“La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel•la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els seus habitants sota una capa d’oblit.”
En el seu dia, fa dos estius que el vaig llegir, no en vaig fer la ressenya i ara, amb aquest estrenat apartat, Apunts de lectura, vull recuperar aquesta entranyable lectura.
Els invisibles és una magnífica novel•la coral ambientat en el poble imaginari de Volterà. Un poble dividit per una carretera infernal però unit per la solidaritat de la seva gent. I són precisament les històries dels seus veïns les que ens mostraran que “els invisibles”, la gent anònima, d’aquest poble (que representa a la societat en general), sobreviuen gràcies a la solidaritat, l’empatia i el respecte de cadascun dels seus habitants. Gent que per diferents circumstàncies han perdut trossets de la seva vida, un ésser estimat, la feina o la dignitat però que saben tirar endavant i adapta-se per seguir sent qui són i sobreviure. En cadascun d’aquest invisibles el lector hi pot trobar els temes que preocupen a la majoria de la societat; les relacions de parella, l’avortament, gestió hospitalària, el malviure de l’artista, la feina, la mala política, la sinceritat…
Una excel•lent prosa per a una novel•la que creix a mesura que avancem, i és el conjunt de totes aquestes petites, però grans històries, les que fan que la novel•la ens emocioni, sobretot, per la sensibilitat amb la que, Isabel-Clara Simó, tracta cadascun del personatges i cadascuna de les seves situacions. Uns personatges que enamoren, fan patir, il•lusionen o fins i tot els podem arribar a admirar, ja sigui per la seva fortalesa, perseverança, generositat, humanitat o per la manera que han tingut d’adaptar-se a la nova vida. Una lectura que ens mostra la cara invisible de la societat, aquella que no surt a la premsa a diari però que és, en definitiva, de la que majoritàriament ens envoltem. Les històries personals aniran formant part d’un enorme teixit narratiu fins arribar, en algun punt, a coincidir i, totes elles, estaran destinades a donar veu als diferents invisibles (o indignats, segons el cas) de la nostra societat, tal com ha explicat la mateixa autora.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Els invisibles
Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Amsterdam Llibres, 2013, pàg. 280
[/box]
Deixa un comentari