El Lluís, periodista esportiu, afectat d’una greu malaltia, es reuneix amb el seu fill per mirar de recuperar una relació trencada anys abans de manera traumàtica. En la trobada, fa balanç, gairebé una confessió, d’’una vida que ha estat tan intensa com desordenada. Li explica les seves peripècies familiars i personals, que inclouen atzagaiades i actes d’’un cert heroisme. De la mà de la confessió del Lluís, vividor empedreït, el lector coneixerà experiències trepidants marcades per aspectes tan diversos com la barbàrie nazi, l’’espionatge, la sexualitat, els esports i les diverses cares de la Barcelona post-olímpica. El secret de Munic és una obra heterogènia, a mig camí entre la política i el gènere negre, entre els records de joventut i la narrativa eròtica, entre el llibre de viatges i la novel·la històrica, que inclou una profunda anàlisi dels sorprenents personatges que delimiten la vida del Lluís, un home normal a qui la vida ha portat a una existència plena de contradiccions, no gens normal, que l’’ha fet anar sempre contra corrent.

quadern-de-mots-el-secret-de-munic-roger-pena

El secret de Munic m’ha semblat una novel·la singular, heterogènia -com ens diuen en la contracoberta- que sorprèn al lector per la manera de tocar i lligar gran quantitat de temes amb l’únic fil conductor de la mateixa experiència vital del seu protagonista. És el relat d’en Lluís, un periodista esportiu de cert renom que ara, quan la vida se li apaga com a conseqüència d’una malaltia, intenta explicar al seu fill els camins que l’han dut on és; sol, separat de la família i arrossegant una càrrega dura de pair.

Una vida plena d’alts i baixos, tortuosa, fosca i a voltes violenta on també hi ha moments per la tendresa, la passió o l’amor per la feina i la família. Història, actualitat, realitat, ficció, dona, amant, feina, família, vicis, culpabilitat, pèrdues… La vida d’en Lluís és força moguda des que apareix, després de molt de temps, la Maria, la noia que va conèixer i a qui va salvar la vida en uns campaments d’idiomes quan eren uns nens. Ara, ja adult i casat, la Maria torna. I torna plena de misteris, secrets, maldat, passió i sexe. El retorn, li suposarà al Lluís l’inici d’una doble vida; la que ara viu -quotidiana, familiar, amb dubtes i problemes- i la que sembla treta d’un thriller històrico-policial d’una pel·lícula d’espies.

I aquest és el joc, un viatge per la història contemporània i, alhora, per l’ànima del seu protagonista on passions, debilitats, dubtes, bondat i felicitat mouen als homes i el món. En Roger Peña hi barreja de manera brillant, generes, ritmes, històries, personatges, sentiments o escenes tot construint una vida que a voltes ens sembla real i a voltes fruit de la ficció al pur estil d’una sèrie històrica, policial i negre. I ho fa amb un popurri prou atractiu on hi desfilen espies, assassins, nazis, periodistes, músics o la mateixa família en llocs com Barcelona, Israel, Munic, Paris o Montevideo.

Així, mentre descobrim un Lluís proper i real, amb una vida quotidiana que ronda la monotonia i la rutina entre una feina estimulant i absorbent i una família que estima però que decep pel seu caràcter faldiller, bevedor i en ocasions maltractador, també hi trobem una altra vida, la de les sortides de nit, entre copes i jazz, mentides o les escapades de sexe i misteri a braços de la Maria. En Lluís es converteix, sota la ploma de l’autor, en un personatge vulnerable, pressa fàcil i alhora autodestructiu que ha passat d’enganyar a ser-ne la víctima. 

La novel·la està escrita en tercera persona, tret de les ocasions en que és el mateix Lluís qui parla directament al seu fill. El secret de Munic és una novel·la ben escrita, de capítols curts que teixeix una trama dinàmica i ben lligada i que sap mantenir al lector atent i en suspens mentre, a poc a poc, es va resseguint el fil del secret i a través d’ell les diferents cares de la condició humana. Una bona lectura.

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: El secret de Munic, 2016 pàg. 303
Autor: Roger Peña
Editorial:
Editorial Gregal

[/box]


Comentaris

Una resposta a «El secret de Munic»

  1. Elfreelang

    me’l anoto a veure si per sant Jordi me’l regalen o me’l regalo

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *