Passi-ho bé, Senyor Chips

Amb quatre mots: típicament anglès, bona lectura (“El clàssic anglès sobre la vida escolar que ha emocionat milers de lectors durant dècades”)
El llibre
Títol original: Goodbye, Mr. Chips, 1934
Títol Traducció: Passi-ho bé, Senyor Chips,  2012 El cercle de Viena. Viena Edicions. Traducció Miquel Desclot , pàg. 108.
passi-ho-be-senyor-chips“Tots els mestres experimenten la por d’enfrontar-se als seus primers alumnes: una classe plena de nois cridaners disposats a posar a prova el professor més tranquil i assenyat. I en Chipping, molt jove i, per tant, molt inexpert, no va ser cap excepció. Els nois no van trigar gaire a abreujar-li el nom: era en Chips al pati de l’escola i quan parlaven entre ells. I és que el nou professor havia arribat a Brookfield -llavors tota una institució entre les escoles angleses- quan tot just acabava d’enllestir els estudis, i, probablement, la disciplina no era el seu fort…”
La sensació que he tingut al acabar la lectura és la d’haver llegit un llibre tranquil i agradable. Un llibre que ens parla d’un personatge entranyable que sap fer-se un forat a un determinat tipus de lectors. El senyor Chips és l’estereotip que tots duem al cap del professor bo, segurament un pèl llunàtic però indubtablement dels que es fa estimar. Un professor que sap com conduir als alumnes, que els sap renyar i castigar quan cal, al mateix temps que els educa i aconsella, simplement perquè li agrada la seva feina i coneix molt bé, un a un, tots els seus alumnes. Sembla ser que el llibre és un clar homenatge de l’autor a la figura del seu pare que era mestre d’escola, i a través del llibre l’autor ret un tribut als professors i en certa manera al món educatiu. 
El llibre fa el llarg recorregut per la vida acadèmica del Sr. Chips, des que va començar com a professor en llengües i literatura clàssiques de secundària a Brookfield, Anglaterra, fins que finalment es va retirar a una caseta davant de l’escola, bàsicament per no perdre el contacte amb la institució però també per no perdre el contacte amb la seva passió i la seva vida. Un professor dels que avui anomenaríem dels bons, dels que es fan estimar i que, malgrat el que pugui semblar,  encara queden.
“I l’any 1913, quan en va complir seixanta-cinc, es va jubilar, li van oferir un xec, un escriptori i un rellotge de paret, i va anar a viure a ca la senyora Wickett. Una carrera honorable, honorablement conclosa; tres hurres pel bon Chips, va cridar tothom en aquell sorollós sopar de final de trimestre.
 
Tres hurres, i tant; però encara havien de venir més coses, un epíleg insospitat, un bis interpretat davant un auditori tràgic.” pàg.15
I és a partir de la seva jubilació que anirem coneixent la història del seu protagonista i amb ell, repassarem la història del país, els traumes de la guerra, els canvis socials, tímides obertures en educació, la importància dels valors apresos a l’escola i el respecte a qui, d’una manera tan planera i eficaç, sap no només ensenyar sinó, també educar. Cal recordar que el llibre fou escrit l’any 1934, ambientada entre finals del segle XIX i principis del XX on l’escenari i el tarannà no tenen res a veure amb el ritme acadèmic, social i històric d’avui. Per això, mentre llegeixes Passi-ho bé, senyor Chips, et pots deixar seduir i traslladar a l’Anglaterra d’abans, la més clàssica.
Passi-ho bé, senyor Chips és un llibre que serveix per conèixer i reconèixer els grans tòpics anglesos a través d’un personatge que es comporta com el típic anglès afable i cordial, el personatge que no deixa mai de sorprendre pel seu aplom davant la vida i que no ha perdut mai el sentit de l’humor, aquell típicament anglès, es clar. Un llibre curtet per una història senzilla i amable.
“La feina de professor és tan diferent, tan important, no trobes? Això d’influir en aquells que han de créixer i tenir pes al món…
En Chips va dir que ell no ho havia pensat d’aquella manera… o almenys no gaire sovint. Ell treballava tan bé com sabia; i allò era el que es podia arribar a fer en qualsevol feina.” pàg. 30
Tastets

 

