Categoria: Edicions 62
-
El que mou el món – Kirmen Uribe
“El maig del 1937, després del bombardeig de Gernika, milers de nens bascos han de sortir del port de Santurzi rumb a l’exili. Entre ells hi ha Karmentxu, una nena de vuit anys que és acollida a Gant, Bèlgica, per l’escriptor flamenc Robert Mussche. Amb l’arribada de la nena, la vida solitària de l’escriptor i…
-
En caure la tarda – Jordi Coca
Amb quatre mots: Bon monòleg d’un personatge mediocre (“Com un Robinson urbà, atrapat en un mar de pluja i per la memòria, Miquel Gironès és el testimoni desencisat d’un món bastit amb mentides i sense perspectives de futur.”) Recomanada per: llibre que volia llegir després de llegir-ne la ressenya a Sota la llum d’una espelma… la…
-
La mort del corredor de fons
Amb quatre mots: acció i reflexió, una bona història (una narració que conté els elements necessaris per enganxar als lectors) Recomanada per: seguir el blog de l’Anna Villalonga, A l’ombra d’un crim, és seguir la trajectòria literària d’en Jordi de Manuel. Així, quan he tingut l’oportunitat de llegir un llibre de l’autor no ho he dubtat.…
-
Si un matí d’estiu un nen
Amb quatre mots: per a descobrir els valors de la literatura (”suggereix com es pot arribar al món meravellós i fantàstic de les paraules, dels versos i de les narracions.” Tret de la contraportada) Recomanada per: després de llegir l’entusiasta ressenya de l’Àngel al blog l’amic Àngel “la literatura és un món paral·lel, on els…
-
Amor meva – Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó (Alcoi,1943) Feia temps que volia llegir aquest llibre, l’últim que vaig llegir de l’autora El caníbal, em va agradar força i aquest el vaig agafar amb moltes ganes. M’ha decebut una mica, m’esperava una història més lligada i m’ha donat la sensació de llegir quatre històries diferents, amb alts i baixos força pronunciats.…
-
Bilbao-New York-Bilbao
—
per
Kirmen Uribe (Ondarroa. 1970) A la biblioteca on acostumo a proveir-me dels llibres que llegeixo, fan prou sovint exposicions de llibres en una gran taula. Uns cops són llibres de viatges, la tardor, novel·la negra… sempre varien. Sempre m’hi paro, m’agrada observar les ofertes que hi ha exposades i comprovar si n’han triat algun…
-
El camp del terrissaire
Andrea Camilleri (Sicília .1925) “…s’imposa com una de les obres més reeixides de la sèrie” Aquesta suggerent frase de la contraportada no la puc contrastar, aquest és el primer llibre que llegeixo de l’Andrea Camilleri i no puc valorar-la, comparant-la amb cap altra. D’entrada és una llàstima, ja que m’han sorprès força elements…
-
Natura quasi morta
Carme Riera (Palma de Mallorca.1948) Llegeixo el llibre amb moltes ganes. És un regal de la meva filla i això és una valor afegit. De tant en tant llegeixo novel·la negra, i m’agrada. Això de seguir pistes, d’embolicar-se la troca, de falsos sospitosos, mòbils poc clars… generalment són novel·les que atrapen als lectors.…
-
En el prestatge
Mercè Foradada (Barcelona, 1947) Sí el viure és com un camí, et trobaràs tard o d’hora amb una cruïlla. Hi ha cruïlles fàcils i , sense esforç, sense esma o gairebé sense dubtar-ne retrobes el sender adequat. En canvi, hi ha cops que, quan el camí s’esquerda o l’esquerdes, i et toca triar per…
-
Solitud
Víctor Català (L’escala 1869-1966) (sinònim de Caterina Albert i Paradís) 28/01/11 Solitud, és un d’aquells llibres que hom ha de llegir –com a mínim un cop -. No és un llibre per passar l’estona, més o menys entretinguda, és un llibre que es necessita llegir des de dins, com una bella i tràgica història…