, que es dedica a controlar els vaixells de pesca que arriben al port, comprovant si porten alguna cosa de contraban. Una vida monòtona i senzilla, només trencada pel descobriment dels secrets i mentires del seu segon marit. Aquest descobriment la portarà a fugir del poble, deixant-t’ho tot; mare, fill, marit, feina. Se’n va, a Paris, a buscar a un amic, a buscar una mica de sol – de vida- , però torna. No ha trobat els seu lloc, o potser el seu lloc és allà dalt, amb el fred i la foscor. Al tornar, recuperarà l’amic de la infantesa, amb el qual volia fugir quan eren nens i, ara si que trobarà el seu lloc, sense enganys, sense mentides,  amb una mica d’escalfor i de calor humà.
D’estil molt peculiar, frases curtes a base de quasi sentencies, sense floritures ni entrebancs. Diu el que vol dir d’una manera directe i, a vegades – encara que exagero molt – recorda els escrits d’un fullet d’instruccions, ben pautats, i marcats. Ara bé, es permet tenir detalls en les descripcions del paisatge, això sí, sense deixar aquest estil tan peculiar, tan del nord.
Pàg. 60 “El pare deia sovint a la mare: el passat, passat està. (…) Al poble el passat mai quedava enrere.”
Pàg. 93 “- La por és la possibilitat de ser lliures -.”
Pàg. 94 “¿Ja us torna a sortir el sol, ara, allà dalt?- Va preguntar en Christian.
       Fa uns quants dies- va dir la Kathrine- No se sap ben bé. Torna molt lentament. Gairebé ni es nota.”
        
Pàg. 97 “Sóc com sóc. Per sempre.”
Pàg. 103 “De vegades tinc la sensació que no he començat a viure (…) Hi ha un pòster de la selecció de futbol de Dinamarca penjat a la paret. Fa molt de temps que l’hauria tret si sabés què hi he de penjat.”
Pàg. 136 “-Els homes estimen. Les dones es deixen estimar.”
Pàg. 152 “-¿Què som cadascun de nosaltres sense les nostres mentides? (…) –Les mentides no són secrets.”
Tastets
>> hi he trobat
Pàg. 57 “Lleva’t  d’una vegada, va pensar, tornarà a fer tard a la feina. Qui matina fa farina”  
Refr.—a) «Qui matina, fa farina»: vol dir que matinant es pot fer molta feina.—b) «Qui molt vetlla, poc matina».—c) «El matinar tres coses fa: ric i sà i bon cristià».
Pàg. 157 “Maldecaps amb pa són bons de passar.”
 Refr.—a) «Qui no té maldecaps, se’n cerca».—b) «Qui vol maldecaps, que compri un ase».—c) «Més m’estim maldecaps que mal de braços»: ho diuen els qui no volen fer treballs manuals.—d) «Maldecaps amb pa, fan de bon passar».—e) «Qui té maldecaps, que se’ls espassi».—f) «Maldecaps són xiques guapes»: perquè obliguen a vigilar-les molt (Val.).—g) «En aquest món, qui no té maldecaps pateix de migranya»: significa que tothom té preocupacions (Camp de Tarr.).
>> situem-nos
Fjell, Kirkenes, Tromso
>> una curiositat he trobat en el bloc Cactus,de Jordi Nopca, referint-se a un altre llibre de l’autor Voladores: Joan Fontcuberta i Gel va ser el primer traductor al català de Peter Stamm. Es va encarregar de la novel·la Agnes i el recull de contes Pluja de gel, però va renunciar a seguir amb Paisatge aproximat. “Stamm m’avorria”. Això d’avorrit, jo ho deixo al gust del lector.
Du sei wie du, immer
(Sigues tu mateix, sempre)
Paul Celan
Ens recorda Peter Stamm abans de començar la novel·la
Hi ha novel·les que posicionen els lectors als dos extrems de qualsevol cosa, una corda, un pont, una línea o simplement una satisfacció. El què és cert, és que una lectura mai et deixa indiferent.  Això és el què m’ha passat llegint Paisatge aproximat, no puc dir que realment no m’ha agradat però el que sí puc dir del cert és que no m’ha deixat indiferent. Tots, ni que sigui poques vegades, ens sentim o podem sentir-nos, sols, aïllats, incompresos, poca cosa, i només la força de ser tal com som ens ajuda a tirar endavant.
El mot:                                   
La fitxa             Peter Stamm, 2001 Paisatge aproximat. 1 era ed. 2003 Barcelona. Quaderns Crema, S.A. Traducció  Maria Pous 187 pàg.
L’enllaç:
Valoració:        QQQQQ


http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

2 thoughts on “Paisatge aproximat

  1. CarmeNo Gravatar

    Ostes, Quadern, quins comentaris fas… més ben treballats. No sé si ara mateix una noval·la tan freda em ve molt de gust… 🙂 però la tindré en compte per una altra ocasió, a part que tinc molts llibres pendents de llegir.

    Respon
  2. onatgeNo Gravatar

    No he llegit el llibre, però amb l’amanida que n’has fet me’n fas venir ganes… Sempre hi ha un llibre pendent de llegir.

    Des del far amb proximitat.
    onatge

    Respon

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top