Em dic Azad Shero Selim. Sóc el nét de Selim Malay. El meu avi tenia molt sentit de l’humor. Deia que havia nascut kurd, en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: “tu ets otomà”, i va passar a ser-ho. A la caiguda de l’imperi otomà es va convertir en turc. Quan els turcs van marxar, va tornar a ser kurd. Llavors van arribar els anglesos, i el meu avi va passar a ser súbdit de Sa Graciosa Majestat; fins i tot va aprendre algunes paraules d’anglès. Quan els anglesos es van inventà l’Iraq, el meu avi esdevingué iraquià…
El fusell del meu pare ens narra la vida d’un nen kurd i la seva família entre els anys 60 i 70, anys en que es varen suprimir bon part de les aspiracions kurdes d’independència, sobretot amb l’arribada al poder, ja al final, de Saddam Hussein.
En Hiner Saleem escriu el relat a través de la mirada i la veu narradora del petit Azad, en una narració que flueix amena amb la vivor de qui explica el seu dia a dia entre anades i vingudes, quotidianitats i esperances d’una vida familiar que gira al voltant d’un somni de llibertat que espera que es faci realitat en qualsevol moment .“El pare ens havia repetit des de sempre: <D’aquí a un any el nostre país serà lliure>. I els anys passaven.” (pàg.40).
Un nen que viu sota la l’atenta mirada del pare a qui admira. Un home que dóna suport general Barzani, líder militar de la resistència, que viu sempre preparat per la lluita, com ja ho havia fer anteriorment el seu pare, per això, no abandona mai el seu fusell Brno, símbol d’una lluita que encara no ha arribat al seu destí. Un home que desitja, amb la mateixa força, veure fets realitat els seus somnis, l’un, la llibertat del seu poble, i l’altre, que el seu fill petit, l’Azad pugui anar a la universitat per obtenir un diploma.
L’autor, utilitza el petit protagonista per explicar-nos, i apropar-nos, la història recent del seu poble, amb una mirada que comença innocent, optimista i fins a cert punt feliç del petit Azad i que a poc a poc s’anirà transformant, com el mateix protagonista, en una visió més agre, crítica i realista, fruit de l’edat però sobretot per les experiències que li ha tocat viure. I ara, sense el tel de la innocència, ens mostrarà la dura i crua realitat d’un poble maltractat, oprimit i abandonat per part dels països estrangers que creien amics. Un poble que es resisteix a ser extingit i un jove que, després de les humiliacions, morts i misèries que ha viscut pel sol fet de ser kurd, pren partit, i veu, en l’exili, la millor opció de seguir amb la resistència i la lluita.
“Alguns volien resistir, amagar-se a les muntanyes, però el general havia entès que estàvem atrapats en una xarxa cada cop més estreta: o acceptàvem la derrota o ens exterminàvem. Vam prendre el camí de l’exili.”
“<Nosaltres els kurd no serem mai res. Estem maleïts, és el nostre destí. Mireu la nostra història. Som el poble més antic de la regió, i no obstant això, els turcs, que van arribar desprès de nosaltres, tenen un estat. Nosaltres res de res (…) Però el més estrany és que, malgrat les massacres, encara som aquí (…) parlant la nostra llengua, però sense acabar de ser res. Refusem sotmetre’ns, ens rebel•lem, i continuem sempre sense ser res…>” (pàg.129)
“Però com diu un dels nostres proverbis: <La boca no és un forat en un mur que es pugui tapar amb fang” (pàg. 131)
I serà des de l’exili, com el mateix Hiner Saleem que viu com a refugiat polític a França, des d’on podran combatre i mostrar al món qui són i què vol el poble kurd.
Una narració de lectura fàcil i amena que serveix per mostrar-nos un trosset de la realitat del nostre món. Un relat basat en fets reals – Hiner Saleem és el pseudònim d’Azad Shero Selim, el petit protagonista- escrit des de la memòria d’un kurd que no vol oblidar i que ha optat per l’escriptura i el cinema per mostrà la lluita a la que viu, encara, els seu poble. La foto de la portada és una foto del propi pare d’en Azad, en una mostra més de l’admiració i amor cap el pare que mai va poder veure realitzats els seus somnis.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Le fusil de mon père, 2004 – edició en català 2005 pàg. 178
Autor: Hiner Saleem
Traductor: Pere-Albert Balcells
Editorial: La Campana
[/box]
Deixa un comentari