Carnaval

Text escrit a partir de la fotografia  i la proposta de    Relats conjunts

 
Carnaval de Venècia, Wanblee CC-BY-SA
Quin relat us suggereix aquesta imatge?
Mira, no diguis que no t’havia avisat. Ja t’ho deia que tot plegat era massa perillós. Rectifico, més que perillós sospitós. Sí, sospitós. No, no t’havia d’haver fet cas. No ets de fiar. No riguis, que no fa gràcia. Què com sé que rius sota aquesta màscara ? No, no ho sé del cert, però ho intueixo. Ets així de tanoca, i jo també per fer-te cas. Robar les disfresses i entrar al banc per després sortir-ne a ritme de sambes i carnavals podria estar bé. Però, robar unes disfresses per després sortir en direcció contrària a la rua és de tanoques. Mira, ja tenim aquí els mossos, aquests si que van ràpids. No, espera, no diguis res, calla, i no riguis més. Saluda, si, als mossos, que sembla que  van de comparsa a la rua, o no, no ho sé, no ho tinc clar. Segueix caminant i no riguis més. Camina i calla però sobretot no riguis més.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

14 respostes a «Carnaval»

  1. El primer que llegeixo d’aquesta proposta. Molt Divertit!

  2. Amb aquestes pintes més val que es camuflin entre la gentada, perquè si no els enganxen segur! T’estrenes, oi? Benvinguda a RC!

  3. Bon relat. La vida és un gran carnaval, només que de vegades ens equivoquem de disfressa…

    Des del far sense antifaç.
    onatge

  4. Ben trobat, una bona proposta.

  5. Ostres!! Acabo de fer el meu… i ara, llegint el teu m’adono que no he estat massa original… hahaha… això de les cares tapades ens ha fet anar en la mateixa direcció… aisss

    N’hauré de fer un altre!! 🙂

  6. Quadern de mots

    Carme gràcies jo també m’he divertit escrivint-lo.

    Xexu les pintes els han salvat del mossos, o no…

    Onatge el problema és que hi ha qui viu sempre en carnaval.

    Jordi Casanovas gràcies

    Assumpta, uns van i els altres venen, t’aconsello que no triïs el mateix banc que jo ja l’he buidat. Ja ja ja.

    Gràcies a tots.

  7. Jo d’ells em canviaria ràpit de vestimenta que encara els enganxaran…si son tant tanoques.
    Molt ben trobat, bona aportació

  8. Acabo de llegir el de l’ASSUMPTA i ja li he dit allí que em semblen unes disfresses massa enfarfegades per “fer feina” i el teu relat m’ho confirma: S’han atabalat per culpa de tants farbalans! :-DD
    Bon relat i molt divertit!!

  9. Hahaha! Boníssim. I és que entre tanta màscara no saps mai què hi ha al darrere. Sort que els mossos tampoc no ho sabien… si és que eren mossos i és clar 😀

  10. Boníssim i divertit.

  11. Gabi24 de tota manera no sé qui era més tanoques ells o els mossos ( sí eren mossos clar )

    McAbeu, els meus són més ràpids, ells ja sortien del banc, tot i així ,encara no han enllestit tota la feina, ara els hi queda fugir, igual agafen el cotxe de l’Assumpte hahahaha

    Montse Lladó aquesta és la qüestió qui és qui…

    Kweilan gràcies, jo també m’he divertit

  12. BO bo i entretingut…parents dels de L’Assumpta oi? espero que els Mossos siguin de disfressa…

  13. Potser si que aquesta disfressa els delatarà, tot depèn si ballen bé la samba.
    Bon relat.

  14. Li deu ser molt difícil no riure disfressat d’aquesta manera.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *