Categoria: Proa

  • La vida sense la Sara Amat

    La vida sense la Sara Amat

    Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n…

  • Si em pregunten, responc

    Si em pregunten, responc

    Aquest estiu en ordenar unes carpetes farcides de papers, m’he trobat un paquet de retalls d’entrevistes que he concedit, de qüestionaris que he contestat i d’enquestes a les quals he estat objecte de consulta durant els darrers dotze o tretze anys. Llavors, en rellegir-ne algunes, se m’ha acudit de seleccionar-ne unes quantes i fer un…

  • El parèntesi més llarg

    El parèntesi més llarg

    Els disset contes d’aquest llibre plantegen situacions quotidianes, irreals, còmiques, emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima. Tina Vallès és una narradora dotada d’una gran perspicàcia en l’observació, que detecta l’imprevist quotidià i capta l’emoció secreta, que acompanya el lector parlant-li amb una senzillesa que sedueix. És el…

  • Que ningú no et salvi la vida

    Que ningú no et salvi la vida

    Amb quatre mots: Brillant i rodona. Atrapa i sedueix. (“…una novel·la d’intriga que funciona amb el mecanisme perfecte d’una bomba de rellotgeria.” de la contracoberta) Recomanada per: N’havia llegit un parell de bones ressenyes, a l’Espolsada i a Un racó per llegir, ambdues  engrescadores que em van posar el llibre a la meva llista de pendents.…

  • Fronts oberts

    Fronts oberts

    Amb quatre mots: entretinguda, singular (una novel·la negra força especial) Recomanada per: la tenia pendent després de llegir Aigua bruta. El llibre: Fronts oberts, 2011 Proa Empúries Narrativa, 189 Premi: Marian Vayreda, 2011   “Refet de les peripècies d’Aigua bruta, retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gràcia que comparteix amb…

  • La mà de ningú

    La mà de ningú

    Amb quatre mots: àgil, intrigant, ben resolta (una mà, que atrapa als personatges i als lectors alhora) Recomanada per: just quan vaig acabar El músic del boulevad Rossini l’autor va treure aquesta novel·la. Des d’aleshores que he tingut ganes de llegir-la. El llibre: La mà de ningú, 2011 Proa Col·lecció a tot vent, pàg. 237 “Un…

  • Sota la pols

    Sota la pols

    Amb quatre mots: crua, realista, dibuix d’una època (el pas de la infància a l’adolescència d’un nen/noi en la grisa època de la postguerra on la misèria i la repressió ho envaien tot.) Recomanada per:  volia llegir “En caure la tarda” després de llegir-ne la ressenya a Sota la llum d’una espelma… però al no…

  • La novel·la de Dickens

    La novel·la de Dickens

    Amb quatre mots: Senzilla, deliciosa, agradable, recomanable (que no vol dir ensucrada). Recomanada per:  El Bloc del CAL  He aparcat un llibre per llegir-la, he aparcat dues ressenyes per poder-la penjar, sí, m’ha agradat. Sense haver llegir res d’en Dickens i, llevat d’algun petit aspecte que et fa ràbia no poder identificar del tot, m’ha…

  • El músic del bulevard Rossini

    El músic del bulevard Rossini

    Vicent Usó (Vila-real, 1963)                        L’homenatge blogaire del 22 d’agost, en el meu cas, no només em va servir per conèixer l’obra del ja des d’ara admirat Enric Valor, sinó també em va descobrir nous blogs –fins aleshores desconeguts per a mi- , n’he seguit el camí d’uns quants, entre ells el de Vicents Usó. Si…

  • Nius

    Nius

    Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949)                    Hi ha títols que atrapen, Nius és un d’ells.  Niu  || 1. Construcció que els ocells fan amb brins, branquillons, molsa, plomissol, etc. || 7. fig. Casa, construcció on algú habita || 9. fig. Lloc on algú o alguna cosa es refugia o s’amaga  “…una novel·la coral…