Un film (3000 metres)

Nonat Ventura, fill bord abandonat a l’Hospici, en surt amb l’ambició de reparar el greuge que li ha fet el Destí. Com que les vies legals duen totes al cul-de-sac de la pobresa, decideix abandonar Girona i l’ofici de serraller per convertir-se en un lladre —però no pas un lladre qualsevol, sinó el més famós i refinat de Barcelona, el més admirat de tothom, el Senyoret.

quadern-de-mots-un-film-300-metresUn film (3000 metres) és una gran novel·la. Coral,  descriptiva, viva i realista que, amb un fil argumental senzill l’autora omple de rics matisos, gràcies, sobretot, al perfil autèntic de cadascun dels seus personatges i a la plasticitat d’uns escenaris que recorren els baixos fons de la Barcelona de l’època.

Un film (3000 metres) és, des d’un punt de vista purament subjectiu i emocional, una joia. Una lectura plaent que he gaudit des del Déu te guard, llegidor meu! del seu inici fins la darrera pàgina. Una obra que encertadament no s’ha sotmès a la normativa sintàctica ni lèxica actual ja que, com apunten des de l’editorial, hauria suposat condemnar al lector a no sentir la veu, rica i enginyosa, d’una escriptora com Caterina Albert. I això, que precisament és un dels aspectes que més en destaco, és el que crec que pot tirar enrere a més d’un lector, però que en canvi, d’una manera prou satisfactòria ha tingut una gran acollida entre el públic.

Un film (3000 metres)  va aparèixer per lliuraments a partir de l’any 1918 ha estat fins ara titllat de “lamentable pendís” (Revista de Catalunya), “melodramàtica i superficial” (Enciclopèdia Catalana), “granguinyolesca i inversemblant” (Història de la literatura contemporània) o “un intent fallit” (Diccionari de la literatura catalana). Recullo de l’article de Núvol de Jaume C. Pons Alorda. Oh ! que equivocats estaven, segurament si la classe social que s’hi descriu hagués estat una altra no s’haguessin pronunciat tan desfavorablement. LLegiu-la i ho comprovareu.

Un film (3000 metres), està dividit en sis parts i un epíleg i ens narra la història d’en Nonat, aquest fill crescut en un hospici de Girona que busca repara el mal sofert per ser un fill abandonat, convençut que això l’ha apartat de l’alta societat a la qual creu que pertany. Després de furgar en el passat al poble i adonar-se que no hi ha cap resposta que ompli el buit del seu naixement decideix establir-se a Barcelona i fugir del món que coneix. Barcelona esdevé una ciutat d’oportunitats que bull entre les festes de l’alta societat que enveja i els baixos fons que comparteix. Altiu, distingit, elegant i fred, el Senyoret, com tothom el coneix, s’envoltarà del personal que més li convingui, aquells qui li faciliti viure millor o els qui l’acompanyin a perpetrà tot tipus de robatoris per aconseguir diners i l’apropin al món del luxe de la classe social que ansiosament vol aspirar.

Un film (3000 metres) és un catàleg singular i variat de gent desventurada i desgraciada, un repertori de treballadors i buscavides, de petits botiguers, de bona i mala gent, de famílies i desemparats que comparteixen el mateix escenari dels baixos fons de la Barcelona de l’època. Un teixit humà de personatges diversos que lluiten per sobreviure en una ciutat que cada cop sembla collar-los més. I, la gràcia d’aquest exquisit ventall de personatges és la cura que en Víctor Català ha tingut per presentar-nos-los, ben perfilats, els hi dedica el temps necessari, el que faci falta, per incorporar la seva història al relat.  Tots ells es mouen sota els fils d’un present aspre i poc favorable, secundaris de luxe que no funcionen com a simples personatges per omplir, són l’ambient, la ciutat, la societat i la manera de viure dels baixos fons de la Barcelona de l’època que l’autora fa intervenir, entrant i sortint, per seguint el fil de la història del seu protagonista.

La ploma sempre rica, enginyosa i plena de matisos de l’autora ens regala metàfores divertides, llargues frases descriptives o intervencions puntuals en la narració per dirigir-se al seu estimat lector, i sempre, amb aquest llenguatge viu, preciós, en un recull magnífic del vocabulari de l’època que brilla encara més pel desús en del nostre lèxic actual. Un film (3000 metres) m’ha semblat una gran obra, d’aquelles que es llegeixen per pur plaer, per gaudir-ne sense necessitat de fer dobles lectures, encara que de ben segur se’n podrien fer, i se’n fan. Es veritat que els gustos lectors, per sort, són molt variats, i el que a mi m’agrada a altres lectors els pot semblar pesat, lent, avorrit o  “un mort” però com deia al principi és, des d’un punt de vista purament subjectiu i emocional, una joia.

Us deixo dues bones ressenyes que us serviran per aprofundir amb més detall en l’obra. Jaume C. Pons a Núvol i Sebastià portell a Llegir en cas d’incendi.

Darrera el vidre de les ulleres i enmig de l’estovament dels parpres, son esguard pipellejava com un bassiol d’aigua en una fanguera. (pàg. 256)

 

 

El llibre: Un film (3000 metres ), edició 2015 pàg. 413
Autor: Víctor Català (Caterina Albert)
Editorial: Club Editor

×

 

5 thoughts on “Un film (3000 metres)

  1. ElfreelangNo Gravatar

    el tinc ben anotat i pendent per firar-me’l i per assaborir-ne la lectura , una joia i la seva autora mai prou valorada que fou una dona molt per davant dels temps que li van tocar viure gràcies per la ressenya , immensament plaent i amena

    Respon
  2. AllauNo Gravatar

    La vam llegir al nostre club de lectura i ens va semblar horrible de forma unànime. No hi ha per on agafar-la argumentalment i el seu llenguatge és pura supuració gangrenosa.

    Respon
    • adminNo Gravatar autor

      Com dic en la ressenya la meva valoració és purament subjectiva i emocional, com crec que ha de ser una lectura. Jo vaig gaudir-la molt, també amb aquest lèxic antic i caduc, com ja explico. Però, malgrat això, entenc la teva -vostra- postura per això també parlo dels gustos lectors. El fil argumental sí, és molt senzill i serveix per afegir el reguitzell de personatges que és el que l’autora ens vol realment mostrar.

      Encara que, evidentment, no comparteixo el resultat final, agraeixo el comentari i més venint d’un gran lector com tu.

      Respon
  3. GlòriaNo Gravatar

    De Víctor Català només he llegit “Solitud” i el monòlegs. Sento curiositat per conèixer aquesta obra que mereix opinions tan dispars.
    Me’l apunto!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top