Una solitud massa sorollosa

Amb quatre mots: diferent, magnífica, bon relat (quan l’encarregat de parlar de llibres dins el llibre és un personatge marginal i “culte malgrat ell mateix” la seducció per la narració està gairebé assegurada)
Recomanada per: trobada de casualitat a les lleixes de la biblioteca Vapor Badia de Sabadell.
El llibre
Títol original: Prílis blucná samota, 1987
Títol Traducció: Una solitud massa sorollosa, , 2000 Edicions 62, butxaca. Traducció Monika Zgustová, pàg. 119
“Hant’a és premsador de paper i la seva feina tan sols consisteix a esclafar tones de llibres en un soterrani humit on les rates fan niu. Però, per ell, aquests llibres són més que conjunts de plecs de lletra impresa; són tones de coneixement que la humanitat ha anat acumulant al llarg dels segles. Després de trenta-cinc anys de fer la mateixa feina, avorrida, Hant’a ha adquirit una cultura llibresca important, fins que els nous temps s’imposen com una dutxa d’aigua freda: els obrers modèlics, gent jove, l’acabaran substituint…”
Els llibres que parlen de llibres acostumen a agradar a un determinat tipus de lectors, a vegades però, aquests corren el risc de tornar-se ensucrats, i això, pel meu gust, els perd. Malgrat tot, llegir-los pot resultar interessant, a voltes per recordar antigues lectures i referents importants o per moure el cuquet de la curiositat i buscar els llibres que encara no hem llegit. Una solitud massa sorollosa parla de llibres, de literatura però d’una manera molt diferent. Diferent perquè el punt de vista no és el de l’enyorament pels llibres llegits o retrobats, és el dolor pel llibre que mor. I la seva mort és dolor per tot el que representa la seva pèrdua. Una pèrdua que va més enllà de les lletres, és una manera de fer,  de ser, de viure i de descobrir.
Ens trobem a Praga en plena segona guerra mundial, on els llibres i la cultura formaven part de les coses prohibides que calia destruir. I en Hant’a, treballa en un soterrani humit i fosc premsant tot el paper que cal destruir, entre ells, els llibres provinents de les biblioteques públiques o de particulars. Trenta-cinc anys fent aquesta feina, trenta-cinc anys llegint, trenta-cinc anys sobrevivint…
“Fa trenta-cinc anys que treballo amb paper vell i aquesta és la meva love story. Fa trenta-cinc anys que premso llibres i paper vell, trenta-cinc anys que m’empastifo amb lletres, fins al punt que semblo una enciclopèdia (…) sóc una gerra d’aigua viva i aigua morta, n’hi ha prou que m’inclini una mica perquè els meus pensaments vessin de mi, sóc culte malgrat jo mateix i vet aquí que ja no sé quins pensaments són meus, sorgits pròpiament de mi, i quins adquirits llegint…” (així comença)
Una història de dolor i resignació per una feina que malgrat tot estima, i per això, mira de fer-la donant-li un sentit. Tastar, ara d’aquí, ara d’allà el fa créixer com a persona encara que no li serveixi per millorar en la vida. Com el mateix protagonista diu una i altra vegades ”sóc culte malgrat jo mateix” i sobreviure a això no és fàcil, ha de seguir una metodologia molt particular que malgrat el dolor que sent per la feina que fa, mira de fer-la amb certa dignitat. Llegeix, llegeix molt, no llibres sencer, sinó tastes, i de tant en tant s’endu algun llibre a casa, les seves joies, el seus tresors. I els llibres s’amunteguen a casa com en una premsa, però en aquest cas sense botó de destrucció. I recupera llibres d’amagat, per ell i per la gent que els necessita per sobreviure, això l’omple i el fa feliç.
¿Com pot donar sentit a la seva feina? Doncs com ell diu, fent-la especial. I la seva especialitat és la d’embolcallar els paquets de paper premsat en obres d’art. Ara embolicades amb les làmines de quadres d’en Van Gogh, gravats d’en Rembrandt ara amb pàgines d’un clàssic Kant, Goethe, Schelling, Leibinz, Hölderlin, Lao Tse, Erasme de Rotterdam, Hedel, Aristòtil, Plató, Sócrates, Shopenhauer, Camus, Demostones, Schiller, Nietzche o Cervantes, que prèviament ha llegit, ha gaudit i l’han fet culte “malgrat ell mateix”. Així cada paquet és únic i especial: és art. I això, que aparentment no té sentit, omple de sentit la seva vida. Una vida grisa, solitària i bruta, una vida de perdedor que comparteix amb altres personatges igual de marginals que ell; una gitana, un oncle ferroviari retirat i les rates, atretes pel paper del soterrani o el de casa. Una vida fosca, trista i monòtona que només es veu interrompuda per l’arribada de la modernitat, amb els joves obrers socialistes, obrers que treballen d’una manera modèlica però freda, sense sentiments.
Escrit en primera persona anirem escoltant el pensament d’en Hant’a i descobrint la seva solitària vida. La seva miserable existència estarà esquitxada d’interessants fragments dels llibres fullejats, i serà a través d’aquests lligam que gaudirem d’aquest personatge tan especial, tan marginal, tan humà i tan trist.  I com diuen des del Club de lectura de Sallent Cap dels seus lectors no pot resistir-se a la màgia de la seva narració…”, perquè sense ser una història feliç ni entranyable el lector hi queda atrapat. Atrapat per les reflexions d’en Hant’a que són les reflexions dels filòsofs potades al soterrani, atrapat per la bellesa de les paraules o dels gravats traslladades a les bales de paper, atrapats per un personatge d’aparença vulgar i bruta que sap crear una pròpia manera d’entendre la vida. Atrapats per la solitud física d’un personatge que no es troba mai sol gràcies a la relació que manté amb els llibres que “destrueix per treball i salva per passió”. Un llibre curt i del tot recomanable.
“Tot el que he vist en aquest món és animat simultàniament per un moviment de vaivé, tot avança i recula, com la marxa d’una farga (…) I és que en la meva feina l’espiral i el cercle es corresponen i el progressus ad futurum es fon amb el regressus ad originem; tot això ho visc amb molta intensitat i com que sóc infeliçment feliç i culte malgrat jo mateix he començat a reflexionar sobre el fet que el progressus ad futurum correspon al regressus ad originem.” Pàg. 63

També n’han parlat Club de lectura de Sallent, Lecturas errantes i who’sthere?



Tastets
Binar BINAR v.
|| 1. tr. Llaurar per segona vegada dins el mateix any;
“I va col·locar l’urna a dalt de l’armari; un dia d’estiu, mentre binava els naps…” pàg 23
On van a parar els llibres?
Mentre llegia el llibre des del blog Entre montones de libros plantejaven la pregunta de que passarà amb els nostres llibres després de nosaltres. I com acostuma a fer-me el  meu subconscient he relacionat el tema amb el llibre.
Assistim a la destrucció de llibres massa sovint, abans per tractar-se de llibres prohibits, ara perquè n’hi ha massa, no es llegeix o simplement no s’ha trobat una fórmula adequada o econòmicament viable per evitar-ne la seva destrucció.  Tot plegat trist.
 

Bohumil Hrabal (Brno, 1914- Praga, 1997)

Llicenciat en Dret, no va exercí mai d’advocat. Va publicar la seva primera novel·la  l’any 1963, “Una perla en el fons”.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

28 thoughts on “Una solitud massa sorollosa

  1. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    ¡Qué reseña tan bonita! He leído Closely Watched Trains y he visto la pelicula, que es una maravilla aunque el tema es muy distinto al que nos traes. Me das la oportunidad de volver a un autor que tenía olvidado, en un registro distinto. Me lo apunto. Una abraçada 🙂

    Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Hoy nos traes un libro que he descubierto en los últimos meses de 2012 y cuya sinopsis me llamó muchísimo la atención. Es más, tal era mi curiosidad, que he hojeado las primeras páginas. Un libro que está entre mis top pendientes y que creo (y tu lo confirmas) que ofrece una visión diferente sobre la pasión por los libros respecto a la cantidad de novelas que se han publicado el último año sobre el tema. Buena reseña. Un abrazo,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Cuando voy a la biblioteca a buscar libros casi siempre voy con una lista, después me doy una pasada por las estanterías buscando algún libro de algun autor que no conozco. Casi siempre termino encontrando algo interesente.

      El tema de la cantidad de libros editados… daría mucho de qué hablar.

      Respon
  3. ManelNo Gravatar

    M’ha agrada el teu comentari sobre el llibre de Hrabal, un dels meus autor preferits. No cal dir que aquesta escola centreeuropea ens ha donat dels millors autors del vell continent. Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquest és el meu primer llibre de l’autor i m’he quedat amb ganes de llegir-ne més. Les meves lectures són una mica com un pica-pica, variades i mooolt diferents, miraré aquests autors centreeuropeus dels que parles, gràcies.

      Respon
  4. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    M’ha encantat la teva ressenya, potser més que el llibre i tot. Ara mateix tinc por que em resulti massa trist, però prenc nota perquè m’he quedat amb les ganes de conèixer en Hant’a.
    Parlant de la destrucció de llibres, l’altre dia llegia que les editorials havien reduit molt el seu marge de beneficis, fins i tot quan es tractava d’autors d’èxit. Crisi també de llibres, en molts sentits.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No, el llibre no és trist. És d’aquells llibres que t’atrapen per la singularitat del personatge, et deixes portar i te n’adones com, un personatge tan “vulgar” a través de la lectura pot arribar a ser culte malgrat l’aparença i les misèries en les que viu. Et descobreix l’efecte lector que causa en les persones, com les pot fer canviar, malgrat les circumstàncies en les que viuen, malgrat la seva vida. De fet la cultura dóna sentit a la seva vida.

      Crec que et pot agradar i molt.

      Crec que de lectors n’hi ha, un dels problemes és el preu dels llibres que fa que el lector vagi a buscar-los a altres llocs, ja sigui amics, ja sigui biblioteques… no sé, és complicat d’explicar i de resoldre, suposo.

      Respon
  5. TizireNo Gravatar

    Un descubrimiento, sin duda: no conocía al autor y tu reseña me ha hecho interesarme por él. Me toca buscar alguno de ssus títulos, que seguro me deparan una buena lectura. 1beso!

    Respon
  6. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Només he llegit d’aquest autor “Yo que he servido al rey de Inglaterra” i em va agradar. Després de la teva ressenya, magnífica com sempre, me’l apunto per buscar-lo a la Biblioteca.
    Gracies, Quadern!

    Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    No conocía al autor pero el tema me atrae, y sobre todo me ha gustado lo que nos has contado de tus impresiones sobre la lectura del libro. Es verdad que hay libros que, a pesar de ser tristes, nos atrapan sin remedio. Un título más para apuntar en la lista. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No todos los libros que hablan de libros o de literatura me gustan, pero este es diferente, quizás porque nos habla del valor de la cultura, de como esta pueda cambiar la filosofia de una persona, la manera de ver las cosas. No sé, creo que te gustará.

      Respon
  8. AinetaNo Gravatar

    Com bé dius, els llibres sobre llibres ens descubreixen uns altres. A mi personalment m’atreuen. Moltes gràcies per l’entrada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquest parla més del què suposen els llibres, de la cultura que aporten i la influència que poden tenir en nosaltres, per això veure’ls morir fa mal. Espero que t’agradi.

      gràcies a tu per passar 🙂

      Respon
  9. mafaldasNo Gravatar

    Es cierto, no todos los libros que hablan de libros tienen que gustar sí o sí. Tal vez por la reseña o, quizá, por el tema de fondo que trata, éste libro sí que me atrae bastante y además está traducido al castellano.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, este lo encontrarás en castellano. Es una lástima la política de traducciones, siempre nos perdemos buenos libros. Espero que te guste.

      Petonets!!

      Respon
  10. mientrasleoNo Gravatar

    No sabes cuanto me ha gustado ver esta reseña. Yo lo leí hace tiempo y cuando lo saqué en el blog vi que era un gran desconocido. Un libro precioso que se apoya en todo lo que aporta la lectura y en un personaje inolvidable
    Besos

    Respon
  11. Olga XirinacsNo Gravatar

    M’agrada veure ressenyat un llibre que fa anys que he llegit i que em va agradar d’allò més: original, instructiu i amè.

    No era desconegut del tot, aquí, perquè els crítics culturals sempre l’havien tingut molt en compte i n’he llegit bones ressenyes. Jo el poso d’exemple per allò de triturar i cremar llibres que manen fer les editorials.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo l’he descobert tot just ara i ha estat tot un plaer la seva lectura.

      Destruir, cremar… deixar perdre els llibres, trist, molt trist.

      FELICITATS, per començar un nou llibre!!!!!

      Respon
  12. Enric H. MarchNo Gravatar

    Un dels pocs que no he llegit d’en Hrabal. Hauré prendre nota.

    Tinc una autèntica predilecció pels autors txecs: si no ho has fet, llegeix (llegiu) Hermann Ungar; “Els mutilats”, per exemple.

    Tant de temps passant per aquí, i encara no havia dit res!

    Respon
    • Enric H. MarchNo Gravatar

      Gràcies, Carme.

      Doncs, que vols que et digui… Sóc filòleg (hispàniques i semítiques), professor, crític i ex moltes coses. I si et passeges pel (pels) bloc veuràs que tinc un interès especial en la cultura de masses (sobretot entre els anys 40-60 del XX) i la història menys evident de Barcelona, sobretot en el període que va entre finals del XIX i el primer terç del XX, històries algunes d’elles que formen part d’un projecte que esperem que pugui veure la llum editorial aviat.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Enric, aquest matí m’he passejat una mica per alguns dels teus blogs, quanta bona feina!! M’he fet seguidora d’un d’ells així et podré anar seguint. Sort en el projecte.
      Gràcies per tornar, ens llegim.

      Respon

Respon a Mónica-serendipia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top