Amb dits de molsa

El cos flotant d’un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l’arribada d’una immigrant peruana a l’aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d’una noia de bon veure. Vet aquí l’inici desconcertant d’aquesta novel·la. En aquest context, Roxana, filla del Llac de l’Inca, compartirà amb els lectors la força de la seva passió, els sofriments que l’acompanyen i el neguit de l’enyorança. El contrapunt a la Roxana ens ve de la mà de l’Ignasi Torres, un constructor immobiliari fet a si mateix, divorciat, home contradictori, incapaç de trobar l’estabilitat amorosa.

Amb dits de molsa és una novel·la realista, de sentiments i paisatges. Tres personatges, tres escenaris i tres maneres de viure i d’entendre la vida que, de manera subtil i elegant l’autor anirà teixint fins ajuntar-les, en un camí on les relacions humanes, la immigració i l’amor acompanyen la trama. Espais com Tarragona, el barri del Carmel de Barcelona o els altiplans del Perú, poden arribar a marcar les vides de les persones o quan determinades circumstàncies com ara una pèrdua econòmica, física, emocional o la distància de casa, permeten aflorar uns sentiments molt més profunds. I els sentiments són el pilar del relat.

El cos flotant que apareix tot just a l’inici de la novel·la podria fer imaginar al lector en una trama negra, però aquesta, lluny de resseguir el camí del mort, desapareix del relat i de la ment del lector ràpidament. Seduïts per diferents fils argumentals, ens endinsarem en les vides de l’Ignasi i la Roxana, vides oposades on, d’entrada, el que els separa els defineix més del que els uneix. Amb paciència i estil, l’Alfons Cama, ens anirà introduint tot el que envolta a aquesta singular relació, sense presa, amb destresa, equilibri i finor. Una relació, que iniciada per motius ben diferents, el lector desitja que triomfi, malgrat certes mancances, malgrat les diferències i malgrat els esdeveniments.

Amb dits de molsa és la història de l’Ignasi, la Roxana i dels seus paisatges i és, bàsicament, la història d’una relació que va molt més enllà del contracte de feina que inicialment els uneix; és amor, tendresa, sensualitat, estimació i respecte. Personatges creïbles amb històries actuals i reals ambientades a la Tarragona del 2007. Del ric i especulatiu agent immobiliari en caiguda lliure a l’immigrant que mira de sobreviure aquí tant econòmicament com emocional. Entremig, una trama fosca d’extorsió, que com la boira, mira d’entrar per l’escletxa que l’Ignasi té al descobert: l’amor i la falta d’efecte.

I, precisament l’amor serà el fil conductor de la novel·la, un amor presentat en les diferents vessants i capaç de moure les vides dels seus protagonistes, des de les relacions purament de sexe, fins l’amor més sensual a l’amor maternal o l’estimació. Una novel·la on les relacions humanes tenen un pes determinant, sentiments com l’enyor, la cobdícia, la necessitat de sentir-se acompanyat i estimat, la tendresa o l’egoisme es vesteixen amb la subtil capa d’unes relacions amoroses que segons el grau de necessitat poden esdevenir enganyoses o sinceres. I, aquests dits de molsa, tan arreats a la pell i a la capacitat subtil d’estimar amb sentiments pròpia de l’ésser humà, es produirà, només, quan  El goig dels sentits substitueix les mancances com diu l’Alfons Cama, i així es produeix.

I, com fotografies o postals de viatge, el paisatge, amb aquestes descripcions puntuals dels racons de la ciutat de Tarragona, de l’altiplà peruà o els retrats del barri del Carmel o el Priorat submergeixen a tots el personatges i amb ells als lectors. Des de l’elegància de Tarragona, a la bellesa de les vinyes a l’amalgama del Carmel o a l’exotisme de l’altiplà peruà, paisatges que formen part de la interioritat de cada personatge i que en certa manera els fa ser com són.

Una novel·la plena de contrastos tant econòmics com emocionals, on els diners no poden comprar l’estabilitat emocional ni la manca d’afecte que tots necessiten, ni en el cas de l’Ignasi ni tampoc en la vida de la Roxana, -només cal llegir l’evolució de les cartes que arriben des de Perú. L’únic que pot donar estabilitat i amb ella la felicitat és l’amor i, si hi han diners, millor. Personalment el personatge de la Roxana i el tema de la immigració m’ha semblat molt ben tractats, la Roxana, dotada d’una força fràgil i plena de tendresa esdevé l’eix on pivota gran part del relat. Amb dits de molsa és una novel·la molt ben escrita, d’estil senzill i elegant, de lectura àgil i agradable on el lector s’endinsarà en els matisos de la conducta humana pel que fa al tema de les relacions. Una bona lectura.

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: Amb dits de molsa, 2015 pàg. 196
Autor: Alfons Cama
Editorial: Editorial Gregal

[/box]