Sota un vel de cendra

Amb quatre mots: records posats a la llibreta, memòria personal (“qui perd els orígens perd la identitat”)
Recomanada per:  me’l va fer arribar la M. Roser del blog Petiteses, cosa que agraeixo molt.
El llibre: Sota un vel de cendra, 1999. Solsona Comunicacions, S.L. pàg. 66
“L’estiu del 98, mentre la M.Roser passava les vacances al Pirineu aragonès, aquesta part de la Catalunya central cremava pels quatre costats. En assabentar-se’n, ella va córrer i damunt de les cendres intentà de recuperar la memòria, per tal que aquella terra no morís o per fer el miracle com si res no hagués estat malmès”.
Abans de començar la ressenya vull demanar disculpes a l’autora, a la M. Roser, per haver tardat tant a publicar la ressenya, que no vol dir a llegir el llibre.  Sota un vel de cendra és un llibre molt proper, senzill, ple de tendresa i bons records. Un llibre de qui estima el passat i cada racó trepitjat, de qui viu i reviu els temps de la infància i adolescència com un tresor, de qui creu en els bons costums, en la terra i en la vida familiar. I sobretot, de qui creu fermament que cal preservar el record, les maneres de fer, els costums i la vida del passat de la mateixa manera que cantava en Raimon “qui per els orígens perd la identitat”. Per molts focs que cremin la terra, per moltes pluges que s’enduguin la terra, per molts desastres humans que empobreixin la terra, cal no oblidar d’on venim. Aquest és el bonic tribut de la M. Roser. Un llibre escrit des de dins, des de l’amor al seu passat, als de casa, però també al record de tots aquells que viuren i entenen la vida d’una manera molt humana, senzilla i noble.
És un llibre molt curtet que es llegeix d’una tirada i que evoca a través de les anades d’estiueig de la M.Roser a la petita masia dels avis “Cal Guinga” “envoltada de camps i obagues de pins, al cor de la comarca del Solsonès, prop del santuari del Miracle.” una vida dura però rica, molt rica. Cal escriure per no oblidar, cal escriure per preservar en la memòria la riquesa del passat i això és el que ha fer la M.Roser en el llibre.
“Un pensament em burxava, com l’eco d’alguna guspira de l’infortunat incendi: s’estaven cremant els meus orígens.”
El llibre està dividit en capítols on ens parla d’aspectes de la vida a pagès; les festes, les persones, el ritual dels diumenges o els mitjans de transport, entre altres. I jo, que no he viscut a pagès però si els estiuejos al poble (no en cap masia) hi he reconegut a la gent, el tarannà i el paisatge, encara que jo em trobés a quilòmetres de distancia. I és just per això que el llibre de la M. Roser m’ha arribat.
Ja he dit que és un llibre curtet, senzill i sense pretensions literàries, el seu gran valor és el haver estat escrit des de la intenció de fer arribat els sentiments de dolor pel que el foc a arrasat però també de joia pel que la terra ha donat.
“I mentre les paraules rodolen pel riu de les pàgines, del meu bloc de notes, fent moure la barca de la meva mà, penso que sempre recordaré el paisatge com era abans, perquè no és veritat que el temps tot ho esborra; hi ha coses que sempre continuen latents en nosaltres, encara que sigui sota un vel de cendra.”Gràcies M.Roser
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

22 thoughts on “Sota un vel de cendra

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Jo també el vaig llegir d’una revolada. La sensibilitat que traspua el llibre és única, singular. És la Roser en estat pur. Un elogi de la senzillesa. És com tenir la Roser sempre a casa. I consti que encara no la conec personalment.

    Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Hoy he optado por llevar el texto al traductor del Google. Curiosamente, ahora que lo dicen, no creo que haya leído ninguna novela que hiciera referencia a los incendios forestales de verano. Besos.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Pues, mira no había pensado en una novela ambientada en los incendios forestales. Lo investigaré. Está es una narración muy personal y sentida, narrada con una gran sencillez y sentimiento.

      A veces el Google es un buen complemento 🙂

      Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    No sé si es la reseña que es muy evocadora o las citas. aunque me quedo con una frase tuya: Per molts focs que cremin la terra, per moltes pluges que s’enduguin la terra, per molts desastres humans que empobreixin la terra, cal no oblidar d’on venim. Un libro muy interesante, un añito más leyendo reseñas en catalán y me aventuro con los libros jajaja. Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Nunca se ha de olvidar de dónde venimos, ni quien somos, ni a donde vamos, por eso es tan importante la memoria personal i la memoria histórica.

      Pues nada, cuando decidas lanzarte al catalán ya me avisarás. Tengo una lista muy laaaarga de libros para pasarte. Un abrazo.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí que ho sé… vaig tenir a la tauleta més d’un mes “Dansa amb dracs” i el vaig llegir molt lentament ,intercanviant altres lectures per allargar-lo. Fins que, inevitablement, m’hi vaig dedicar a fons fins el Magnífic final.

      Respon
  4. AinetaNo Gravatar

    Sembla un llibre molt adient pels temps que cooren, quan ens volen fer oblidar el que ens ha costat arribar fins aquí, oblidar el passat

    Respon
  5. M. RoserNo Gravatar

    Ostres Carme, m’has deixat sense paraules…Ets una crac fen ressenyes de llibres, fins i tot fas que és multipliqui per molt, la seva qualitat…Queeeè dius, què em vols demanar disculpes? Em donava per satisfeta sabent que l’havies llegit i t’havia agradat. Jo si que t’he d’agrair la teva delicadesa!!!
    És un llibre sense pretensions, fet des del cor, però per a mi molt gratificant, ja que moltes persones m’han dit que s’hi havien sentit identificades, doncs la vida a pagès és molt semblant, sigui quina sigui la contrada. Penso que transmetre les emocions és el més bonic per qui escriu, sobretot si són vivències pròpies.
    Una abraçada i molts petons.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Quan faig una ressenya intento sempre ser molt objectiva, no omplir per omplir, ni posar més coses del llibre de les que jo he vist. La ressenya del teu llibre m’ha sortit així, he estat sincera. M’ha arribat perquè explica les coses i la vida a pagès com jo les he vist, com jo les sento i com jo les imagino, això no és farcir.
      Valoro molt el llibre perquè el meu avi va escriure un llibre de poemes, crec, que amb la mateixa il•lusió que tu i això sé el que significa. És un petit llibre, senzill i molt humà. Felicitats M.Roser.

      Respon
  6. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    Estic passejant pels blogs després de les vacances i tinc un llistat enorme! Aquest també l’apunto, perquè aquests relats intimistes, de pensaments del què som i d’on venim, el què ens perdurarà… em van ballar el cap i bategar el cor, però m’agraden.
    Una abraçada

    Respon

Respon a Yossi Barzilai Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top