En aquestes pàgines àgils i brillants, Mercè Rodoreda se’ns mostra en totes les facetes de la seva personalitat calidoscòpica i ens descobreix el seu quefer literari al llarg d’aquest anys. Les cartes són el seu esbós biogràfic més fidedigne.

quadern-de-mots-cartes-a-anna-murriaM’arriba el llibre de la biblioteca particular d’un gran lector i, gràcies a això, el descobreixo. Es tracte d’una lectura singular que m’ha resultat del tot atractiva. Aquest recull de cartes que la Mercè Rodoreda va escriure a la seva amiga Anna Murià entre 1939-1956, m’ha permès descobrir aspectes de la vida de l’autora que desconeixia completament i, més enllà del tema personal de l’escriptora, les cartes ens donen una visió molt realista del que va significar la guerra per a una generació d’intel•lectuals que, des de l’exili, varen saber mantenir viu el seu amor per l’escriptura.

El llibre està dividit en dues parts, la primera, en forma de pròleg, està escrita per l’Anna Murià on ens explica alguns dels aspectes personals de la Mercè Rodoreda, sobretot de l’època en que coincideixen a Roissy-en-Brie.

He fet bé en publicar les cartes, he traït a la Mercè ?, es preguntava l’Anna Murià en el pròleg . Però aferrant-se a les paraules d’en Joan Triadú de que “l’obra d’un escriptor és un patrimoni col•lectiu i amb ella ho són els seus records escrits i tot allò que pertany al context històric i a la seva memòria”. (pàg. 15) i tal com confirma la mateixa Anna Murià la Rodoreda mai va prohibí que es parles de les seves qüestions més íntimes.

“Les cartes són ella, la Mercè amb qui vaig conviure. Rellegir-les, resseguir-les lentament, paraula per paraula, és sentir-la, veure-la com era, exuberant, imaginativa, riallera, dolorida, fina, amarga, artista, coqueta, acollidora, agressiva… Ella, viva.” (pàg. 40)

La segona part del llibre, pròpiament les cartes, hi descobrim aspectes personals de la vida de l’escriptora; la relació amb el seu gran amor Armand Obiols, les penúries pròpies d’un país en guerra -estava a França- , els trasllats constants, la gana, la misèria, l’enyor a l’amiga, als intel·lectuals que van marxar a Amèrica o els detalls de la feina de cosidora que feia per guanyar-se la vida. Tot, explicat amb l’estil Rodoreda: senzill, descriptiu i ple de força.

(3 maig 1940) “Escric amb la finestra de bat a bat i damunt la taula tinc un enorme pom de lilàs que de tan perfumats, maregen. Totes les pomeres són blanques i tots els arbres són verds. Hi ha una invasió de muguet. C’est le beau temps.” (pàg. 62)

Una altra part important del contingut de les cartes és el que fa referència a la Mercè escriptora, la predilecció, en aquell moments pels contes, “La novel•la és massa absorbent. A més he descobert que el conte és un gran gènere” (pàg.90), la necessitat de saber dels quefers personals i intel·lectuals dels amics escriptors que van marxar a Amèrica, el poder estar al dia de les revistes i publicacions catalanes a l’exili -sempre que va poder hi va anar publicant contes-, mantenir-se activa en l’escriure i llegir… En definitiva, les cartes es converteixen en un repàs, des de la seva vivència personal, del que estava succeint amb la cultura catalana fora del país.

(19-XII-45) “La meva vida durant aquest anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. (…) Encara donaré molt de joc: no pas amb cartes. I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer, d’ençà que sóc al món…” (pàg. 80).

(I-II-46) “¿Vols que et digui una cosa? Vaig cometre un error de no embarcar amb vosaltres. Si sabessis com em reca… Després de set anys em trobo com el primer dia, però més vella; faig una vida d’esclava, sense cap goig; només feina i feina” (pàg.83)

 

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, 1991 pàg. 113
Autor: Anna MuriàMercè Rodoreda
Editorial: Edicions de l’Eixample

[/box]

 


Comentaris

5 respostes a «Cartes a l’Anna Murià 1939-1956»

  1. Sembla un llibre molt interessant. Les cartes son una manera excepcional de conèixer una persona i si aquesta persona es la Gran Rodoreda l’interes és màxim. Apuntat.

  2. No coneixía aquest recull de cartes. De fet, de la Mercé Rodoreda em vaig quedar amb la Plaça del Diamant, pero sobre tot, El carrer de les Camélies que la vaig llegir de molt joveneta, encara m’enrecordo de la Cecicilia Ce. Es deia així oi? Petons!

  3. Elfreelang

    A mi quan publiquen cartes , les cartes en principi són privades, sempre mantinc el dubte sobre si les protagonistes els hauria agradat o no que es fessin públiques, ara és cert que pels lletraferits i lletraferides ens donen moltes pistes per conèixer tant a l’una com l’altra …..me l’apunto !
    per cert t’he fet cas i els reis m’han portat el llibre del Intente !

    1. Ostres com me n’alegro que els Reis t’hagin portat “Uniformement desordenat”, espero que t’agradi. Ja em diràs què t’ha semblat !
      A mi l’Intente em va captivar amb “Mapa mut”, un relat potent que em va agafar per sorpresa, ja que no sabia res ni de l’autor ni del contingut del llibre. Un llibre, en molts aspectes, excel·lent.

      El tema de les cartes té els seus problemes i dubtes, publicar un escrit privat no és massa correcte. En aquest cas, la Mercè Rodoreda no ho va prohibí, però tampoc li va donar el vist-i-plau. En tot cas, resulten prou significatives de com va viure l’exili i ens donen una visió de l’intel·lectualitat catalana de l’època. Són molt recomanables.

  4. Bones! Jo les cartes de Mercè Rodoreda que tinc més ganes de llegir són les que van creuar amb en Joan Sales, el seu editor i autor de “Incerta glòria”, que ahir vaig portar al blog. A veure si les trobo per alguna llibreria…
    Un petó

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *