Amb quatre mots: lectura entretinguda, agradable i molt anglesa (és d’aquells llibres on entres fàcilment en la història i et deixes portar sense esperar res a canvi, o si, simplement entreteniment)
Recomanada per: els llibres de l’autora són dels que corren per la xarxa (des de fa temps) amb un munt de ressenyes positives, massa positives, diria jo. Això va fer que no volgués llegir-ne cap. Però la Montse, la meva subministradora de llibres particular, se’ls va llegir i em va triar aquest. T’agradarà. M’ha agradat. Novament, gràcies Montse.
El llibre
Títol original: The Forgotten Garden, 2008
Títol Traducció:El jardí oblidat, 2011 Santillana Ediciones, pàg. 545. Traducció Ainara Munt. 
El-jardi-olidat-Kete-Morton“La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O’Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s’embarcarà en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arribarà a la ventosa costa de Cornualla.”
És d’aquells llibres mediàtics, traduïts a un munt d’idiomes i que te’ls trobes a tot arreu. No és cap crítica, és tan sols una constatació, forma part dels llibres moda, com dic jo. Llibres que la majoria llegeix (o, en alguns casos llegim) són fruit d’un bon màrqueting però també d’una narració que no necessita massa atenció, és a dir, un llibre de lectura fàcil on el que es pretén es fer passar als lectors una bona estona. Submergir-te en una història i deixar-te portar per un ambient i uns personatges. Llibres que, un com els has llegit, no et deixen cap pòsit ni cap rum-rum. 
És el primer que llegeixo de l’autora per tant no puc comparar, però en general qui ha llegit algun llibre de la Morton acostuma a repetir, jo de moment ho deixo aquí, qui sap si més endavant en llegiré un altre. 
Ens trobem amb un llibre escrit a tres veus on, en capítols alternatius ens acosten a tres èpoques diferents del relat i, on anirem lligant l’entrellat del misteri que les seves protagonistes intenten resoldre; qui són els pares de la Nell i sobretot que els va portar a abandonar-la en un vaixell quan tan sols tenia quatre anys rumb a l’altre punta del món: Austràlia.
1900, 1975, 2005 són els tres períodes en els que se’ns explica la història. Cadascun anirà lligat a una dona: l’Autora, la Nell i la Cassandra. Aquesta anar endavant i enrere permet al lectors seguir els fets, lligar-los i construir la història d’una manera linial ja que en el llibre se’ns presenta trossejada.  Tres dones que tenen moltes coses en comú, tres dones molt diferents però que comparteixes trets que les uneix: s’han trobat soles, s’han sentit abandonades i sempre han tingut la voluntat de tirar endavant i, arribat un punt han fet el que el cor els deia. “Ets una supervivent, em sents? Te’n sortiràs, no t’has d’amoïnar per res” i això que li diu la Nell a la seva néta Cassandra serveix per les tres, totes són unes supervivents de les seves vides i de les seves circumstàncies. I entremig, un munt de personatges secundàries que, amb més o menys presència ajudaran a les protagonistes a lligar caps o a fer rutllar l’acció.Un llibre que m’ha resultat agradable de llegir et sap atrapar en la història i, encara que en certs moments se’ns presenti un relat ensucrat i previsible, segueixes llegint perquè elements com les reminiscències de la novel·la anglesa del segle XIX l’envolten d’una aura acollidora: els nens abandonats tal i com els descrivia en Dickens, el Londres boirós i pobre dels suburbi, les mansions victorianes, els poblets típics anglesos, el provincialisme de la seva gent, el paisatge… En definitiva, una lectura prescindible però que es deixa llegir foça bé.
Tastets

 

>Traduccions/traductors
Mentre buscava informació del llibre, un cop ja llegit, m’he trobat amb aquest article d’en Bernat Puigtobella al Vila Web sobre les traduccions i més contretament sobre aquesta. No acostumo a parlar gairebé mai de les traduccions i un dels motius és perquè no em sento capacitada per fer-ho. Si bé és cert que hi ha cops que mentre llegeixo em fan mal les orelles (això que no ho faig en veu alta) no ho he posat en les meves ressenyes. No sé si és bo o no, però de la mateixa manera que no faig referència en el blog als llibre que no he pogut acabar perquè no m’han agradat, faig el mateix amb les traduccions.
El que si queda clar és l’anonimat que pateixen els traductors. Quan més bons són, menys se’n parla, perquè el llibre funciona, alhora i bé.
 
Kate Morton(Berri – Austràlia, 1976) 
Escriptora. Titulada en art dramàtic i literatura anglesa i doctorada a la Universitat de Queensland.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

28 respostes a «El jardí oblidat – Kete Morton»

  1. Vaig llegir primer “La casa de Riverton” i em va agradar més que aquest Jardí. Reconec que el principi, els personatges petits enmig del Londres victorià ben bé com un “David Copperfield” de Dickens, em va encantar. Però després em va semblar massa previsible i una mica exagerament dramàtic. Això sí, és entetingut i la Morton escriu força bé. Petons!!

    1. Sí, és un llibre entretingut com suposo que la resta dels de l’autora. Un pèl previsible alhora de buscar pistes i trobar personatges que ajudin a la protagonista però m’ha fet passar una bona estona llegint i ja m’està bé.

  2. Absolutament, absolutament d’acord amb tot el que dius. Me la van regalar l’any passat o l’altre i la vaig llegir amb molt de gust… finalment amb el temps… veig que ha passat per mi sense pena ni glòria, poques coses m’han quedat o m’han canviat. La bona estona no me la treu ningú, per això!

    1. A vegades amb una bona estona ja n’hi ha prou que, si som sincers, hi ha llibres d’autor consagrats que no els pots ni acabar.

  3. Jo vaig llegir primer aquest i vaig passar una bona estona, després em convidaren a llegir La casa de Rivreton i em va avorrir. No he llegit res mes de na Morton, i no l’aniré a cercar. Com bé dius, una lectura que no fa mal.

    1. Recordo que quan van començar a sortir les ressenyes en cada blog hi havia diferents llibres preferits de l’autora. Jo he començat per aquest i no m’ha decebut, he trobat el que buscava i ja em dono per satisfeta.

  4. Me gustó más “Las horas distantes” pero los dos son entretenidos y de fácil lectura. Tengo preparados en el ebook los otros dos pero con tanto pendiente los voy dejando aparcados. Un beso, guapa, y feliz fin de semana

    1. Recuerdo haber leído tus reseñas junto con las de Sandra. Yo de momento lo dejo aquí, ahora ya me he estrenado con la autora que es lo que pretendía.

      Igualment. Bon cap de setmana, Pilar!!!

  5. Una autora de la que no he leído nada y que sinceramente, siepre he pensado que no era para mí. Un día leo un libro nada más por saber si estoy equivocado. Una abraçada 🙂

    1. No creo que sea tu estilo. Bueno, no es tu estilo. A mi me ha gustado, lo he leído porque quería saber que era eso del bum de la Morton y me he encontrado lo que me esperaba.

  6. Jo sempre la tasto, aquesta escriptor i m’aturo. La meva mare va llegir “La casa de Riverton” i, aleshores es va compar aquest i em va dir que no va poder amb ell.

    Intentarem amb el darrer llibre…;-)

    Petonets i gràcies per la ressenya !!!

    1. He llegit que l’últim de l’autora és més del mateix però per qui li agradi la Morton suposo que en gaudirà. Jo de moment em paro aquí. gràcies.

  7. A mi em va passar com a l’Aineta. Coincideixo amb tu en el fet que és una lectura prou agradable de llegir però completament prescindible.

    1. Benvinguda, myself

      El fet que sigui un llibre prescindible no ha de voler dir “dolent”, et fa passar una bona estona llegint i això crec que és molt important i necessari. Coincidim. 🙂

  8. No sé si és el tipus d’història que m’enganxaria ara mateix.
    De tota manera en prenc nota, per una altra ocasió.
    Gràcies, les teves ressenyes si que venen de gust llegir-les sempre!
    😀

    1. Gràcies a tu per passar. Hi ha molts llibres per ,i aquest, no és dels prescindibles.

  9. Coincideixo amb tu amb això dels llibres mediàtics o best sellers generalment en recelo i no acostumo a tenir ganes de llegir-los però vaja hi ha d’haver de tot i sempre la lectura és bona …..gràcies per la ressenya!

    1. D’entrada sempre arrufo el nas amb els llibres tan súper valorats i midiatics, pero m’ho he passat bé llegint-lo i això ja és important per mi.

  10. Buenas tardes 🙂 yo lo tengo en mi estantería desde hace muchísimo tiempo, pero supongo que sentí que ya lo conocía demasiado bien antes de empezarlo; así que, bueno, ahí sigue esperando. De todos modos, me alegro que te haya gustado. Supongo que algún día me animaré. Un beso,

    1. A mi me ha gustado, ha sido una lectura del todo entretenida, y con esta intención lo he leído, así que no me ha decepcionado. Un consejo, con la lista que siempre tenemos de lecturas mejor que este lo dejes en la estantería. Un petó!

  11. Pues mira, este libro lo leí después de ver muchísimas opiniones positivas. Al final me pareció un libro entretenido simplemente, sin mucho secreto ni complicación ni en trama ni en modos… Los hay mejores, pero ya sabes, una buena campaña.. vende
    Besos

    1. Lo leí sabiendo que seria un libro entretenido y en ese momento es lo que buscaba, así que, me quedo con esta buena sensación.

  12. No lo he leido, tomo nota para pròximas lecturas.

    un abrazo

    fus

    1. Benvingut, fus

      Espero que te guste y pases un buen rato de lectura.

  13. Una lectura que vaig gaudir, però em va deixar indiferent. Esperaré molt abans de tornar a llegir quelcom de l’autora.
    Un petó.

    1. A mi em va agradar llegir-la, és una lectura entretinguda.

  14. Doncs jo t’agraeixo aquest post, perquè de tant en tant sí que em ve de gust llegir lectures poc complicades, ho has expressat molt bé, pràcticament llegit i oblidat. No he llegit res d’aquesta autora.
    Salutacions!

  15. Aquest és el meu primer llibre de l’autora i, pel que he llegit, la resta segueixen una mica aquest esquema. Una lectura entretinguda.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *