Diu la llegenda que en un petit i bonic país hi vivia un formós drac.
Un dia, el drac, cansat de fumejar i espantar a la gent, decidí descansar a recer d’una cova.
Fou aquell dia, mentre el drac mandrejava dins la cova – perfumada pels rosers silvestres que la vorejaven – que s’hi acostà una jove parella.
Diu la llegenda, que ella, la damisel·la ensucrada, posà a prova el gentil cavaller. Volia de totes les roses, la més llunyana.
Diu la llegenda que mentre el cavaller lluitava per desfer-se del mar de punxes que se li clavaven , aparegué el formós drac.
Expliquen, que fou el drac qui li collí la rosa i, el cavaller, agraït com era, li regalà l’única cosa de valor que tenia, el Llibre de les Meravelles.
Diu la llegenda que la feliç parella partí cap al castell.
Expliquen que des d’aquell dia ningú tornà a veure el formós drac.
Diu la llegenda que en un petit i bonic país la gent duu dins el cor un petit i formós drac.
Expliquen que en aquest petit i bonic país, els llibres són una meravella, les roses d’un intens roig i el drac l’element fantàstic que les lliga.
Diuen i, això ja no és llegenda, que aquell formós drac ara és de pedra. I recorden, que en aquest petit i bonic país, el drac no és llegenda, és la força que els representa.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari