Data: 03/05/2012
Lloc:Sala d’actes de l’Escola d’Idiomes de Sabadell
Hora: 19:30 (ha començat puntual).
Assistents: no ho sé, la sala era pràcticament plena.
Estava programada pel 29/03, però es va haver d’ajornar al coincidir amb el dia de la vaga general. La xerrada ha durat una hora, on l’Assumpta, amb un guió molt ben estudiat, ens ha fet un repàs d’alguns aspectes del llibre La Maternitat d’Elna.
No calia fer masses presentacions ja que tots els assistents, crec, érem coneixedors tant del llibre com de la tasca de divulgació que fa l’autora. El repàs ha consistit en explicar-nos aspectes, encara que coneguts, nous del llibre. En un primer moment ens ha parlat de l’experiència de dos exiliats, un de l’exèrcit republicà i l’altre d’un senyor de Montornès del Vallès, ambdues històries colpidore. Ens ha parlar de la necessitat personal d’explicar tot el que anava coneixent de la Maternitat d’Elna, primer en forma de reportatge a la revista Sapiens i després culminant amb l’encàrrec de fer el llibre que molts ja coneixem.
Prenia notes a la meva llibreta, però arribat un punt, m’he adonat que les notes eren cada cop més curtes, i ho eren fonamentalment per dos motius, l’atenció i tensió de les històries i, la importància que determinats mots tenien dins el relat. Per aquest motiu, recullo en forma de glossari, les impressions que he tingut de la xerrada, descrites (si no m’he equivocat) tal i com ho va fer l’Assumpta.
Exili: la generació tapada que va viure solapada entre dues guerres, la del 36 i la del 39.
Gent petita: tota la gent anònima que sens dubte varen formar part d’un trosset d’història oblidada. La memòria de la qual és imprescindible per entendre la Història en majúscules.
Memòria oral: la recerca en cafès, geriàtrics, clíniques, de tota la gent petita que té moltes coses per explicar perquè no podem oblidar que, només els homes i dones ara ja grans, ens poden ajudar a entendre el nostre passat.
Fa mal: el record, la memòria, la por, la lluita, el dolor, la mort, el passat fa mal.
Barça: un punt d’inflexió, un dels elements de distensió que obre les portes als avis per entrar en el seus records i ajudar-los a confiar i obrir-se a l’interlocutora, l’Assumpta.
Eines: una gravadora, paciència, molta paciència i, aprendre a jugar al dòmino, don Remigio, set i mig, botifarra… per apropar-se als avis i poder ser ben rebuda. Imprescindible perquè hi hagi connexió.
Plorar: quan els sentiments surten a flor de pell, quan recordar i també escoltar és dolorós, fa mal.
Caixa de sabates: o qualsevol caixa similar. Utensili valuosíssim on els avis encara guarden els seus tresors, fotos, papers, xiulets… tota la seva memòria personal.
Estirar el fil: procés lent i dolorós que l’Assumpta fa amb tota la subtilesa del món perquè els avis tinguin el valor i l’ànim de parlar.
Maleta: objecte massa petit on s’ha de posar tot el que et vols endur. Esdevé en poc temps un objecte innecessari, dolorós, quan es converteix en l’estri de fer-se preguntes com; què posar?, què necessito?, Per què he de marxar? Què passarà amb tot el que deixo? Què he fet?
Camí marcat: és el camí de l’exili, on, a costat i costat es troben els objectes i la gent que no pot continuar caminant.
Silenci dels vençuts: el so mut de la gent que camina cap a l’exili.
Allez-allez: el primer que varen sentir en francés. Allez-allez: passa, tira, espavila, calla… “els crits d’adusts gendarmes que empenyien la gent cap al seu camp com qui es treu una nosa”.
Senyoreta Elisabet: la persona que ho dóna tot a canvi de res, la dona que ajuda a sobreviure dignament, la llum dins la foscor. L’ordre, la disciplina, l’amor i la tendresa.
Dignitat: l’únic que els hi queda als exiliats un cop ho han perdut tot.
Xiulet: instrument fet amb canyes que servia a les noies per avisar a les mares que corrien perill de violació per parts dels qui les vigilaven. L’Assumpta en troba alguns en les caixes de sabates d’algunes dones que van estar als camps d’Argelers.
Dolor mut: quan el dolor és tan gran, emmudeix.
Elna: el nom prové d’Elena. A Catalunya hi ha unes 192 nenes i unes 5 a punt de néixer que se’n diuen o es diran com a símbol de vida, en record a la Maternitat d’Elna. A Catalunya també hi ha guarderies i places amb el nom d’Elna o Maternitat d’Elna, no vaig apuntar quantes, no més d’una desena. A hores d’ara no hi ha cap nena a França que es digui Elna.
Francesos: Si bé el govern francès no va estar a l’alçada de les circumstàncies, van haver-hi molts francesos, a nivell particular, que van ajudar tant com van poder.
L’ordre d’aquest glossari és l’ordre en que els he anat apuntat a la llibreta, tot seguint el fil de la història.
L’Assumpta, ininterrompudament va anar filant el relat ple d’emoció i tendresa, a cops en forma de diàlegs que creava entre ella i els avis a qui havia entrevistat, recreant les converses d’una manera molt impactant. En altres ocasions simplement narrant la història de com va anar descobrint què era la Maternitat i quins varen ser els motius que la van conduir a voler fer aquesta tasca.
Després va ser el torn de les preguntes, poques. Es va preguntar si hi havia traducció al francès i, de moment no n’hi ha cap. Els francesos no estan massa contents d’aquest trosset de la seva història. Sembla que ara, la nova fornada d’historiadors hi estan interessats.
Entre els assistents hi havia dues dones que van estar a Argelers. Una quan només tenia un any i mig, va marxar quan des d’España es va dir que tots els republicans sense delictes de sang no els hi passaria res, al tornar el seu pare fou empresonat i morí malalt tres anys després. La segona dona hi va arribar més tard, cap al final, amb 14 anys, quan ja hi havia barracons i les condicions havien millorat, una mica.
Va ser una xerrada molt enriquidora i ben portada.
Llibres que tinc ressenyats de l’autora; Pa, crosta i molla i La Maternitat d’Elna
Blog de l’Assumpta Montellà: Sentiments a flor de pell
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari