Una vintena d’escriptors, il•lustradors, fotògrafs i pintors del Vallès Occidental ofereixen una visió desdramatitzada i plural del món dels cementiris en aquest recull de contes que va sortir a la venda per Tot Sants, l’1 de novembre de 2004.
Fets pols! porta segell vallesà, del Vallès Occidental, però el seu contingut el fa extensible a tot arreu. Trobar-me’l mentre tafanejava buscant què llegir ha estat una casualitat que m’ha servit per conèixer nous escriptors.
Alguns dels contes, com també el pròleg, inclouen un petit poema en forma d’introducció, jo he triat aquesta tanka que encapçala un dels contes. M’ha sembla preciosa.
“Si no hagués sabut
que ja estava
mort, hauria lamentat
perdre la vida”
Ota Dokan 81432-1486)
Tanka japonesa dedicada a la mort
En aquest recull de contes, el cementiri i la mort formen part de cadascun dels relats i ho fan, des d‘òptiques molt diverses, segons la visió literària que li ha volgut donar cadascun dels escriptors. Com diu en Feliu Vallès en el pròleg es tracte “d’un recull divers, desigual, ple de contrastos i variacions”., que ens permet veure com un tema tan concret com aquest, amb unes connotacions, si més no, singulars, pot esdevenir plural i ric en matisos, tant pel que fa al plantejament com en les mateixes varietats temàtiques. “Fets pols! constitueixen un microcosmos on totes les pulsacions humanes es revelen mortalment vives.” Ens poden emocionar, fer riure o deixar indiferents segons els gustos de cada lector, però el que tenen tots ells és la capacitat de sorprendre al lector en la manera tan particular i variada de tractar un mateix tema.
Històries que ens porten a passejar per l’interior dels cementiris amb mirades i sensibilitats singulars, on la presències dels vius i les relacions que mantenen amb la mort són l’essència de cadascun dels relats; amor, por, odi, resignació, rebel·lia, respecte, joc… en un escenari i en unes circumstàncies perfectes per la creació literària. No hi trobem ni dramatisme ni morbositat ni tampoc l’enfocament gòtic que tant s’adiu amb el tema, es tracte, en la majoria de contes, de parlar de la mort d’una manera directe o indirecte, de fets puntuals o com un fet -més o menys- natural que, inevitablement pot resultar dolorós, però que aquí també es mostra misteriós, alliberador o reflexiu, segons la història.
El títol, Fets pols!, esdevé una cruel ironia del destí. El llibre va suposar el trist homenatge a un dels seus autors, en Bartomeu Cruells, que va morir mesos abans de la seva publicació. Saltant-me l’ordre dels contes, vaig començar per Fossa comuna, un magnífic conte costumista ambientat en el Sabadell tèxtil de mitjans del segle XX. Altres contes com Epitafis, Obstinació, Furiosos innocents, Sol, i de dol, són alguns dels que més m’han agradat, sobretot per l’originalitat alhora d’introduir el tema de la mort o per la visió que d’ella se’n fa.
Els contes venen acompanyats d’il•lustracions o petites fotografies d’artistes vallesans, el pròleg és de Feliu Vallès, mentre que la portada és d’un quadre de l’artista sabadellenc Alfons Carbonell. No es estrany, doncs, que vivint en aquesta comarca, just al costat de Sabadell, el llibre m’hagi resultat interessant.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Fets pols! , 2004 pàg 205.
Autor: Anna Cabeza, Bartomeu Cruells, Anna Crusafont, Antoni Dalmases, Ana Fernández, Anna Fité, Xavier Gual, Miquel Massguer, Gisela Pou, Ricard Ruiz, Clara Soley
Editorial: Editorial Montflorit
[/box]
Deixa un comentari