Potes de mosca
“… escrivint cartes de tant en tant amb una finíssima lletra de pota de mosca, menuda però ben llegidora.” Pàg. 20
Esmocar 1. Esmocar v. tr. || 1. Llevar el moc o cremalló d’un llum
“Recordo quan no hi havia enllumenat de gas o elèctric i teníem un membre de l’equip domèstic que en dèiem el noi de la llum que no feia altra cosa que netejar, esmocar i encendre els llums de tota l’escola.” Pàg. 73
Del cigró [LC] del cigró loc. adj. Que ha ascendit de soldat ras. Un sergent del cigró.
“Sóc com tots aquest coronels i comandants que ara hi ha pertot arreu: tot just una rifeta de temps de guerra. Un oficial del cigró, això és el que sóc jo en realitat.” Pàg. 82
James Hilton (Anglaterra, 1900- Califòrnia, 1954)
L’any 1933 Lost Horizon, una novel·la en què recreava una utòpica civilització anomenada Shangri-La, inspirada en una sèrie d’articles sobre el Tibet apareguts feia poc al National Geographic Magazine, que es va convertir ben aviat en un gran èxit de vendes. A partir dels trenta, Hilton va treballar a Hollywood de manera regular i va aconseguir un gran renom com a guionista.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

40 thoughts on “Passi-ho bé, Senyor Chips

  1. OffuscatioNo Gravatar

    La sensación que describes es equivalente a lo que he sentido cuando terminé “Cuento de navidad” de Charles Dickens (claro está, teniendo en cuenta sus diferencias temáticas). Y, como ya viene siendo también habitual, acabas de descubrirme a un nuevo autor. A ver si me cruzo con él en un futuro próximo. Gracias.

    Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Ah, m’encanta! M’agraden molt els autors tant i tant britanics, i m’enganxa molt això que expliques del repàs de la història del pais. Coneixia a Hilton pel seu “Lost horizon”, però mai no he llegit res d’ell perquè no m’animava aquest títol. Crec que aquest Mr. Chips m’atreu molt més. Si tens curiositat per llegir més sobre profes originals, et recomano “Las crónicas de la señorita Hempel”, no s’asembla gens al señor Chips però té un aire molt original en aquest sentit. Petons!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Doncs apunta’l que segur que t’agradarà. Ara penso en la setmana Brithis en la que vas participar, és un llibre típicament britànic.

      M’apunto la recomanació, gràcies.

      Respon
  3. CarolNo Gravatar

    A mí suele gustarme mucho la literatura inglesa, tiene ese no se qué especial, además de aquellos que tienen como protagonistas a profesores que suelen ser bastante entrañables y ayudan a volver atrás a nuestros días de escuela, no conocía al autor así que gracias por presentárnoslo. Un abrazo

    Respon
  4. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    El que m’atrau ara mateix, tot i que sigui del segle passat, el referent amb l'”educació” escolar, i també un personatge per qui la seva professió sigui la seva passió. I realment esperaria del llibre el que tu has posat: la sensació d’haver llegit un llibre tranquil i agradable.
    Salut

    Respon
  5. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me gusta todo lo que cuentas del libro, lo leo seguro, me atrae que sea sobre un profesor que hace balance y sobre todo que sea a principios del siglo pasado. Creo que una vez leí un extracto de este libro en alguna revista, lo tengo que comprobar, cuando lea el libro seguro que lo reconozco. Una abraçada 🙂

    Respon
  6. M. RoserNo Gravatar

    Carme, el primer paràgraf, ja m’ha recordat els meus primers anys enfront d’una classe de marrecs…
    Me’l compraré!
    Petons.

    Respon
  7. mafaldasNo Gravatar

    Me da la impresión de que es un libro para leer tranquilamente y que hace recordar los días de escuela. Miraré si hay versión en castellano.
    Musus.

    Respon
  8. TizireNo Gravatar

    No lo conocía para nada, pero comentas cositas que me podrían interesar… Puede estar bien para practicar mi oxidado inglés si consigo la versión original! 1beso!

    Respon
  9. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Me’l apunto. Sembla un llibre amable, fàcil de llegir. Segur que un moment o un altre em vindrà de gust!
    Gràcies, Quadren, com sempre!

