S’acosta un front fred que deixerà neu a cotes baixes


Amb quatre mots: realista, àgil, directe, actual (l’aïllament físic, produït per la nevada del 8 de març del 2010, com a desencadenant alliberador de l’individu, tancant ferides -sempre que es pugui- o alliberant sentiment).
Recomanada per: vaig llegir-ne la ressenya d’en Deric a Un Salt al món i el vaig apuntar.
 
El llibre: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes, 2011 Columna jove Estrella Polar, pàg. 139. La novel·la obté el 26è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil
Literatura juvenil: Una petita novel·la escrita en un to molt realista que crec –i espero- que agradarà al jovent. De lectura molt àgil.
Fins la setmana passada no van incorporar el llibre a la biblioteca i l’altre dia, quan ja no hi pensava el vaig veure en el lloc de les novetats. Me’l vaig endur de seguida, tenia moltes ganes de llegir-lo. El fet que estigui classificat com a novel·la juvenil no és per a mi cap impediment. El tema em porta records personals i col·lectius alhora, vaig viure la nevada, que no patir-la, d’una manera divertida, com a espectadora amb llum i calefacció però també amb estupefacció. Veure com es col·lapsava el país i com patia la gent em va indignar.
És un llibre molt curt, àgil i ben escrit que ens porta, d’una manera molt realista, a viure el drama del col·lapsa que va suposar la nevada del 8 de març del 2010 a casa nostra. I ho fa a través de la Gisbet, una noia de quinze anys que, just en el moment en que el seu autocar queda atrapat a la carretera decideix començar el seu treball de català: gravar per després escriure les seves memòries.
De mica en mica veurem com la capa blanca i bonica de neu anirà atrapant a molta gent a la carretera, gent de tot tipus, que veurà i viurà amb angoixa i preocupació com no pot tornar ni tirar endavant. I així, de mica en mica aniran apareguen al mas de Can Savall tots a qui el front fred els ha atrapat a prop. Cercant un lloc on aixoplugar-se, escalfar-se, i mirar de passar la nit, que sens dubte s’espera molt llarga. Cinc adolescent, una àvia, un mort, un nadó amb gana, la cangur, una prostituta, la monitora, el conductor del bus, dos treballadors del mas, els veïns, la mare infermera i el propietari. Una nit llarga i freda que servirà per fer confessions, descobrir secrets, valorar l’amistat, i adonar-se’n que tots, uns més que els altres, porten les seves creus, càrregues feixugues que els impedeixen en molts casos ser feliços, tant els joves com els adults, totes prou importants per marcar-nos. I només la sinceritat en pot facilitat, que el viure, els sigui més planer.
I en aquesta llarga i freda nit hi ha lloc per a tot, l’escalf que necessiten els joves els durà a obrir-se per coneixes millor., als grans, per valorar el passat, ple de rancúnies arrossegades des de la guerra civil. Ara podria ser un bon moment per tancar-les, però no tots ho veuen així, hi ha qui no pot perquè hi ha ferides que, malgrat el pas del temps, encara segueixen sagnant.
L’estructura del llibre, capítols molt curts intercalant les gravacions de la Gisbet amb escenes que es viuen al mas, fan que sigui un relat molt real, tant pel què s’explica com per la forma senzilla i viva del com s’explica. Històries dels joves i dels adults, històries d’avui i d’ahir, històries que, només en una nit on tot i tothom queda atrapat es poden alliberar d’una manera tan natural. El 8 de març del 2010 quan es va acostar aquell front fred que va deixar neu a cotes baixes, van passar moltes coses. I com diuen a la novel·la, res no va tornar a ser igual.
“Sóc la Gisbet de can Carrera. Tinc quinze anys i avui és dilluns vuit de març. Són dos quarts de dues del migdia. Sóc al mig de la carretera, al costat de l’autobús que no tira ni que el matin”.  Pàg.11
Tastets
Espigolar
|| 4. fig. Arreplegar allò que altres han deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses;
Es un mot que fa tot just una miqueta més d’un any que conec. L’he recollit, l’he espigolat perquè la sonoritat, sensualitat i fragància (d’espígol) que destil·la m’agrada molt. I aquí, surt espigolar, però sense haver espigolat.
“Sobretot he pensat amb la Samanta, que la deixo ben servida, a les meves memòries sense espigolar.” pàg. 60
Albada
Albat (dial. aubat). m || 1. Infant mort abans de l’edat de la raó. || 2. Soterrament d’un infant mort abans de l’edat de la raó
“-El mot <albat> no té correspondència en femení –va aclarir la Gisbet-. Però l’àvia Isaura l’hi va donar…” pàg. 130 (llegiu el llibre, no puc dir res més) Jo, desconeixia el significat.
Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956)
Girona. Centre civic Sant Narcís Dolors Garcia i Cornellà,Llicenciada en Psicologia i des de fa temps es dedica a la literatura infantil i juvenil. Guanya el Premi Just Manuel Casero amb l’obra Albert. 
Anar al blog de l’autora aquí.
 
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

31 thoughts on “S’acosta un front fred que deixerà neu a cotes baixes

  1. OffuscatioNo Gravatar

    Buenos días. Pese a la originalidad del argumento, no suelo leer con demasiada frecuencia novelas juveniles. Esta vez me quedo con tus comentarios sobre la novela que ofrecen una visión bastante completa de lo que uno se puede encontrar en dichas páginas. ¡Gracias!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es una novela ágil y sobre todo bien escrita, con una estructura que invita o debería invitar a la lectura de los jóvenes y que es apetecible a los que ya no lo somos. Sobre todo si hemos vivido de alguna manera especial esa nevada del 8 de marzo del 2010.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, és un títol preciós i molt escaient. Invita a llegir i a pensar què faríem si ens trobéssim aïllats en mig d’una tempesta. Una bonica novel•la.

      Respon
  2. Jordi DorcaNo Gravatar

    Continuo seduït pels relats en què la neu és protagonista. No ho puc evitar. Diuen que vaig néixer per la nevada del 62.
    I sempre la neu, com una nova albada que neix dins meu.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi també em sedueix la neu i el fred que, prefereixo a la calor. Suposo que per Torelló la nevada es va deixar sentir amb més força que aquí al Vallès. Encara que l’enfarinada de la que vàrem gaudir va ser espectacular.

      Aviat serà hora de les fresques albades!

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Catalogada com a literatura juvenil ,que no vol dir que no pugui ser eròtica, l’únic que caldria seria mesurar els rombes que li atorguéssim. Bromes a part és un relat molt realista i qui sap si aquell blanquinós dia en algun lloc del país no es van produir fets i vivències similars. O com et suggereix el títol, les vivències foren altres.

      Respon
  3. mientrasleoNo Gravatar

    Y como apuntaba ayer, nos descubres muchas veces nuevos títulos.
    Me parece que este puede gustarme pese a que veo que hablas de literatura juvenil…
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hablaba hace tiempo de la terminología de literatura juvenil, creo que puede ser necesario para encuadrar el libro en algunos aspectos pero lo que realmente importa es si se trata de buena literatura o no. Este libro es de apariencia sencilla, de estructura sencilla y además es un buen libro.

      Igual te gusta.

      Respon
  4. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Pren bona nota perquè tinc la mania d’anar sempre a la caça de novel.les juvenils de qualitat (n’he trobat de maravelloses). Conec a l’autora i escriu molt i molt bé, sap seduir el lector sense que aquest s’adoni de res. Gràcies per la recomanació!! Petons!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Apunta’l, que t’agradarà.

      La seva darrera novel·la “Serena” “opta al premi Protagonista Jove d’enguany. El premi, convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, es dóna a la novel·la que ha agradat més a un jurat molt especial: els nois i noies dels nostres instituts.”

      Això ho diu en el seu blog i qui millor que els joves lectors per valorar l’obra!

      Respon
  5. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Confieso que tengo cierto prejuicio a cierto tipo de etiquetas y que es todo culpa mía, suelo obviar la novela juvenil y algún que otro género que no me llame del todo aunque a veces haya quedado francamente sorprendido para bien. El tema de la novela es muy original y es cortita. Me parece muy interesante. Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No creo que seas el único con ese tipo de prejuicios a ese tipo de etiquetas. No toda la literatura juvenil es buena, como tampoco lo es la de los adultos. Y tampoco creo que todos los libros que estan marcados como literatura juvenil lo sean, ya que muchas veces ni los temas y las estructuras son realmente para los jóvenes.

      Si, cortita y bien escrita y sobretodo tiene el plus de interesante para todos los que vivimos la dicha nevada.

      Respon
  6. Pilar GonzálezNo Gravatar

    A mí también me gusta de vez en cuando leer novelas juveniles, así que la apunto por si me la encuentro en castellano. Gracias por la recomendación. Un beso

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No he sabido encontrar si existe la versión en castellano, pero por el léxico, por la trama y por el número de páginas seguro que no te seria ningún problema leerla. Ya te estoy volviendo a invitar a leer en catalán 🙂

      Gracias!

      Respon
  7. M. RoserNo Gravatar

    Sembla un llibre fresc (pel tema!)i molt entranyable…Me’l compraré, estic segura que m’agradarà.
    Gràcies i petonets.

    Respon
  8. TrotalibrosNo Gravatar

    Mmm… no sé perquè però no m’acaba d’atraure. Jo també llegeixo literatura juvenil de tan en tan, sobretot després d’un llibre dens, però mai m’hauria fixat amb aquest, sincerament!
    Un petó, Carme!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Res, deixa’l no crec que sigui el tipus de llibre juvenil que estàs acostumat a llegir. No estem obligats a llegir-ho tot, no podríem, cal seleccionar segons els gustos de cadascú.

      Respon
  9. Núria PujolàsNo Gravatar

    Fa molt bona pinta. Si t’agrada Venècia et recomano: “La marca de l’aigua” d’edicions Viena. Un petó i gràcies per compartir ressenyes magnífiques!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Al final haurem de fer un cafetó per veure’ns i compartir!

      Recordo que fa temps també em vas oferir “L’acabaladora” que encara no he llegit. Jo només et puc oferir llibres comprats fa uns quants anys… res de novetats.

      Enviaré la meva timidesa a passejar i igual t’agafo la paraula. Moltísssimes gràcies Núria.

      Respon

Respon a Quadern de mots Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top