Toni Sala , ( Sant Feliu de Guíxols, 1969 )
Com a mare amb dos fills adolescents d’ESO i batxillerat aquest any estic patint les conseqüències, i no gens positives. La petita inconformista i auto exigent arriba a casa amb la sensació de perdre constantment el temps, de la inutilitat de la majoria de classes i de la poca eficàcia de la majoria de professors. El gran que fins ara anava fent per inèrcia ja no pot més, s’avorreix a classe i ara se n’adona de com els professors paguen amb ells les seves mancances, té ganes de marxar, de plegar, esperant que la universitat l’ompli com no ho ha sabut fer l’ institut.M’han deixat aquest llibre en un mal moment, o potser no, ara mateix no crec en el model educatiu on la majoria de mestres són simples funcionaris. No tots els pintors, escultors, músics, … són bons o ens omplen, però si més no tenim la possibilitat d’escollir-ne uns altres, en educació això passa per sortir del sistema públic i anar al privat. Quina societat més enganyosa!!, i si econòmicament no pots? , fracàs escolar.? o fracàs del sistema ?
Els llibre diu “el suspens ja ens el donarà la vida”, crec que si has de suspendre quan més aviat et facin tocar de preus a terra millor, així, si vols, ets pot preparar per encarar el teu futur.
El llibre és molt amè de llegir,. Estructurat en tres capítols que són els tres trimestres d’un curs i, tracte d’una manera correcte la problemàtica de l’educació a secundària. Ens parla d’una galeria de personatges; dels estudiants brillants, dels mal estudiants, dels ganduls, dels que poden fer més, del professorat eficient, de l’inexpert, del que ja s’ha conformat, del deprimit, de pares només en veiem un, el de auto enganyat. Però en el fons ens parla d’un sistema que no acaba de funcionar i on cadascun fa el que pot, uns més i uns altres res.
Deixa un comentari