Que ningú no et salvi la vida

Amb quatre mots: Brillant i rodona. Atrapa i sedueix. (“…una novel·la d’intriga que funciona amb el mecanisme perfecte d’una bomba de rellotgeria.” de la contracoberta)
Recomanada per: N’havia llegit un parell de bones ressenyes, a l’Espolsada i a Un racó per llegir, ambdues  engrescadores que em van posar el llibre a la meva llista de pendents.
El llibre: Que ningú no et salvi la vida 2012. Proa 217 pàgines.
Que-ningu-no-et-salvi-la-vida650Enzo, sentenciat prematurament per una malaltia, rep del seu millor amic Víctor la petició d’un favor. Víctor de jove havia salvat fortuïtament la vida d’Enzo, i creu que ara pot demanar-li que elimini una dona que li pot arruïnar la vida. S’han de tornar, els favors? Es pot prendre la decisió de matar quan ja no tens res a perdre? Poc abans del desenllaç clínic, Enzo sent la necessitat d’escriure una llarga carta confessant un secret a una persona especial i demanar-li al seu torn un favor pòstum.
Els ingredients que fan que un llibre et sedueixi des de les primeres pàgines poden ser molt variats, aquí, la seducció ve donada per la capacitat d’encuriosir al lector en una trama molt àgil i ben portada que crea una necessitat de devorar el llibre per descobrir quins camins trien els personatges i què els conduirà a prendre una decisió o una altra. Una barreja entre intriga i casualitats en el fil argumental, i la seducció per uns personatges que se’ns presenten propers i que viuen marcats i condicionats per les seves eleccions.
El llibre, que no es pot explicar massa per no destapar el que el lector ha d’anar trobant,  s’alimenta del  fil argumental que ens descriu el propi títol Que ningú no et salvi la vida ja que això pot comportar, i comportarà, condicionar la nostra vida i fins i tot el que pugui passar més enllà d’aquesta. Així, com molt bé diu la Núria Juanico a Unracó per llegir, la novel·la  “…parteix de la mort per construir una novel·la sobre la vida…” i concretament, sobre l’ànima i la conducta de cadascun del personatges i en definitiva de nosaltres.
Les reaccions entre personatges, unes veritats a mitges que els tensen i els posen contínuament sobre les cordes, en aquest haver de decidir entre el que vull fer, què cal fer, el què he de fer o què acabaré fent. Discernir entre què és millor, una sinceritat dura o un silenci  reconfortant. Escollir entre el bé i el mal… o tantes altres coses, per mostrar-nos en quina mesura, els altres o les circumstàncies, ens poden fe fer allò que ells volen, sigui un deute, o no. Sigui lícit, o no. Ens agradi, o no.
I els personatges entren quan els toca i surten quan ja ens han explicat la seva part del relat. En poques ocasions es relacionen directament, tan sols en les referències fetes que els permeten continuar existint.  I, la pregunta que si tot s’ho val quan algú t’ha salvat la vida o la pregunta que si un cop mort cal demanar perdó, per uns fets que has fet, planen en la narració i en els lectors. En inviten a reflexionar sobre els eterns dilemes de sempre, entre la moral i l’ètica, per submergir-nos al fons de la conducta humana i també, d’una manera més superficial, a les meres eleccions diàries i quotidianes que tots tenim.
Per això, quan en Enzo sap que té els dies comptats, en Víctor, que és qui li ha salvat la vida anys enrere, es veu capacitat per demanar-li que li torni el favor. Ara, és en Enzo qui li ha de salvar la vida al Víctor, li deu, així, abans de morir podrà “… donar un sentit a la teva vida, i rumia-t’ho, quin millor salconduit a l’eternitat que salvar la vida de l’home que un dia et va salvar a tu?  Sembla just, no?” (pàg.64)
I la Berta, la filla que té l’Enzo i que no coneix, però a la qual, li envia una carta, perquè en nom seu, demani perdó pel que va fer just abans de morir. Pot un mort demanar perdó vint anys després d’haver mort?, pot rebre el perdó? És just que una filla que no t’ha conegut mai hagi de demar perdó en nom teu?…  “… no acceptis pagar el que ha fet un altre; cadascú s’ha de fer càrrec del que li pertoca…” (pàg.214)
Una narració molt àgil que no s’entreté en decoracions ni detalls, ens explica el que realment necessitem saber de la història al mateix temps que ens planteja preguntes d’aquelles, que hom anomenaria existencials, sobre la vida, la mort, sobre el perdó, el destí, la predeterminació, el bé, el mal, l’existència, la moral… que tots ens hem preguntat alguna vegada. I aquí, ens apareixen en dilemes que podrien ser-nos, en algun cas, fins i tot reals. Entenen com a reals les constants decisions que s’han de prendre en la vida; la tria de camins, l’elecció de respostes… i sobretot, els dubtes de si el què hem triat és la millor opció.
És el primer llibre que llegeixo de la Flavia Company i ara, després de llegir-lo, m’he quedat amb les ganes de descobrir “L’illa de l’última veritat” que, sense saber si em sorprendrà tant com ho ha fet aquest, ja el tinc apuntat com a pendent.
El llibre el podeu trobar en castellà “Que nadie te salve la vida” a Lumen.
“La mort és la forma més perfecta de l’oblit, no et sembla?”(pàg.65)
“Potser la mort és la traducció de la vida. Potser és el mateix amb un altre llenguatge. Potser és la resolució d’un jeroglífic.” Pàg. 50
“Canviaries alguna cosa de la teva vida?, pregunta la Rosa. Del que ja he viscut, vols dir? La Rosa fa que si amb el cap. El problema és que si canvies una sola cosa, moltes de les que no canivaries desapareixen també; la vida no és una suma, és una equació.” (pàg.111)
“Una de les millors maneres de coneixe’s és obtenir via lliure per fer el que diem que faríem si tinguéssim via lliure per fer-ho.”(pàg. 117)
Flavia Company (Buenos Aires, 1963)
Flavia-companyEscriptora, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural.. Viu a Barcelona des del 1973. És llicenciada en Filologia Hispanica i professora de l’escola d’Escriptura de l’Arteneu barcelonès i professora de Creació Narrativa a la Pompeu Fabra.

Poseu visitar el seu blog aquí.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

46 thoughts on “Que ningú no et salvi la vida

  1. XeXuNo Gravatar

    Aquest m’havia cridat l’atenció, però no m’acaba de convèncer. Només diré que la primera sorpresa que m’enduc és que l’autor no és una autor, és una autora! Jo pensava que era Flavià…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Igual la segona sorpresa que et dóna és que t’agrada. No ho sé, en tot cas, es tracte d’una novel•la que conté una dosi de tensió i d’originalitat que la fa recomanable.

      Respon
  2. SUNo Gravatar

    Precisament l’estic treballant en un dels meus tallers d’escriptura!

    Gràcies per l’apunt! Com sempre, molt complet i engrescador a la lectura!

    I jo també tinc pendent “L’illa de l’última veritat”…

    Una abraçada lectora!

    SU

    Respon
  3. TizireNo Gravatar

    Madre mía, vaya historia! No me suena haberla visto antes, pero tu reseña me ha atrapado y creo que la buscaré. 1beso!

    Respon
  4. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Qué bo. M’ha recordat una mica el punt de partida de “Extraños en un tren”, oi? Això de demanar-li a algú que mati un altre com un favor recíproc (tot i que en aquest cas, el favor vital ve de molt enrere). Un thriller que pinta molt bé, si senyor. Apuntat.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No he llegit “Extraños en un tren” però suposo que el tema de demanar un determinat tipus de favor com a compensació a alguna cosa o com aquí per haver-te salvat la vida abans, no és del tot nou.
      Crec que el llibre et pot agradat, enganxa de seguida i, sempre et posa en el dubte de quin camí has d’escollir, en tot. Suposo que les tries que hem de fer dia a dia.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Crec que tots perdem quan morim i, sempre és millor que algú ens salvi la vida. Després, com això li compensem… parlem-ne. Jo sempre prefereixo jugar i resoldre jeroglífics, és més divertit. 🙂

      Respon
  5. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Wow, favores peligrosos, de los que se cobran mucha más tarde y con altos intereses. Me parece muy original y llamativa, es el tipo de novela negra que me gusta. Y está en castellano que, auqnue me quiera lanzar con el catalán, está reseña me ha costado algo más entenderla. Es falta de práctica, cuando vuelvas al ritmo de antes me irá mejor jeje. Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hoy os lo he puesto fácil con la versión en castellano. Es una lástima que no se traduzcan determinados autores catalanes, creo que os podrían interesar y gustar bastante. Cuando te decidas con el catalán me avisas y si puedo yo también leeré el mismo libro que tu, así las dudas te las podré resolver “casi” en directo.

      Sí, tinc el meu blog i els vostres una mica (força) abandonats. Manca de temps, però també em costa trobar lectures que m’atrapin. Començo molts llibres però n’acabo pocs. Una abraçada.

      Respon
  6. OffuscatioNo Gravatar

    Podría repetir lo que dijo Tizire, porque, para mí, tampoco me suena el título. En cualquier caso, lo importante es que parece que la historia y sus personajes te han atrapado de tal manera que ya piensas repetir con la autora. Me lo apunto para una de esas tardes de calor que están a la vuelta de la esquina. Gracias,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El libro me ha sorprendido mucho y sí, cuando tenga ocasión repetiré con la autora. Si lo encuentras leelo, creo que te puede gustar, va un poco en la linea de algunas de tus lecturas.

      Respon
  7. QuimNo Gravatar

    L’illa de l’última veritat també és totalment recomanable i també sorprenent. Si és més o menys sorprenent que aquesta això ja depèn de cadascú.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      NO, sempre és millor que et salvin, després la manera de compensar-ho la varies i punt (una aquarel·la, un dibuix, un poema…) 🙂

      T’agradarà.

      Respon
    • QuimNo Gravatar

      Carme, el llibre t’agradarà. Ja ho veuràs. Tu què estaries a fer per l’altre si aquest “altre” t’hagués salvat la vida? 😉

      Respon
  8. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Es verdad que el argumento recuerda un poco a la novela “Extraños en un tren”, que me gustó mucho y de entrada me llama la atención así que la pongo en la lista por si la encuentro en la biblioteca. Un beso

    Respon
  9. dsdmonaNo Gravatar

    En la llista de possibles desde fa temps però sempre hi alguna cosa que no fa que la llegeixi, alguna cosa em tira enrrera…

    Algún dia

    D.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És d’aquells llibre que, un cop el comences costa moltíssim de deixar. Així que, si l’agafes crec que t’atraparà i segurament t’agradarà. De tota manera sempre he cregut que cada llibre necessita el seu moment, s’ha de llegir sense obligació.

      Espero que quan hi arribis t’agradi. Gràcies per passar.

      Respon
  10. LauraNo Gravatar

    No n’havia sentit parlar, ni del llibre ni de l’escriptora, però crec que m’agradaria, gràcies per la ressenya.
    Petons!!

    Respon
  11. JordicineNo Gravatar

    Em va encantar. Sóc un gran fan de la Flavia. D’ella m’agrada que diu moltes coses en poquet espai. És clara i directa. Segur que fa servir un procés de “desconstrucció”. Gran novel·la, com l’anterior.

    Respon
  12. ToniNo Gravatar

    Havia llegit ja unes quantes ressenyes positives d’aquesta novel·la i tu hi coincideixes. Després de llegir l’any passat L’illa de l’última veritat i de prestar-la a molts amics, espere poder aconseguir aquesta prompte, perquè em va encantar l’anterior, com a molta gent.
    No crec que et deceba L’illa, ja que és: breu, directa, plena de suspens i, sobretot, magnètica. No sé si és millor o pitjor que Que ningú no et salvi, però dubte molt que pugues abandonar-la, com deies que t’ocorria últimament amb molts títols.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja tinc ganes de trobar aquesta illa que, sense saber de què va ja m’hi heu enganxat entre tots.

      No sé si m’he tornat una mala lectora, una lectora exigent o simplement no trobo llibres que em sedueixin a la primera. I entre això i que ara tinc menys temps, últimament llegeixo poc i ressenyo menys.

      Respon
  13. ElfreelangNo Gravatar

    No he llegit res de l’autora, com habitualment fas ,el teu post és una invitació magistral a llegir-lo , per cert no té res a veure però tinc una novel.la traduïda al castellà amb un títol semblant: Al amigo que no me salvó la vida d’Herbé Gibert

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ara l’he buscat al google, coincideix en l’essència del títiol, però l’argument, com dius, no té res a veure. Curiosa coincidència. Gràcies!

      Respon

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top