La proposta literaria de Tens un racó del del món 197è joc literari
No l’he triat jo, m’ha triat ell.
Sortia del Institut emprenyat. Una altra vegada. Òndia!, quina mania que tenen. Merda. Això és una putada. Hi ha obligacions que són suplicis i llegir un llibre com un deure i una imposició el molestava. No en sabia gaudir. Sí algun cop l’encertessin – pensava -, però no, ni amb això tenia sort.
Sortí del Institut per la porta petita, just la que dóna al parc. Havia de fer més volta per anar a casa, però amb la mala llet que duia a sobre no tenia presa per arribar. Malgrat la gana i malgrat que era dimecres. Els dimecres la mare feia pasta i pollastre arrebossat, com sempre. És un pacte que havien estipulat, ella el complia. Al ell li tocava complir el seu i, ell és del què complien.
Sortint va ensopegar amb la profe. Ni una trista salutació amb el cap li va fer. No se l’havia guanyat. Ella, malgrat tot, l’entenia. Ell, malgrat tot, havia d’acabar entenen, que la profe no n’era del tot la responsable.
Entrà al parc enfilant-se per la barana de pedra que resseguia l’escala. Cinc esglaons mal comptats i una barana de tres pams a costat i costat que només servia perquè les criatures i, ara ell, l’utilitzessin de rampa per pujar i baixar. Ònadia!! Qui collons, a deixat aquí un llibre?
Entrada triomfal, amb patacada inclosa. Per no trepitjar el llibre volgué saltar-lo i, patam, de morros a terra. Agafà el llibre que havia quedat estes a terra, obert. Un llibre qualsevol, obert per una pàgina qualsevol, que parla de qualsevol cosa. Això és el que li vingué al cap. Quines coses més estranyes de pensar, es va dir. Es posà a llegir. A terra mateix, no va tenir temps ni d’aixecar-se.
Entrant al matí a classe esperà a la profe. Té, mira. Espero que et serveixi i substitueixi el que ens vas obligar a llegir ahir ( es va estalviar el comentari sobre el llibre triat per la profe ). Allargant-li el llibre i un grapat de fulls li explicà què havia estat fent aquella nit. M’he llegit el llibre, per plaer. No l’he triat jo, m’ha triat ell. N’he fet una ressenya i un petit vocabulari dels mots que no entenia. M’ha agradat. Al·lucino, – li va dir – els bons llibres enganxen, i jo que no m’ho creia.
Avui, al sortir del Institut entrà altra vegada al parc. I sí ensopegava amb un altre llibre…
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari