Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una màquina per poder trobar les claus d’un secret fosc que sempre l’ha torturat.

quadern-de-mots-el-bandolerBandoler no és la història novel•lada del famós bandoler anomenat Joan Serra, no. Bandoler és un magnífic retrat d’una època i, també, el recorregut de l’existència d’un home que ha viscut trasbalsat pels canvis, els de la seva època però també els interiors. Una transformació que el portarà a conèixer de primera mà personatges com el Baró de Maldà, el mateix Joan Serra, a vestir els hàbits o a viatjar per l’Europa més selecte per aprendre l’art de la rellotgeria i sobre tot els mecanismes que donen vida als enginyosos autòmats. I tot per culpa d’una peculiar obsessió, aconseguir fer parlar a una màquina que li permeti continuar una frase. Una frase que ha quedat estroncada en el temps i qui saps si fent parlar el giny la pot recuperar, i amb ella, la pau que tant anhela.

Vaig començar el llibre sense saber-ne res del contingut, pensant-me que amb el títol ja quedava tot dir, però no. La proposta narrativa de l’autora va més enllà d’un bandoler anomenat la Pera, el seu domini narratiu atrau, i capbussar-t’hi és tot un plaer per al lector. El Bandoler captiva per la prosa senzilla, per la riquesa del llenguatge i domini de la llengua, per la fluïdesa narrativa, pel gust pel detall, per la magnífica ambientació, per la sensació de final rodó que et queda després de llegir les seves frases més llargues, però també, per l’originalitat d’un argument destinat a descriure’ns una època Així, doncs, després del primer capítol, em trobava palplantada enmig del carrer fred i llardós de la ciutat, seguint els passos d’un nen espantat, afamat i brut, on les olors, les sensacions i l’ambient de l’època feien acte de presencia mentre llegia.

En el Bandoler, la Margarida Aritzeta hi barreja personatges reals i  de ficció, ens parlarà de l’època de la guerra del francès, de la importància de la cultura, dels canvis socials i polítics, d’Europa com a mirall de cultura i classe, de la noblesa, de l’exotisme dels esclaus que arribaven de les colònies, de la fam i misèria del poble, ho fa des dels records del vell protagonista, des de la ficció, sense que això impedeixi poder trobar ben dibuixada la Catalunya de principis del segle XIX. Ben documentada i amb rigor, l’autora dota el text de credibilitat històrica sense deixar de banda la part novel•lada del relat, amb un personatges ben perfilats, creïbles i entranyables, amb salts en el temps seguint els pensaments del protagonista i amb un final reflexiu on el protagonista es planteja si el camí tossut d’una obsessió val la pena, sabent com ara ja sap, el que ha deixat perdre. Una curta novel•la molt recomanable.

 

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: Bandoler, 2014 pàg. 176
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Cossetània Edicions

[/box]


Comentaris

4 respostes a «Bandoler»

  1. La temàtica és de les que m’atrapa per si soles ( vaig gaudir d’allò més amb “La venjança del bandoler” de Gironell) Això sumat a la teva ressenya fa que aquest llibre passi a la llista de pendents en un lloc molt avançat.

  2. Margarida Aritzeta

    Gràcies pel teu comentari tan complet i afinat

  3. Laura

    M’agrada el que ens expliques d’aquest llibre. Apuntat queda 🙂
    Petons!

  4. Botika

    Fa temps que no llegeixo res històric i el fet que sigui curt m’anima, a veure si el trobo.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *