Puc dir: jo les he trobat… Homenatge a Olga Xirinacs

Felicitats Olga !!!

quadern-de-mots-olga-xirinacs2Gràcies a la iniciativa de la Julia Costa s’ha fet aquest merescudíssim homenatge a l’escriptora Olga Xirinacs en un dia com avui, el seu aniversari. La Julia també ha obert el blog Premi d’Honor per a Olga Xirinacs i la pàgina del Facebook  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Jo, he vestit el meu petit homenatge de flors i natura fent una relectura de El viatge El dietari 1986-1990. La natura, la bellesa de la natura, la complicitat, l’amor, el dolor, la satisfacció, la reflexió, l’amistat, el passeig, els somnis, el futur, les sensacions, en definitiva el viatge per la vida acompanyats d’una natura dolça, xopa, eixuta i sempre inspiradora.

quadern-de-mots-olga-xirinacs1

Us he portat trossets d’aquest magnific dietari que us convido a llegir. La majoria són reflexions on la natura acompanya o, com diu la mateixa Olga és, simplement, la necessitat que té com a escriptora de retenir la bellesa per mostrar-la amb la satisfacció de qui ha gaudir contemplant-la. Hi ha dos tipus de natura, la que inspira la descripció minuciosa, detallista, i elegant d’un moment real i viscut (com ara el passeig de l’1 de maig 1989)  però també hi ha la natura que serveix de contrapunt de la reflexió més intimista i, sovint, més agredolça.

  • Hi ha violetes i narcisos i comença a florir la pomerola.
  • Els narcisos grocs de Mont-ral que hem baixat miren el sol des de la finestra, en un gerro blau, També passen. Però els hem vist créixer i ens han acompanyat alguns dies. Les paraules també.
  • Ha florit una atzavara darrera el Balcó i es dreta, bellíssima, altiva, d’un suau color verd tirant a groc en les branques a punt d’esclatar. La seva vellesa destaca sobre el mar com l’últim cant desafiant, abans de la mort. És tendra, harmoniosa i forta. Quan sigui seca, com ara ho són les dues del seu costat, les tórtores s’hi posaran per cantar i observar. Encara farà servei.
  • Setembre és mes de poemes llargs. Les iuques en flor destaquen sobre el paisatge aeri i marítim. Visc i espero.
  • Els ginebrons acabats de tallar escampen la seva aroma exquisida, concentrada pel bosc durant anys sota apariència aspra. (…) Encara floreixen les roses de pitimini, menudes i perfectes com els pensaments de la tarda, aquells que sentim i no escrivim mai, que ens travessen amb la llum d’un moment i es perden.
  • A tres quarts de set, la llum del sol a través d’un vitrall blanc projecta l’ombra d’un remat floral sobre la falda d’una verge gòtica.
  • A casa hi ha roses per tots costats, a tots els gerros, estem submergits en perfum sumptuós, granat, vellutat, rotund. Un luxe natural, fugaç, com la bellesa mateixa.
  • Poso aigua en un gerro blau. L’omplo i el miro. (…) Tinc confiança en l’ofici i en les idees i sentiments que vull transmetre. He de tirar endavant en mig del silenci, aïllada. Són les conseqüències de la bellesa: espines a la tija, erugues que ataquen la flor, vespes que foraden les fulles, i el vent que, finalment, arrabassa la bellesa que podia pensar eterna.
  • Aprendre a vegetar. Vegetar. una pedra. Un liquen sobre una pedra. ínfima mostra de vida. Bé, si ve un raig de sol; bé, si ve la pluja i ajuda a viure.
  • Caldria que entremig de les notícies de guerra i de violència, algú ensenyés com es pot observar una flor del prat. O una merla a la branca, com la que em mira ara fa un moment, i que cantarà al capvespre amb precioses gradacions melòdiques. A vegades penso que escric per retornar a algú les belleses fugaces i gratuïtes, les que enforteixen la salut i la intel•ligència. Puc dir: jo les he trobat…

quadern-de-mots-olga-xirinacs3

3 thoughts on “Puc dir: jo les he trobat… Homenatge a Olga Xirinacs

  1. August GarciaNo Gravatar

    Un post ple de sensibilitat i el llenguatge fi i precís de l’Olga, amable i tendre quan cal, amb un to d’amargura també quan és necessari.
    I tanmateix… la bellesa, sempre la bellesa que ella ha sabut trobar en tants petits moments que, com un rajolí, acaben omplint tota una vida.

    Felicitats o l’Olga i per a tu, Carme, per aquesta petita joia que has compartit amb nosaltres!

    Respon
  2. OlgaNo Gravatar

    Benvolguda: llegir el teu post ha estat per a mi submergir-me en un somni on hi hagués totes les coses que estimo. Tu les has sabut trobar i has tingut la gentilesa de publicar-les: moltíssimes gràcies.

    El gall carboner vigila en la nit espessa
    atent a la fressa, atent a la remor
    ulula, i els petits cors als arbres i a la terra
    s’encongeixen, pobrets, amb gran temor.
    *
    Una abraçada.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top