Autor: Carme
-
Sempre queda un dubte
Núria Mínguez , (Barcelona, 1936 ) Llibre senzill, ben escrit, de lectura amable i agradable. Però, darrera de les seves lletres sempre se’ns plantejarà un dubte – o més d’un sí són petits – . El dubte de si diem el que realment pensem, el dubte de si fem el que realment volem, el…
-
fregadís
Fregadís, fregament continu, reiterat, de dues coses, que es toquen, que l’una passa lliscant sobre l’altre. “Era de nit i els camps estaven en silenci. Només es percebia el fregadís nocturn de la naturalesa; l’aire, les fulles, els grills que no callaven…” (pàg. 482) Francesca Forrellad – La vostra sang
-
La vostra sang
Francesca Forrellad, (Sabadell, 1927 ) “Qui perd els orígens perd la identitat” cantava en Raimon, i som qui som gràcies a tota la gent que ha cregut en cada moment en els seu país, el nostre. Pàg. 250 “Serem un poble diferent. Un poble intrínsec, constitutiu, que naixerà com un brot nou d’arrel antiga.” Brillant,…
-
lleixes
Lleixes, escudeller Escudeller, prestatge per a posar-hi les escudelles o plats Lleixes escudeller, antosta, enfila, estant, relleixó, faldar, posella, postada, prestatge, terrassa “Al llegir, sovint m’entrebanco en petits fragments que, per la seva significació en el context de l’obra, o pel seu atractiu formal, em fan aturar la lectura per dedicar uns moments a la…
-
esquitxar
Esquitxar escapar-se un líquid fortament agitat, colpejat etc. Llançar gotes a distància; arrossar, mullar, embrutar … “A banda i banda del riu, o estuari, s’estén un desert sorrenc fins on arriba la vista. Cap arbre ni tan sols cap palmera esquitxa el paisatge.” Sam Savage – El crit del peresós
-
rateta
Rateta, quan ens dirigim afectuosament a la nostra filla. Cuca, petita meva… “Davant del mirall, quan et pentinava… saps? Rateta, ara aquells instants em semblen dels més bonics de la meva vida…” (pàg. 22) “I t’abraçaves al meu cos, que et protegia, i jo et sentia com una part de mi. Rateta, ara donaria la…
-
de soca-rel
De soca-rel, del tot, íntegrament “…, però l’Alexandre la va anar guanyant, guanyant, d’aquella manera, de soca-rel, que ell té de convèncer sense soroll. (pàg. 19) Maria Barbal – Emma