Amb quatre mots: contrastos entre tradició i modernitat (a través de la visió oposada i distant d’un pare i un fill veurem el retrat d’una Índia que veu com la modernitat i els canvis culturals s’apoderen d’un país carregat de tradicions, olors i colors)
Recomanada per: vaig llegir-ne una ressenya a els orfes del senyor Boix.
Literatura juvenil: L’he trobat recomanada com a literatura juvenil, per a nois a partir de 14 anys. El tema no crec que sigui massa de l’interés del jovent, encara que sigui fàcil i agradable de llegir.
El llibre
Títol original: The Vendor of Sweets, 1967
Títol Traducció: El venedor de dolços, 2011 Editorial Bambú. Traducció Jordi Martín Lloret, pàg. 219
“La vida d’en Jagan, el venedor de dolços més popular de la ciutat índia de Malgudi, transcorre plàcida entre les safates de dolços i les converses amb «el cosí», l’amic fidel. El món d’en Jagan s’ensorrarà quan el seu fill Mali deixi els estudis i marxi als Estats Units per fer-se escriptor.” Aquest és l’aspecte més superficial de la novel·la, una petitíssima part del què podem trobar en un llibre agradable de llegir que ens parla d’un país que de mica en mica s’enfronta al seu futur. I ens porta, de la mà d’aquest curt relat, petits elements que ajuden a apropar-nos a un país carregat de tradicions, colors i sabors peculiars.
Un llibre ple de contrastos entre el nou i el vell, la tradició i la modernitat, els colors i els grisos, les espècies i la carn, la paciència i la impaciència, la lentitud i la velocitat… representat en dos personatges, pare i fill, que no volen, o no saben, comunicar-se. I això, els impedirà aprendre a conviure i a compartir maneres diferents i distants de veure la vida i, en definitiva, el món. Una incomunicació que farà que en Jagan i el seu fill Mali visquin en la mateixa casa sense pràcticament veure’s ni parlar, fet, que sobrepassa tots els límits raonables dels problemes típicament generacionals. Per això, penso que la novel·la no es planteja com la problemàtica entre pares i fills, va més enllà. És el descobriment d’una cultura mil·lenària que no vol avançar però, que en el fons ho necessita, d’uns canvis i d’una modernitat que de mica en mica s’imposaran en pro del seu futur. És el convenciment d’una societat tradicional que no creu convenient reinventar-se, viure com fins ara ja els hi està bé, en un ritme de vida i unes creences que els hi són suficients. Perquè els canvis signifiquen perdre valors en els que sempre han cregut i aquesta modernitat, d’entrada, suposa més pèrdues que avantatges. I el fill, en Mali, representarà el futur i els nous paràmetres que els poden permetre no només sobreviure, sinó viure millor.
I aquesta incomunicació entre pare i fill és la mateixa que hi ha entre les dues cultures, la de l’Índia i la nord americana que, inevitablement, estan obligades a entendre’s per millorar i avançar (cal recordar que el llibre fou escrit l’any 1967). I quan dos no s’entenen necessiten d’un tercer. I per això, l’autor fa servir un personatge, singular i eficaç com l’anomena’t cosí que s’encarregarà de relacionar el pare i el fill al mateix temps que funciona com a comodí –ajut- en les relacions de gran part de la gent del poble. Un personatge que juga a cavall entre el què és tradicional i el què és modern i que no rebutja res, simplement analitza d’una manera pragmàtica quines són les millors opcions per tirar endavant i resoldre problemes. Escolta i aconsella. I després, cada part tria el seu camí. Un personatge que tots necessiten, respecten i escolten, convertint-se en l’element clau entre el nou i el vell, entre el passat i el futur. El cosí és la veu que comunica els dos mons.
El llibre esta dividit en catorze capítols curts on en Jagan ens anirà explicant els seus problemes amb el fill i els seus records. El venedor de dolços anirà desgranant el passat a mesura que va coneixent –indirectament- el present del seu fill, en una vida plena de tradicions i que transcorre a un ritme lent, marcada pel reconeixement i seguiment de la filosofia del seu admirat Gandhi. I veurem com en Mali, el seu fill, representarà en tots els aspectes, l’antítesi del seu pare.
Al final del llibre ens trobem amb un glossari de termes en hindi que faciliten la comprensió del text, la majoria ens descriuen diferents tipus de dolços: bonda (dolç fregit amb forma de bola), dosai (tipus de crep servit amb espècies), ghee (mantega clarificada amb llet), jaggery (sucre tradicional no refinat), jilebi (dolç típic) …
El llibre està publicat per l’editorial Bambú, destinada a llibres per als joves a partir dels 14 anys. No hi estic d’acord, simplement perquè crec que la majoria de jovent no comparteix aquestes inquietuds lectores i el tema no crec que sigui atractiu per a ells, encara que sigui un llibre fàcil de llegir. Altra cosa és el jovent que gaudeix de tot tipus de literatura, com passa amb els adults, aquests hi trobaran una bona lectura. Una forma agradable d’aprendre certs aspectes d’un país exòtic com l’Índia.
“-Conquereix el gust i t’hauràs conquerit a tu mateix –va dir en Jagan al seu interlocutor, que en acabat li va demanar:
I per què cal conquerir-se a un mateix?
I en Jagan va contestar:
-No ho sé, però tots els nostres savis ens ho aconsellen.”
Així comença el relat.
Tastets
Entotsolat adj. Que està tot sol;“Entotsolat amb els seus pensaments, es va abstreure en una introspecció cavil·losa mentre caminava per la vora del carrer.” pàg. 19Escriptor/escrivent“En el diccionari personal d’en Jagan la paraula escriptor no hi sortia; ell només coneixia la paraula escrivent, que significava el mateix que clerk, un terme angloindi i colonial de l’època en què Macalay va crear un sistema educatiu per tal de proporcionar una reserva constant de personal administratiu a la Companyia de les Índies orientals.” pàg.35Va de granotesGranotes en un pou. Persona curta d’enteniments.Expressió que prové del títol d’una paràbola dels místics del segle XIX Ramakrishna que explica que una granota que viu en un pou no es creu el que li explica un altre granota que ve de mar; que hi ha extensions d’aigua molt més grans que la que coneix.
“La gent tenia idees preconcebudes. Quina colla de ximples! Granotes en un pou!” pàg.65
R.K. Narayan (Madràs, 1906-2001 –Índia-)
Diverses de les seves obres estan ambientades en el territori fictici de Malgudi. L’any 1958 la seva novel·la “El guia” va rebre el premi nacional de l’Acadèmica Índia, el màxim honor literari del seu país.1980 va ser guardonat amb la medalla A.C. Benson de la reial Societat de Literatura britànica. 1982 va ser nomenat membre Honorífic de l’Acadèmia i Institut de les arts i les Lletres Nord americanes.http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari