Etiqueta: novel·la realista
-
Las golondrinas de Kabul
Un carcelero amargado que se deja llevar por la desgracia familiar, un universitario sin empleo, atrapado por la violencia retórica de los mulás, y dos mujeres a las que la realidad condena a una desesperada frustración, forman un fondo cuadrangular psicológico y literario desde el que Yasmina Khadra se adentra en el drama del integrismo…
-
Petites històries al replà de l’escala
Petites històries al replà de l’escala és la divertida història de la Secundina, una portera gens tafanera, però que ho sap tot sobre els veïns de l’escala. Ella mai no diu res… fins que un dia li demanen de fer un reportatge a la televisió sobre la seva feina. La vida dels veïns no és…
-
Les coses invisible
Imagineu-vos la cruïlla de dos carrers de l’Eixample. La veieu des d’un balcó en una de les cantonades. La perspectiva és excel•lent per observar tot el que va passar a sota, o quasi tot, com si fóssiu a la llotja d’un teatre. Si voleu, podeu imaginar-vos que teniu un zoom per acostar-vos a algun lloc…
-
L’estiu que comença
L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un…
-
El món per un forat
Un relat sobre el període de la Guerra Civil i els anys de la postguerra i sobre la manca de llibertat. Encara més, diria jo: sobre la manca de llibertat i sobre la violència exercida contra la causa d’aquesta llibertat i sobre els efectes que tot plegat comporta en el capteniment de les persones. (del…
-
Aniversari
L’Antònia, una anciana, celebra l’aniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gràcia. Tenen una filla a Londres que aviat els farà avis, i van perdre un fill de petit. El matrimoni va treballar quaranta-dos anys en una botiga de queviures que ara porten uns àrabs. Amb…
-
Uniformement desordenat
És un capvespre de maig. Un home, aturat a la porta de la casa unifamiliar, amb les claus a la mà, veu com una figura ha tombat la cantonada i s’acosta. La reconeix: és el seu fill, que també l’ha vist. Tots dos senten la mateixa angoixa, la mateixa fredor. Aquest primer capítol és el…
-
El fusell del meu pare
—
per
Em dic Azad Shero Selim. Sóc el nét de Selim Malay. El meu avi tenia molt sentit de l’humor. Deia que havia nascut kurd, en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: “tu ets otomà”, i va passar a ser-ho. A la caiguda de l’imperi otomà es va…