Pastís de xocolata amb Hitler

Amb quatre mots: amena, trista, dura, colpidora (fa ràbia que fets com aquests pugin ser reals, m’han entristit, però, formen part de la història i s’han d’explicar, ha de quedar constància de la brutalitat que pot comporta el fanatisme)
Recomanada per:  agafada dels llibres recomanats a la biblioteca de Sant Quirze del Vallès 
Literatura juvenil: Encara que és un llibre per a tots els públics, està adreçat especialment al jovent ja que està editada per Estrella Polar. La seva estructura fa que es llegeixi molt bé. I veure, ni que sigui una part de la Història, des del punt de vista d’un nen, sempre pot resultar interessant. Us el recomano.
L’autora es serveix de la mateixa Helga, una nena de dotze anys, per explicar-nos la seva història. L’Helga Goebbels, era una de les filles de Joseph Goebbels, Ministre de la Propaganda i Il·lustració del Tercer Reich, que va morir enverinada junt amb els seus germans pel seus propis pares, abans que aquests se suïcidessin. 
El llibre està dividit en dues parts que es van alternant en els diferents capítols que dura la narració. Una part està formada pels records de l’Helga des de l’any 1936 fins als seus últims dies l’any 1945, quan tot just tenia 12 anys. La segona part escrita en forma de diari per la mateixa Helga, ens explicarà com transcorren els últims dies dins el búnquer on es refugien la seva família i el que anomena oncle Adi, en Hitler.
Tots els records de l’Helga entre els 3 i els 12 anys són els records que qualsevol nen pot tenir; els jocs i les baralles entre germans, els berenars familiars, les vacances i, en els seu cas,  la malaltia de la mare que canviarà molts dels tendres records de la nena. Entremig, l’Helga ens mostrarà el caràcter del seu pare, un home molt recte, estricte, inflexible i fidel a la causa nazi que es mostrarà, malgrat tot, sensible i tendre en alguns moments molt puntuals de la vida familiar. La família i en concret tot els fills petits, viure aïllats de la societat, en un món reduït i conduit pel pensament del pare, que viu aferrat a la causa nazi i al seguiment a ulls cluc del pensament de Hitler.
És un llibre fàcil de llegir i segueix el ritme estructurat i en certa manera monòton de qualsevol infant; els estudis, els jocs, els àpats. Però l’Helga i els seus germans no són nens qualsevol, viuen aïllats de la societat, en un món creat pel fanatisme del pare i l’aïllament consentit de la mare. No tenen amics, no es fan amb ningú de la seva edat, només amb el personal de servei que tenen a casa.
Bundesarchiv_Bild_146-1978-086-03-_Joseph_Goebbels_mit_Familie
La família Goebbels

A través dels ulls d’una nena com l’Helga, força intel·ligent per la seva edat, anirem veien, a pinzellades, els canvis que estan esdevenint en l’Alemanya nazi. Canvis que una nena no pot comprendre però que l’Helga en certa manera intueix i calla – per por al pare- i per no comprendre molts dels fets que li han tocat viure; misèria, nazisme, antisemitisme, por, guerra, raça, els misteris que amaga l’àvia, els secrets de la mare. Això és el seu món des de l’any 36 fins l’entrada al búnquer l’any 45. Ja dins el  búnquer, monotonia, por i nervis que li serveixen per adonar-se que les coses no funciones com estan previstes, com deia el pare que passaria (la victòria). I els nervis dels grans passaran a l’Helga i a tots els seus germans. Fins arribar al tràgic desenllaç.

El menjar, o més concretament els berenar marquen el ritme dels capítols ja que gairebé en tots, l’Helga, ens fa partícips d’aquest dolç àpat, tot i que en molts casos pot arribar a ser un àpat trist, tens o fastigós, segons l’estat d’ànim o els esdeveniments que viu la nena. Dins el búnquer, els berenars es fan amb la presència d’en Hitler, un personatge que l’Helga ha après a suportar malgrat el rebuig i fàstic que sent en alguns moments, sobretot pel desfici i la golafreria amb que es menja cada dia el pastís de xocolata.
Ha estat una lectura plaent però m’ha trasbalsat quan he descobert que es tractava d’una història basada en fets reals. Una història real i dura, sobretot pel desenllaç final. Tota guerra és cruel però hi ha cops que la crueltat sobrepassa els límits, per això hi ha fets que costen molt de comprendre, sobretot com a mare.
Llegia en una ressenya que en certa manera l’Helga podria tractar-se de l’Anna Frank dels alemanys, podria ser, no ho sabria dir. Encara que la història barreja fets històrics amb relats inventats, el seu conjunt sembla apropar-se força als esdeveniments reals, si hem de fer cas a la documentació que tenia l’autora de primera mà. Cal destacar que l’Emma Craigie ha escrit una novel·la amb un realisme allunyat del dramatisme o sensacionalisme, fent així encara més creïble i real la trista història.
Cal destacar l’apartat del final de la novel·la titulat Qui és qui, on l’autora fa un repàs dels personatges que hi surten identificant els reals dels que no ho són. Hi ha també dues cartes, una escrita pel pare i l’altra per la mare de l’Helga, adreçades al fill gran, en Harld, que es troba presoner dels anglesos. Són cartes demolidores, fredes i al meu parer molt tristes que demostren que fins a quin punt la ment dels homes pot estar corrompuda per uns ideals perversos i malaltissos. M’han deixat glaçada.

 

Escriu la Magda Goebbels, la mare.
“Al món que vindrà després del Führer i del nacionalisme no val la pena viure-hi, i per aquesta raó he portat els nens també aquí. Són massa bons per a la vida que arribarà després de nosaltres, i un Déu misericordiós em comprendrà si jo mateixa els ofereixo l’alliberament.(…)
Harld, amor meu, et dono el millor que la vida m’ha ensenyat: ser fidel a tu mateix, fidel a la humanitat, fidel al teu país, des de qualsevol punt de vista.”
També n’han parlat el Blog petit, Devoradora de llibres entre d’altres.
Emma Craigie
emma-craigieEscriptora i professora.

El llibre

Títol original: Chocolate Cake with Hitler, 2010
Títol Traducció: Pastís de xocolata amb Hitler ed. Estrella Polar, col·lecció La Via Làctia, 2011 Traducció Alexandre Gombau i Arnau Pàg. 206

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

25 thoughts on “Pastís de xocolata amb Hitler

  1. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Ja és casualitat: jo Heydrich i tu Goebbels…
    Sembla molt interessant, i pel que dius recorda, ni que sigui de lluny, El noi del pijama de ratlles.
    L’apunto, però a la cua que després d’un hitlerià no en vull un altre de seguit :DD

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Quan vaig llegir la teva ressenya de HHhH també hi vaig pensar amb la coincidència.
      Tens raó, no hi havia pensat, recorda en molts aspectes El noi del pijama de ratlles, encara que, al estar escrita en forma de diari, hi ha qui li recorda el Diari d’Anna Frank. Una bona barreja literària per a uns fets tan horrorosos.
      Aquest llibre m’ha impactat ja que desconeixia que estava basat en fets reals, ignorància la meva, és dur però ha estat una bona lectura.

      Respon
  2. mientrasleoNo Gravatar

    Es un libro magnífico el que traes.
    El niño… no me gustó, me pareció sensacionalista, este en cambio no. Un tema que me atrae y sobre el que he leído muchísimo.
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La conexión entre los dos libros es quizá el desenlace final por culpa de fanatismo de los padres. Ver a través de los ojos de los niños siempre es interesante, aunque triste en ambos casos. A mí El niño del pijama de rayas también me gusto, pero creo que ésta, por la forma de estar escrita, me ha impactado más.

      Respon
  3. llunaNo Gravatar

    El noi del pijama de ratlles i el Diari d’Ana Frank em van agradar. Les històries crues i reals quan són explicades per nens encara es fan més difícils de digerir, però a la vegada la visió des de l’ull de l’infant a mi m’atrau molt. La lladre de llibres també en podria ser un altre exemple.
    Me l’apunto perquè segur que l’acabaré llegint. Gràcies per aquesta magnífica ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Pensa que jo no sabia el desenllaç final i a mesura que s’acaba l’intueixes però com a mare no el creus possible. De debò que em va impactar. Crec que et pot agradar. És un bon llibre, trist, però l’autora no en fa victimisme en la narració, és simplement el que veu i en certa manera pot intuir l’Helga a la seva curta edat.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      M’he descuidat, La lladre de llibres em va agradar moltíssim, no només per la nena i la seva història sinó per la humanització de la mort que, se’ns presenta com un personatge més de la historia, capaç de tenir sentiments.

      Respon
  4. PerkinsNo Gravatar

    Sembla interessant, no? el punt de vista d’una de les filles d’en Goebbels, o més aviat les seves vivències. Buscaré informació sobre el llibre, vull saber més sobre la veracitat del que explica, vamos, veure el percentatge de ficció i el de realitat. Ja t’explicaré si el llegeixo, tornaré a dir-te que m’ha semblat. Gràcies guapa!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Més que interessant diria que impactant. Vaig llegir un parell de ressenyes en anglès (traducció Google ) i es parlava de la documentació que va tenir l’autora abans d’escriure el llibre i crec que són del tot certes. Però clar, hi ha la part novel•lada per fer-ho passable. Al final del llibre en fa una relació del personatges, tot i així la història de la família és del tot verídica. Espero que si el llegeixes t’agradi.

      Respon
  5. FerranNo Gravatar

    Visquent a Berlin, al cor de l’antic Reich, i a sobre treballant com a guia… de vegades penso que prou, que no em cal més nazisme a la meva vida. Però la veritat és que la història d’aquest país on visc m’apassiona, i aquest llibre… quan em caigui a les mans, me’l poleixo segur.

    Merci per la ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sabia que treballaves de guia.
      La majoria de llibres que tractes del nazisme, almenys els que he llegit, ho fan des del punt de vista de les víctimes de l’altra bàndol. Aquest, ens parla de les víctimes dins el bàndol alemany i en concret dels nens, a qui se’ls roba la infància i després la vida. És dur, però interessant, perquè encara que ho fa molt subtilment veus els canvis dins l’Alemanya de l’època.
      Espero que t’agradi, gràcies.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Doncs Glòria no el llegeixis, els llibres estan per gaudir i no per patir.

      No sabia si posar la foto familiar dins la ressenya i al final ho he fet i, això, encara impacta més, en sóc conscient. Malgrat tot es un bon llibre i de lectura agradable. Gràcies.

      Respon
  6. Jordi DorcaNo Gravatar

    És colpidora la frase de Magda Goebgels. Fa rumiar molt. De fet, la podria haver dit una mare de les que van ser víctimes de l’holocaust.
    M’interessa molt el que diu la Glòria sobre l’efecte que pot produir una lectura d’aquesta mena.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La frase posada en boca de qualsevol mare víctima de l’holocaust hagués tingut un altre matís, igual de dur i, en certa manera justificable davant del què estaven vivint. En canvi la mare de l’Helga ho fa per convenciment ideològic , per lleialtat a Hitler, ella i el marit haguessin pogut salvar a tots els fills i no ho van voler fer. Les cartes dels pares impacten, glacen, fan mal.

      Crec que és un llibre que s’ha de llegir, perquè a part del final, a través dels ulls de la nena veus els canvis de tota la societat alemanya d’una manera molt subtil però real.

      Respon
  7. ElfreelangNo Gravatar

    Espero que la llegeixi molta gent i molt jovent…jo ara per ara no ho faré, més endavant potser sí….amb tot negre ara mateix em faria rabia i pena …penso que han d’existir llibres com aquest que ens permetin pensar i mirar el món amb els ulls dels altres….quina ideologia , quina dependència més brutal que fa que et deixis la vida la teva i la dels fills esgarrifosa realitat ….

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No és una novel•la d’acció i té un ritme molt marcat (pels àpats), però és vàlida pel jovent, per fer-los adonar fins on pot arribar el fanatisme i fins on ens podem deixar arrossegar. Un context històric vist des d’uns ulls petits i, on els petits detalls ,expliquen la història. Quan tinguis temps te l’aconsello.

      Respon
  8. carinaNo Gravatar

    Ufa, a mesura que he anat llegint la teva ressenya notava un calfred que em recorria l’esquena, el pèls del braç se m’han posat de punta i he hagut d’agafar un boli per anar apuntant coses que deies. M’apunto la lectura, probablement els meus alumnes agraeixin una lectura nova i colpidora. El llegeixo i et dic el què. Per cert, magnífica ressenya, com sempre.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Crec que és d’aquells llibres que es poden treballar molt bé en una classe –i sé que tu ho faràs molt bé- , donen per a moltes coses, expliquen moltes coses. No està narrat amb dramatisme i això, malgrat el seu ritme i sobretot la temàtica , s’agraeix.
      Ja em diràs què t’ha semblat.

      Respon
  9. LaMirandolinaNo Gravatar

    Quan he començat a llegir aquesta ressenya de seguida m’ha vingut la imatge de la nena que surt a la pel·lícula El hundimiento, on precisament es mostren els darrers dies de Hitler al búnquer amb la família Goebbels inclosa i on, precisament, la mare diu de viva veu les paraules que has ressenyat. Podeu veure’n el tràiler aquí: http://video.google.com/videoplay?docid=-4450912123293290604
    Coincideixo a dir que pot ser una bona lectura per als joves, fins i tot per fer-ne un treball comparatiu amb el diari de l’Anna Frank.

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Si, tens tota la raó, el llibre en part, parteix o agafa la pel•lícula com a referent, ho vaig llegir mentre preparava la ressenya. També recull documents i cartes de gent real que va estar dins el búnquer. Jo no he vist la pel•lícula i si t’he de dir la veritat, em va colpir tant el llibre, perquè no me l’esperava que, no crec que miri la pel•li.

    Acostumo a ser molt crítica amb les lectures que es fan als instituts, segurament per males experiències, però coincidim en que pot ser una bona lectura, hauria de ser capaç de fer reflexionar als joves, no només de fer-los veure un trosset de la història. I aquí, entra l’actitud i aptitud dels profes.

    Respon
  11. ToniNo Gravatar

    Ja fa dies que t’havia llegit i ara he pogut escriure. M’ha semblat un llibre molt molt interessant, dels que cal llegir, encara que siguen tan durs o precisament per això. No n’havia sentit parlar, tot i que veig que és bastant recent(2010). Espere que no en facen pel·lícula, perquè si no, la gent ja no el llig. L’anotaré en la meua llibreta de lectures pendents.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Espero que t’agradi si el llegeixes.

      Si que hi ha una pel•lícula, però és anterior al llibre, LaMirandolina ha passat l’enllaç, t’aconsello que el miris. Jo no he vist la pel•lícula (no crec que ho faci), sembla que conté més aspectes que el contingut del llibre. El tràiler ja ens dóna una idea del seu contingut.

      Respon
  12. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Tinc moltes ganes de llegir aquest llibre des de fa mooooolt de temps i ara que he llegit la teva ressenya encara en tinc més!! A les biblios públiques de Barcelona hi ha pocs exemplars però ja estic en llista d’espera perquè em portin un. Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi em va agradar força, és impactant veure a traves dels ulls d’una nena els canvis socials i politics d’una època. Ara, el que em va semblar brutal és el final, com un cop fortíssim a l’estomac que et plega i et deixa sense respiració. De fet així em vaig quedar durant uns instants. No sabia que era basat en fets reals.

      Espero que t’agradi i si en fas ressenya ja la llegiré.

      Gràcies per comentar un llibre de fa dies, molt poca gent ho fem i crec que sempre és interessant. Els llibres no passen mai de moda i, els comentaris, tampoc.

      Respon

Respon a Jordi Dorca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top