Regalèssia és el despertar sentimental, les preguntes sense resposta, l’escola, les normes absurdes que regeixen el món dels adults, la complicitat incondicional d’un avi anarquista i entranyable, la misteriosa aroma que en certes ocasions desprèn el cos d’una dona… Amb la ingenuïtat i la lògica aclaparadora de la infància, el protagonista ens conta amb humor els seus anys iniciàtics a la Catalunya de la postguerra, un país i una època prou difícils per <fer-se gran>.

quadern-de-mots-regalessiaRegalèssia és una novel•la intimista, entranyable, ben escrita. Una història tendre, esquitxada d’humor i explicada amb sensibilitat i afecte, que se’ns presenta en una mena de relat iniciàtic, on l’autor ens mostrarà el despertar, sempre innocent, de les emocions, sentiments i experiències d’en Daniel, el petit protagonista. Un relat que serà el descobriment de les primeres experiències del viure: amistat, sexe, escola, família i en certa manera política i feina.

D’una manera, gents innocent, en Jaume Prats fa néixer el petit protagonista l1 d’abril del 39, en una de les èpoques més grises de la nostra història, on la repressió i l’educació, impacten de manera singular quan s’és un nen, quan els qui manen no pensen com els de casa o quan els qui han de ser referents, semblen jugar a amagar les seves emocions simplement perquè és perillós dir el què es pensa.

“Malgrat ser un dels protagonistes d’aquesta data històrica –cabdal pel que fa a la vida del país en general i a la meva en particular-, no recordo gran cosa (…) les versions contradictòries que he conegut posteriorment: les triomfalistes dels guanyadors o les atemorides que escoltava arreu, sempre en veu baixa, sempre a mitges paraules.”  (pàg.9)

Jaume Prat posa al servei del petit protagonista una prosa senzilla i ben construïda, amb l’eficàcia narrativa d’utilitzar, en primera persona, la veu del petit protagonista com a narrador. Aquest aspecte permet apropar-nos d’una manera més íntima als pensaments del nen i percebre més de prop aquesta barreja entre la dolçor i la innocència infantil i l’amargor i repressió en la que viuen els adults que l’envolten. En uns conflictes que d’alguna manera ell també haurà d’aprendre a resoldre. Fer-se gran és tot un dilema i, a vegades, una autèntica aventura.

“En realitat, però en què consistia, fer-se gran? Consistia a veure com de mica en mica ens van deixant aquells que estimem? Consistia a malmetre’s la salut feinejant en una bòbila o en una fleca fins que les forces s’esllangueixen? O potser consistia només a deixar de sorprendre’s pel sabor de regalèssia i llimona que a vegades tenien les dones?

Vés a saber! Encara eren preguntes massa complicades per a mi; de moment, però, no hi havia pressa a respondre-les: tenia tota una vida per davant.”

Un llibre que he descobert per casualitat a la biblioteca. Una història senzilla i ben explicada, d’aquelles que es llegeixen amb plaer. Una bona lectura.

 

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: Regalèssia, 195 pàg. 131
Autor: Jaume Prat
Editorial:  RBA La Magrana

[/box]


Comentaris

2 respostes a «Regalèssia»

  1. Parlar en primera persona des de la veu d’un nen, és de les coses que trobo més difícils i més atractives a l’hora de llegir.
    Sembla una història força interessant.

  2. Elfreelang

    el títol regalèssia….ja em porta a la infància….una altra proposta de lectura engrescadora ! gràcies!

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *