Maria Barbal , ( Tremp, 1949 )
“Escric per no oblidar-te, perquè no t’allunyis encara més de mi.” Un cop al carrer, sola, bruta i posseïda per l’alcohol i el tabac, lluitarà per la única cosa important de la seva vida, recuperar la seva filla. L’Àngels, – la petita, la Rateta – , a ella van dirigits tots els seus pensaments, ara escrits en una petita llibreta vermella que s’ha trobat abandonada en un banc del parc.Aquesta és la història de l’Emma, i la història de les circumstàncies que l’han dut a viure al carrer i a convertir-se en una indigent, rebutjada per la societat i la família, a la qual ara fa nosa. L’escriure la portarà a recordar el passat, a veure en què s’ha equivocat i a descobrir de mica en mica que ella no és la única culpable de la misèria que ara esta vivint. S’adonarà que també havia estat feliç i recordarà aquell passat, quan vivien els pares, quan estimava a l’Alexandre, quan compartia el dia a dia amb la filla o quan va embogir d’amor per en Denís. L’obsessió de tornar a veure la filla i la necessitat de ser perdonada la fan viure, i sense això, no es vol donar una segona oportunitat, ni la que li ofereix en Rovirol ni la de seva amiga Meritxell. Només es deixarà anar al comprendre que ja ha perdut a la seva petita, a la seva Rateta. I d’ella només en quedarà la llibreta vermella, l’únic testimoni del que ha viscut.
A partir d’uns cruels fet reals, Maria Barbal, ens explica d’una manera magistral, la lluita d’una dona per tornar a ser qui era. Una dona que ha descobert que l’únic que ha fet malament és l’ordre de les coses, perquè ella, malgrat tot el que ha patit, sap que tornaria a enamorar-se bojament, però ara, deixaria sempre una porta oberta per poder tornar i sobretot per no perdre el que més estima, la filla.
Tristesa i pena, molta pena, però després ràbia, molta ràbia. La primera part de la novel·la m’ha encongit el cor. He tingut ganes de no acabar el llibre. Però ho he fet. Una sensibilitat traspua en tots els personatges solitaris, l’Emma, el Gos, el Vermell i fins i tot en Rovirol. Uns personatges de car i ossos que ens podem trobar en qualsevol moment, en qualsevol lloc del carrer, i que a partir d’ara segur que no ens els mirarem amb tanta indiferència.
Pàg.10 “Sentia totes les seves consideracions assenyades i crec que va ser en aquell moment que vaig començar a entendre que un encert pot habitar i resistir temps en silenci, però que un error és molt sorollós encara que el cometis a boca tancada,”
Pàg.20 “Els meus dies són l’únic que tinc, i s’escapen quasi tan de pressa com els anys passats. Vull pensar amb tu mentre tingui vida.”
Pàg.42 “Sovint penso en l’ordre de les coses, canviar-lo és canviar els resultats. Fixa’t en l’ordre, Àngels, és clau. (…) … ell tot ho feia per nosaltres dues, perquè tinguéssim una bona vida.
Jo n’hauria tingut prou amb una vida bona.”
Pàg.44 “Que jo sàpiga, ell encara no ha menjat. Ni s’ha deixat caure en la beguda ni el tabac. Després d’una mala història, com gira full un gos ?”
Pàg.61 “Sense saber ben bé com, he entès on vaig fracassar. No claudiquis en allò que el teu pensament et digui, rateta, per molest o inconvenient que et sembli.”
Pàg.195 “-És que crec que l’Emma feia la sensació d’haver viscut més d’una vida, sabia tant de la poca importància que tenen la majoria de les coses…”
Els mots: de soca-rel, rateta, esquitx
De soca-rel del tot, íntegrament
Pàg.19 “…, però l’Alexandre la va anar guanyant, guanyant, d’aquella manera, de soca-rel, que ell té de convèncer sense soroll.”
Rateta quan ens dirigim carinyosament a la nostra filla. Cuca, petita meva…
Pàg.22 “Davant del mirall, quan et pentinava… saps? Rateta, ara aquells instants em semblen dels més bonics de la meva vida…”
Pàg. 24 “I t’abraçaves al meu cos, que et protegia, i jo et sentia com una part de mi. Rateta, ara donaria la vida per tenir-te així…”
Esquitx petita porció d’alguna cosa
Pàg.151 “-No sé si et molesto- un esquitx d’Emma Desirée m’aconsellava parlar-li de tu.”
La fitxa: Barbal,M ( 2008 ). Emma 1ª ed. 2008 Barcelona.
Columna Edicions S.A. Col·lecció Clàssica. 197 pàg.
L’enllaç:
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari