Amb quatre mots: realista, àgil, directe, actual (l’aïllament físic, produït per la nevada del 8 de març del 2010, com a desencadenant alliberador de l’individu, tancant ferides -sempre que es pugui- o alliberant sentiment).
Recomanada per: vaig llegir-ne la ressenya d’en Deric a Un Salt al món i el vaig apuntar.
El llibre: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes, 2011 Columna jove Estrella Polar, pàg. 139. La novel·la obté el 26è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Literatura juvenil: Una petita novel·la escrita en un to molt realista que crec –i espero- que agradarà al jovent. De lectura molt àgil.
Fins la setmana passada no van incorporar el llibre a la biblioteca i l’altre dia, quan ja no hi pensava el vaig veure en el lloc de les novetats. Me’l vaig endur de seguida, tenia moltes ganes de llegir-lo. El fet que estigui classificat com a novel·la juvenil no és per a mi cap impediment. El tema em porta records personals i col·lectius alhora, vaig viure la nevada, que no patir-la, d’una manera divertida, com a espectadora amb llum i calefacció però també amb estupefacció. Veure com es col·lapsava el país i com patia la gent em va indignar.
És un llibre molt curt, àgil i ben escrit que ens porta, d’una manera molt realista, a viure el drama del col·lapsa que va suposar la nevada del 8 de març del 2010 a casa nostra. I ho fa a través de la Gisbet, una noia de quinze anys que, just en el moment en que el seu autocar queda atrapat a la carretera decideix començar el seu treball de català: gravar per després escriure les seves memòries.
De mica en mica veurem com la capa blanca i bonica de neu anirà atrapant a molta gent a la carretera, gent de tot tipus, que veurà i viurà amb angoixa i preocupació com no pot tornar ni tirar endavant. I així, de mica en mica aniran apareguen al mas de Can Savall tots a qui el front fred els ha atrapat a prop. Cercant un lloc on aixoplugar-se, escalfar-se, i mirar de passar la nit, que sens dubte s’espera molt llarga. Cinc adolescent, una àvia, un mort, un nadó amb gana, la cangur, una prostituta, la monitora, el conductor del bus, dos treballadors del mas, els veïns, la mare infermera i el propietari. Una nit llarga i freda que servirà per fer confessions, descobrir secrets, valorar l’amistat, i adonar-se’n que tots, uns més que els altres, porten les seves creus, càrregues feixugues que els impedeixen en molts casos ser feliços, tant els joves com els adults, totes prou importants per marcar-nos. I només la sinceritat en pot facilitat, que el viure, els sigui més planer.
I en aquesta llarga i freda nit hi ha lloc per a tot, l’escalf que necessiten els joves els durà a obrir-se per coneixes millor., als grans, per valorar el passat, ple de rancúnies arrossegades des de la guerra civil. Ara podria ser un bon moment per tancar-les, però no tots ho veuen així, hi ha qui no pot perquè hi ha ferides que, malgrat el pas del temps, encara segueixen sagnant.
L’estructura del llibre, capítols molt curts intercalant les gravacions de la Gisbet amb escenes que es viuen al mas, fan que sigui un relat molt real, tant pel què s’explica com per la forma senzilla i viva del com s’explica. Històries dels joves i dels adults, històries d’avui i d’ahir, històries que, només en una nit on tot i tothom queda atrapat es poden alliberar d’una manera tan natural. El 8 de març del 2010 quan es va acostar aquell front fred que va deixar neu a cotes baixes, van passar moltes coses. I com diuen a la novel·la, res no va tornar a ser igual.
“Sóc la Gisbet de can Carrera. Tinc quinze anys i avui és dilluns vuit de març. Són dos quarts de dues del migdia. Sóc al mig de la carretera, al costat de l’autobús que no tira ni que el matin”. Pàg.11
Tastets
Espigolar|| 4. fig. Arreplegar allò que altres han deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses;Es un mot que fa tot just una miqueta més d’un any que conec. L’he recollit, l’he espigolat perquè la sonoritat, sensualitat i fragància (d’espígol) que destil·la m’agrada molt. I aquí, surt espigolar, però sense haver espigolat.“Sobretot he pensat amb la Samanta, que la deixo ben servida, a les meves memòries sense espigolar.” pàg. 60AlbadaAlbat (dial. aubat). m || 1. Infant mort abans de l’edat de la raó. || 2. Soterrament d’un infant mort abans de l’edat de la raó“-El mot <albat> no té correspondència en femení –va aclarir la Gisbet-. Però l’àvia Isaura l’hi va donar…” pàg. 130 (llegiu el llibre, no puc dir res més) Jo, desconeixia el significat.
Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956)
Llicenciada en Psicologia i des de fa temps es dedica a la literatura infantil i juvenil. Guanya el Premi Just Manuel Casero amb l’obra Albert. Anar al blog de l’autora aquí.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari