Isabel-Clara Simó, ( Alcoi, 1943 )
El llibre m’ha atrapat des de la primera pàgina i no l’he pogut deixar fins que no l’he acabat. Escrit d’una manera plana, brillant i sobretot impactant, ja en saps el final, que ens es explicat al principi. Tot i així m’ha colpit. Encara que el lector ha de fer com en Blai, imaginar-se a la Rosario com una petita truja, al llegir l’esquarterament i la confecció dels plats, m’ha fet remoure l’estomac i m’he regirat de la cadira. El “Fi” final sembla la cirereta del pastís. S’ha de llegir.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari