Si un matí d’estiu un nen

Amb quatre mots:  per a descobrir els valors de la literatura (”suggereix com es pot arribar al món meravellós i fantàstic de les paraules, dels versos i de les narracions.” Tret de la contraportada)
Recomanada per:  després de llegir l’entusiasta ressenya de l’Àngel al blog l’amic Àngel 
si-un-mat-C3-AD“la literatura és un món paral·lel, on els llibres parlen entre ells: per entrar-hi s’ha de fer un salt, passar a una altra banda. I després la tornada és difícil, perquè aquells personatges continuaran parlant amb tu, donant-te consells, fent-te prendre decisions.”
“I quin nen no ha pensat que veia al cel, una nit d’estiu quan costa d’adormir-se, el veler d’en Peter Pan? Jo et vull ensenyar a veure aquell veler, vull escriure aquest llibre per dir-te que també els llibres seriosos, els llibres per a adults, els llibres difícils, no són més que velers disfressats i que tenen el mateix encís que el veler de polsim d’or d’en Peter Pan.”
Aquest llibre és una llarga carta que, Roberto Cotroneo, adreça al seu fill Francesco de dos anys i mig. Un cop comences a llegir-la, però, ja te n’adones que el llibre no va dirigit als infants, crec, que s’adreça als pares dels infants, per ajudar-los  -encaminar-los- en l’amor a la literatura i sobretot per ensenyar-los, si es deixen, a saber transmetre als fills aquest amor que ell sent envers els llibres i la literatura en general.
Inventar histories diferents d’un mateix dibuix, una marieta per exemple, explica en Cotroneo, resulta més o menys fàcil, per a la capacitat creadora dels pares i, enlluernar al nen no costa massa. El valor d’aquest acte, hauria de servir per demostrar al nen quan sigui adolescent i després adult, que els llibres diuen més dels que és veu escrit o dibuixat i que, tan important és llegir les paraules o els dibuixos com saber-los interpretar entre línies.
Ens trobem parlant de temes que un nen i un adolescent  ha d’afrontar per poder formar-se  com a persona. En Cotroneo ho explica d’una manera didàctica i sublim alhora, mitjançant el que uns determinats llibres poden aportar als seus lectors. El saber llegir entre línies que no és res més, que l’aprenentatge de la vida.
Així,  a través de la literatura podem parlar de temes com; la inquietud, la tendresa, la passió i el talent. I per fer-ho, es serveix de llibres com L’illa del tresor de R. L. Stevenson, El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger, la poesia de Thomas S. Elliot i El malaguanyat de Thomas Bernhard. És un bon exercici que al meu entendre va més enllà de la crítica literària, és un tema de passió, per la bona literatura, per a tots els bons llibres.
”Ho entens, Francesco, per què L’illa del tresor és un llibre important? Perquè t’ensenya que l’aventura no és res més que un ritual de traspàs, que les aventures de la vida no serveix per descobrir res de nou, que no pertany al món de la fantasia, al somni, sinó que serveix per fer-se grans, costi el que costi.”
Faria trampa si digués que llegint aquest llibre he vist tot el que ens vol dir l’autor, malauradament, no he llegit cap dels llibres dels que tan apassionadament ens parla, però el concepte, l’amor per la literatura i aquest llegir entre línies és tan suggerent que et deixes portar. No explica, en general, res que cap bon lector no sàpiga, independentment del llibre que llegeixi, perquè què seria la literatura si no ens fes volar, pensar, imaginar, al mateix temps que ens fa créixer com a persones? I els llibres i els seus personatges parlen entre ells de la mateixa manera que nosaltres ens endinsem en el seu món i el portem allà on anem, fem el que fem. Perquè un cop t’atrapen –els llibres i els seus personatges-, d’una manera o d’una altra ja no ens els podem treure ni del cap ni del cor, conviuen amb nosaltres. 

“El resultat és sorprenent: perquè és una lliçó claríssima de mètode crític però també una autobiografia subterrània.” L’assignatura pendent després de la lectura d’aquest llibre és llegir tres del quatre llibres dels quals ens parla.
També n’han parlat Alejandro Gamero a La piedra de Sísif, l’Àngel al blog Amic Àngel, la Carina a el guant de l’Allie, entre altres.
Roberto Cotroneo (Alessandria 1961)
És responsable de les pàgines de cultura de “L’Espresso”. Aquest és el seu primer llibre.

El llibre

Títol original: Se una mattina d’estate un bambino, 1994
Títol Traducció: Si un matí d’estiu un nen, 1995  Edicions 62, S.A Traducció Joan Casas i Fuster Pàg. 158

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

29 thoughts on “Si un matí d’estiu un nen

    • CarmeNo Gravatar

      Els trossets que en poses m’han agradat molt. Sobretot el del veler del Peter Pan. Només per això ja vénen ganes de llegir-lo!

      I les referències que ell dóna i els llibres que l’enamoren a ell, no em sembla que sigui imprescindible haver-los llegit per a poder gaudir del seu entusiasme.

      Al menys a mi crec que em serveix més l’entusiasme personal per un llibre el que sigui, que no pas buscar les equivalències que entre ell i jo potser no és donen.

      Vull dir que per exemple a mi el famós Vigilant en el camp de sègol… no em va entusiasmar gens…

      Però crec que aquest m’agradarà llegir-lo. Gràcies.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Carme, el llibre té uns quants trossets d’aquest que t’han agradat.
      Jo també penso com tu, els llibres els fan els lectors un cop són escrit i no tothom hi veu les mateixes excel•lències ni comparteix les mateixes sensacions perquè no tots som iguals. De tota manera la passió amb la que parla dels llibres en general i d’aquests en particular, atrapa.
      Mira “El vigilant del camp de sègol” li vaig agafar certa mania, quan tothom en parlava tan i tan bé, llegint mesos enrere la ressenya d’un bon lector, me’n va fer venir ganes, i ara, després des comentaris d’en Controneo, segurament no tardaré a llegir-lo.
      T’agradarà.

      Respon
  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Carme,
    Ara t’estava escrivint al correu electrònic. Veig que, al capdavall, t’has decantat per la solució que en aquest cas (que a mi m’ha fet dubtar molt) dóna més força a l’entrada.
    Tardo (o trigo?) molt a contestar perquè no tinc ordinador a casa, i sovint passen unes quantes hores (i de vegades dies) abans no contesto els missatges. Perdoneu el retard.
    De seguida em posaré a llegir la teva ressenya. Ja torno.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies a tu per atendre la meva consulta i donar-me una resposta. Al final, ja ho veus, no he tocat res.
      Així doncs, intentaré explicar els llibres “Amb quatre mots”

      Respon
  2. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Visca!! Sabia que aquest llibre no et podia decebre i sembla que així ha estat. Celebro de debò que t’hagi agradat (i que hagi estat jo qui te l’ha proposat).
    Excel·lent ressenya. Com sempre, d’altra banda…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No m’ha decebut gens. És un llibre molt interessant i en el meu cas m’ha meravellat la manera que té d’explicar els llibres, fa goig. Encara que com ja he dit no explica res que un lector atent no pugui deduir, la manera que té d’explicar els llibres, atrapa.

      Respon
  3. carinaNo Gravatar

    Carme, estic tan contenta, il·lusionada de trobar-me aquesta ressenya que gairebé m’he emocionat en llegir-te. Guardo, des de fa molts anys (exactament des de maig del 98) aquest llibre com un tresor. És una guia perfecta per fer nous lectors per explicar la vida a través de la literatura. Cotroneo tria a questes obres, però cada lector pot posar les seves pròpies, en els llibres ho trobem tot, aquesta obra és un cant elegíac a la bona literatura. Ara mateix tinc el llibre al costat i no me’n puc estar de posar-hi un altre fragment: “Un llibre no és mai el mateix: per això de vegades rellegir és fins i tot més estimulant que descobrir llibres nous.”. Pensem-hi.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Quan em vaig trobar la teva ressenya mentre preparava la meva em van fer gràcia dues coses; la primera és la teva passió pel llibre, la segona la dificultat en trobar-lo.

      De la primera queda tot dit, en Cotroneo s’apassiona i apassiona amb el llibre, encara que queda clar que la tria de llibres és molt personal i cada lector fa la seva, sent-ne vàlides totes (penso). De la segona, a mi també em va “costar” trobar el llibre. L’havia localitzat a la pàgina web de les biblioteques de la Diputació (a Sabadell), perfecte, però quan el vaig anar a buscar no el vaig trobar. Demanant al mostrador m’ho van resoldre, està “al racó de pares” dins la secció infantil 😀

      És un bon i interessant llibre.

      Respon
  4. Núria Pujolàs i PuigdomènechNo Gravatar

    Molt interessant, Carme! Jo no me n’he sortir gaire bé amb ensenyar a la meva filla la passió per llegir. Ara no sé si ja és tard però el tindré present per si m’hi engresco…en tinc tants de pendents que no sé per on començar!!!…Les teves ressenyes són sempre per treure’s el barret: excel·lents. Moltíssimes gràcies per compartir!!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Com a pares ens cal posar els mitjans i els estímuls, la resta depèn de cadascú. Ells han de seguir el seu ritme i crec, que tard o d’hora hi arribaran. Jo tinc dos fills, el gran no li agrada llegir, la petita si però cada vegada menys. He intentat moltes coses però ja he desistit.

      Mai és massa tard per posar-s’hi!!

      Respon
    • Glo.bos.blogNo Gravatar

      Gracies per la teva ressenya, tan complerta i ponderada i que sempre ens orienta al hora d’escollir un llibre. No he llegit res d’aquest autor i me’n has fet venir ganes!

      Respon
  5. ElfreelangNo Gravatar

    Com sempre una ressenya de traca i mocador! em sembla que recomanaré aquest llibre atots els meus companys i companyes profes d’ESO

    Respon
  6. AssumptaNo Gravatar

    M’agrada moltíssim tot el que en dius! T’asseguro que el tindré en compte… El poso a la llista de llibres per quan en pugui comprar… (i sinó, el trauré de la biblioteca) i ja et diré el què 🙂

    Respon
    • AssumptaNo Gravatar

      El que em passa és que, quan els trec de la biblioteca i m’agraden, em sap un greu tornar-los!… Però ho faig, eh? Els torno, i tant! 🙂

      A més, tinc una amiga que té molts clàssics i també me’n deixa (ara em portarà La pequeña Dorrit, de Dickens, que em fa molta il·lusió llegir però que ni em plantejo comprar, doncs ni tan sols ha sortit en edició de butxaca)

      Doncs res, noia, aquest l’agafaré de la biblioteca i ja està! A veure si el tenen a Reus i sinó quan vagi a Barcelona 🙂

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi m’agrada tenir els llibres, m’agrada apunta-hi coses (en llapis sempre), signar-los i posar la data de quan els compro (posseir-los) . Així quan passa el temps tornar-los a mirar o rellegir. Però des de fa un temps que no me’n compro cap, coses de l’economia domèstica. Em fa molta ràbia, però més me’n faria no poder-los llegir 😀

      De tota manera,la biblioteca em suposa un doble estalvi. Quan hi vaig em carrego de llibres que m’atrauen. Després a casa de la pila només en llegeixo la meitat, els descartar-t’ho perquè no mi trobo agust llegint-los. És aleshores que penso que si els hagués comprat i no els hagués llegit seria desesperant. Cadascú es conforma cop pot 🙂

      Suposo que a la biblioteca de Reus ha de funcionar l’intercanvi interbibliotecari, te’l porten d’una altra biblioteca i et cobren 1 o 1,30 €.

      Respon
    • AssumptaNo Gravatar

      El passat desembre va ser el meu aniversari i, entre llavors i Reis, a tothom que em va preguntar vaig demanar llibres, i així en vaig poder aconseguir bastants (marit, mare, germana i sogres) i també faig això que tu dius de posar-los-hi la data! 🙂
      Jo poso el meu nom, la data i si és un regal d’algú. Per exemple:
      Assumpta, 19 de desembre 2011, regal aniversari Mercè (que és la meva germana)

      I una altre cosa que mai faig és treure l’etiqueteta del preu, o si el porta en llapis mai l’esborro i així, al cap dels anys, trobo llibres amb el preu en pessetes i baratíssims -a ulls d’avui- i em fa gràcia (tot i que, mirant-ho fredament, tampoc és molt graciós veure com s’apugen… però m’ho miro des del punt de vista del temps que fa que els tinc) 🙂

      Però si, ja fa un temps que no puc “anar comprant”, he de vigilar molt,… així que t’entenc perfectament. Jo mai he estat capriciosa, però fa uns anyets si veia un llibre que m’agradava me’l comprava sense problema… però ara, xiqueta, mirem “al cèntim”… Però, com tu dius, per això hi ha les biblioteques i, a més, m’ha fet molta gràcia aquesta part positiva que has dit: N’agafes molts i els que no t’agraden penses “quina sort no haver-lo comprat!” :-)))

      En tema biblioteques a la meva família som molt originals 🙂
      El meu marit i jo som socis de la Municipal, de Reus… però, a més, tenim el carnet de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, però ens el guarda la meva germana -que viu a Barcelona- i ella ens fa les gestions de demanar, prorrogar, tornar… jo li demano i, quan un cap de setmana anem a Barcelona, ella ja ens ho té 🙂 “Una història de dues ciutats“, de Dickens el vaig llegir així, tret d’una biblioteca de Barcelona, crec que la Sofia Barat :-))

      Respon
  7. FerranNo Gravatar

    Se m’ha acudit que potser sigui un llibre perquè un progenitor llegeixi, en veu alta, al seu fill. Segur que seria bonic, al vespre, estona de lectura a casa: la família, els seus membres còmodament asseguts a la sala, la mera o el pare llegint-ne paràgrafs… M’imagino l’escena i m’agrada molt.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ferran, veig que t’has ambientat molt bé, ara només cal posar-ho en pràctica. ;D

      Crec, però, que aquest llibre no és pels nens, és més aviat per estimular als pares i/o lectors en el que la literatura ens pot arribar a dir i ensenyar, llegida entre línies, és a dir, en l’aprenentatge de valors. Potser és molt transcendental com ho dir, en definitiva, gaudir de les lectures i aprendre de tot els que ens poden aportar.

      Respon
  8. mientrasleoNo Gravatar

    Me gustan los libros sobre libros, sobre literatura y el arte y las formas de leer.
    Me apuntaré este que no lo conocía.
    Besos y muchas gracias, a ver si la casa del libro…

    Respon
  9. Jordi DorcaNo Gravatar

    M’adono, en llegir la teva ressenya (i les teves reflexions), que alguns nens (potser molts, la majoria dels nens mundials!) no han viscut o no han pogut viure una infantesa amarada d’aquests ressorts que la cultura i la literatura ens forneixen. M’adono, en fi, que la literatura ha estat, en alguns casos (i en la majoria ni això) una evasió de l’adolescència, un clam de llibertat contra el món real, curull de paranys. M’has fet reflexionar més enllà de la ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sé què dir-te, es difícil generalitzar. En el meu cas, els meus fills han viscut els llibres des de que van néixer. Els hi he explicat del dret i del revés quan encara no sabien llegir – m’he inventat un munt d’històries dels seus personatges infantils – , de més grans m’he llegit la majoria dels seus llibres per gaudir-ne amb ells, els hi he comprat molts llibres, sempre que algun m’ha agradat o ells me l’han demanat. Ara, no són lectors, tenen altres prioritats. I encara que em dolgui no hi puc fer res.

      Sóc molt crítica amb les lectures obligatòries de les escoles i instituts, segurament per la mala experiència que n’he tingut amb els meus fills. En el llibre, en Cotroneo, ens parla d’un professor de literatura que va tenir, amb passió i criteri, els va fer estimar els llibres i els va estimular a llegir, quina enveja!! Els alumnes agafaven els llibres i llegien perquè es sentien estimulats, no com a lectures obligatòries amb exàmens absurds i preguntes estúpides que no serveixen per gaudir de la lectura, només la condicionen per després saber respondre preguntes.

      Hi ha joves lectors, però en són pocs. Crec que hi ha alguna cosa que falla i tots en som responsable; pares, professors i un sistema educatiu que en molts casos fa pena.

      Uf! quin rotllo.

      Respon
    • Jordi DorcaNo Gravatar

      No, dona, no és cap rotllo. Fa rumiar molt. Hi ha una cosa clara: la lectura obligatòria no acostuma a anar bé. Per molt bona que sigui.
      Els nens, i els no tan nens, les acabem avorrint. Suposo que és molt difícil aconseguir això que fa el professor de Cotroneo.
      I coincideixo amb això que dius de les preguntetes de control de lectura. En resum, no he dit res de nou.

      Respon

Respon a Assumpta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top