Amb quatre mots: thriller psicològic, absorbent i àgil (Quan un matrimoni es trenca, cal intentar salvar-lo i convertir la vida en una malsana bogeria?, igual la bogeria ja bé d’abans. Una novel·la que enganxa)
Recomanada per: Vaig apuntar aquest llibre després de llegir-ne la ressenya de la Pilar a Con un libro en la mano.
El llibre
Títol original: Gone Girl, 2012
Títol Traducció: Perdida, 2013, Random House Mondadori, S.A. Traducció Óscar Palmer, pàg. 559
“Amy y Nick es disposen a celebra el seu cinquè aniversari de casament a North Carthage, a la riba del riu Mississippi, però aquell mateix matí l’Amy desapareix misteriosament sense deixar cap rastre. A mesura que avança la investigació policial les sospites van recaient sobre el marit, en Nick, per molt que ell es declari innocent. El seu comportament sembla distant, fred i evasiu però això el converteix en un assassí?”
Fent la broma fàcil diria que Perdida és un llibre d’aquells en els que quan comences a llegir-lo et sents perduda en el sentit més positiu de la paraula, no el pot deixar. La tensió en la manera d’explicar, els girs que et capgiren la història o les coses que queden i no queden del tot clares, crea en el lector la necessitat de seguir llegint, de seguir avançant, malgrat la sensació d’angoixa i d’incertesa pel què pot passar. Una novel·la absorbent i intensa que enganxa i que es llegeix força bé.El llibre està dividit en tres parts, els títols dels quals semblaria indicar que el punt de vista és el del noi, en aquest cas el del marit. Chico pierde chica, Chico conoce chica i finalment Chico recupera chica (o viceversa), però semblen més els títols d’un llibre d’auto ajuda de psicologia barata, els que tant coneix la seva protagonista. Es tracte, però, d’una narració a dues veus, en Nick el marit que li recau el paper de principal sospitós, i l’Amy, la dona, desapareguda el dia del cinquè aniversari de casament. La veu s’anirà intercalant a mesura que llegim, per anar descobrint què és el què ha passat, què és el què intueix cadascú i finalment què és el que pretenen o fins on volen arribar. La investigació segueix un joc que el matrimoni comparteix des de sempre i que ara, atrapa al marit, ja que el condueixen inexorablement a ser-ne el principal sospitós. Mentre, apareix el diari de l’Amy i és a traves de la seva lectura que anirem descobrint tot el que l’Amy meticulosament ens explica. Es tracte d’una dona intel·ligent amb una ment molt calculadora, previsora i freda, fruit, segurament, del passat que arrossega.
Perdida és un intens thriller psicològic, “una sòrdida historia d’amor portada al límit de la bogeria” i on el lector arriba a veure i pensar fins on es pot arribar per amor, si tot si val per salvar un matrimoni, si tot és lícit i sobretot quins són els límits on cal arribar per mantenir-lo. ¿Això és amor?, quan s’ha passat els límits ja cal parlar d’una altra cosa. La novel·la segueix un ritme trepidant i àgil, amb sorpreses que ho capgiren tot i que són part de la gràcia de la narració. Mentre anem llegint anirem descobrint, en paral·lel, com encaren els dos protagonistes la situació.
Cal preguntar-se, però, quins són els motius que condueixen a dues persones a arribar fins on arriben els protagonistes. Per això l’autora ens parla d’uns antecedents, prou importants, capaços, com a mínim, de motivar una part del seu malaltís comportament: la pèrdua de feina, la tensió, el desamor, la rutina, el desengany o la infidelitat, per posar només uns exemples. Fins i tot els diferents models paterns de la parella poden derivar en reaccions o conductes com les que ens descriu l’autora; la sobreprotecció en el cas d’ella i masclisme i divorci en el cas d’ell. Sort que aquí tot és ficció, encara que malauradament, a vegades, no sembla tant allunyat de la realitat.
Cal destacar la construcció d’uns personatges força potents, tant en el cas dels dos protagonistes com en la majoria de personatges que els acompanyen. I una societat que sembla viure dedicada a la galeria, a les aparences més falses i banals o al capricis més buits. Una societat que en certa manera contribueix a fer grans els problemes dels altres només per satisfer la seva vanitat. Una societat capaç de tapar i destapar les accions segons les necessitat particulars i no per criteris ètics o morals.
Sens dubte, una lectura molt entretinguda, ben portada i que et manté enganxada fins el final. I un final que es manté com en espera, malgrat la tensió que es segueix respirant. Com he llegit en alguna ressenya qui sap si esperant una segona entrega.
Gillian Flynn (Kansas, 1971)
Màster en periodisme va treballar durant deu anys Entertainment Weekly on feia crítica de cinema. Va debutar com a escriptora l’any 2006 amb Heridas abiertas amb la qual va obtenir el premi Fleming Steel Dagger 2007. Perdida és la seva tercera novel·la i es durà al cinema.
Deixa un comentari