Aquesta és la meva petita contribució al dia de la poesia catalana a Internet. Un poema de Josep Carner del seu llibre Absència, dedicat en aquest cas, a Marià Manent.
UN DRING (a Marià Manent)
Com un picarol m’encisa
un nou pensament que tinc:
més que un pensament, un dring.
I Què dringa? Una paraula
agrisada en el costum,
que, de cop, es torna llum,
car, en fent camí, distreta,
un airet la duia enmig
del record i del desig.
Ves per quin atzar fos ella
qui lluís i qui fenyés
del tothora la durada
i la força del mai més!
“El dring del títol és el de la paraula quotidiana que, de cop i volta, es transforma en llum, és a dir, en inspiració. “
Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 – Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Absència fou publicada l’any 1957, és tracte d’un recull de quaranta poemes marcats per la trista experiència de l’exili.
Si voleu llegir-ne un bon treball us deixo l’enllaç del pdf escrit per Marçal Subiràs i Pugibet des de Academia.edu. Aquí.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari