M’agrada passejar-me per la biblioteca i tafanejar. Mirar els llibres i triar-ne algun a l’atzar. Vaig arribar a Un llarg hivern primer seduïda pel títol, després encuriosida per l’autor, un escriptor irlandès que ambienta la seva novel·la “En un poblet a cavall del Pallars i l’Alt Urgell, hi fa viure dos germans i el seu pare, trasbalsats per la desaparició de la mare en un paisatge de neu”. Pura seducció.
És un llibre molt curt que es llegeix d’una sola tirada però no pel volum escàs de pàgines sinó per seu contingut i per la senzillesa en l’escriptura. És d’aquells llibres on el lector -jo- s’hi troba agust, una història d’aparença senzilla, ben escrita, amb un paisatge que de mica en mica es torna blanc. Blanc de la neu, del fred, de l’hivern, on aquesta capa blanca que tot ho amaga mantindrà el secret i l’angoixa dels qui esperen el retorn de la dona (la mare i muller).
La narració manté un ritme pausat i una angoixa suau que es va filtra’n de mica en mica sense adonar-te’n, només en el tram final, el ritme s’accentua, comença el desglaç i amb ell, el final del llarg hivern. I el buit que ha deixat la dona, s’omple amb la seva absència, i pare i fill voldran fer el que ha fet sempre la mare, sense sortir-se’n. I l’absència ha capgirat la vida rutinària que portaven, però un cop superat el primer sotrac, s’instal·len en aquell fluir i deixar passar el temps rutinari de la feina diària, de les coses apreses des de sempre, dels costums no oblidats. Avui, però, una mica diferent sense la mare. I passen el llarg hivern com poden, esperant qui sap el què els portarà el bon temps.
L’autor fa un retrat de la gent de muntanya d’una manera molt dura, gent solitària, eixuta, tancada, un caràcter adaptat a la duresa i rudesa del propi paisatge i més concretament als durs hiverns del Pallars. Tóilbín farà servir una tragèdia –la desaparició de la dona- per parlar-nos d’una manera “subtil, intel·ligent” de temes com la incomunicació, el paper de la dona a muntanya i a pagès, la solitud, l’aïllament social i individual, l’acceptació de la homosexualitat, els costums… i els farà viure en aquest entorn extrem però bonic i màgic com és l’alta muntanya.
“Però també sabia que no podia fer altra cosa que avançar pel que era, exceptuant les petjades de guineu i d’óssos salvatges, una blancor rasa i verge, que semblava innocent, gairebé bonica, tot i que la seva naturalesa traïdora s’estenia en capes sota la superfície llisa.” pàg. 68
També n’han parlat des d’Ara llibres (el blog de la biblioteca del IES Biel Martí) i Muntanya.net . Des del Vilaweb li fan una entrevista després de la publicació de “Brooklyn”: Colm Tóibín, l’ambaixador (hi podreu enllaçar amb un interessant vídeo)
>EsmussadaEsmussar v. tr|| 1. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d’una eina, d’una arma;“…això li va semblar al Miquel, que la fulla de la serra era tan bona com esmussada.” pàg.21>Rufaga f. Tempesta de vent amb pluja o neu (Ross., Plana de Vic, Vallès)“-Amb aquesta rufaga seria difícil tenir sentit de l’orientació- va dir en Josep.” pàg. 52>GanyolavenGanyolar v. intr. Udolar, llançar crits de dolor o d’impaciència un gos o un llop“…mentre arribaven més homes i més gossos ganyolaven en el gèlid matí.” pàg. 65>Fardell m. Objecte o objectes col·locats ben estrets i embolicats dins roba, paper o altre embalatge, de manera convenient per a esser transportats (Rosselló, Gir., Barc., Penedès, Tarr., Maestr., Cast., Val.)“…però que la seva dona havia fet pa, que hi havia unes quantes coses més del seu rebost al fardell, i que esperava que els fessin servei.” pàg. 85>Orejar v. tr. Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire”No sabia si calia orejar a la vora del foc els llençols desats a la calaixera abans d’utilitzar-los.” pàg. 99
Títol original: The long winter de Mothers and sons, 2006
Títol Traducció: Un llarg hivern, 2007 Edicions la Campana. Traducció Víctor Compta, pàg. 134
Deixa un comentari