    Respon
  10. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Lo leí hace años, y me gustó mucho. He visto también las dos adaptaciones al cine, la más antigua y el musical de Peter O`toole, y es que es una historia agradable que deja muy buen sabor de boca. Un beso, Carmen

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Yo no he visto las películas pero Peter O`toole le cae muy bien el papel de señor Chips, de hecho mientras leía el libro me imaginaba a un personaje similar.

      (Pilar mi nombre es Carme, sin la n)

      Un abrazo

      Respon
  11. Olga XirinacsNo Gravatar

    Pot ser un camí d’anada i tornada: el professor que recorda (tan atractiu si és situat a la vella Anglaterra); i l’alumne que també recorda, i ara entre molts em ve al cap “Les tribulacions del jove Torless”, de Musil, encara que no sigui anglès.
    És aquella capa geològica-personal que anem acumulant amb la creixença, que fa de bon escriure i de bon llegir.
    Salut sempre, i a menjar coques de sant Antoni abat.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Olga, si en tens l’oportunitat crec que et pot agradar. L’atractiu de la vella Anglaterra en l’escenari, el caràcter i el tarannà hi és molt present. Una història senzilla i nen explicada.

      Al final ens hem quedat sense coca 🙁

      Respon
  12. ElfreelangNo Gravatar

    vaja! m’atreu aquest llibre! faig de profe…està editat per una editorial que sempre treu uns llibres deliciosos, especials, i a sobre, com ens tens avesats, en fas una ressenya superba!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Encara que el ritme i l’estil del mestre d’avui no te res a veure amb els de la novel•la, l’essència, l’esperit del bon mestre, és el que ha de perdurar. Espero que t’agradi.

      Respon
  13. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola bonica!
    Me l’apunto de totes totes! Sembla una història molt interessant i si a Pilar i tu li doneu el vist-i-plau segur que m’agradarà. Sempre l’encerteu!

    Molts petonets

    Respon
  14. BotikaNo Gravatar

    Mai se m’hauria acudit llegir-lo si no fos perquè el deixes tan bé, i tan curtet segur que un dia o altre cau. I també m’apunto l’autor.

    Respon
  15. ToniNo Gravatar

    Més mestres. Havia vist el llibre com a novetat en alguna llibreria d’internet, però el títol no em convencia gens. Ara, després de llegir la ressenya, m’ha semblat un llibre més suggeridor. Pel que contes, m’ha recordat una mica El professor, de Frank McCourt, encara que el temps i el lloc són uns altres. Aquest és també una història amable.

    Respon
  16. mientrasleoNo Gravatar

    Me gusta mucho la propuesta que nos traes hoy. La del educador que pasa examen y desarrolla las preguntas que han marcado su vida.
    No conocía el libro, por cada uno que leo, aparecen cientos que me gustaría leer… y tienes la costumbre de presentármelos.
    Este me lo llevo.
    Besos

    Respon
  17. Olga XirinacsNo Gravatar

    Si pots llegir el que responc avui a Bloguejat, del Salvador Macip, m’estalvies feina.
    ¡Em publicaran la traducció castellana de “·Al meu cap una llosa”! M’ho van comunicar ahir. Ho fa Pagès Editors, de Lleida, i el títol és “Virginia no ha muerto”. No cal dir que els han negat l’ajut del Instituo Cervantes (això de ‘Xirinacs’ sona malament a la meseta). Però Pagès ha pres la ferma decisió que surti abans de l’estiu. I ara jo corrents a re-corregir. S’haurà trigat 28 anys…
    Salut de la bona.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Oh, que contenta que estic!!!!

      Me n’alegro moltíssim. Vint-i-vuit anys són molts, però ara toca re-corregir i gaudir que t’ho mereixes.

      Felicitats!!!

      Respon
  18. ManelNo Gravatar

    Lost horitzon es un dels meus relats preferits.
    Només una puntualització: la fotografia amb la que identifiques a James Hilton en realitat es de l’actor Lionel Barrymore, per si vols canviar-la.
    Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvingut, Manel

      Gràcies per dir-me l’error de la foto, no me n’havia adonat. Corregit!

      Ja he pres nota de la novel•la que m’indiques, n’he buscat una ressenya i crec que em pot agradar.

      Respon

Respon a M. Roser Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top