Isaac Asimov , ( Rússia, 1920 – USA, 1992 )
Escrita al 1950 s’avança al seu temps i al nostre. Planteja un futur ple de robots i màquines, un futur que sorprèn, ja que es situa en un temps futur que forma part del nostre present. L’evolució de la robòtica millora ràpidament, així en poc temps ens trobem davant d’un robot que entén però no parla, a un robot capaç de prendre decisions i pensar. El fil conductor de la novel·la és la doctora de psicologia robòtica Dra. Calvin, cada nou robot ha d’ésser psicoanalitzat ja que presenta petits errors o defectes, que no són més que la correcte aplicació de les tres lleis de la robòtica. De mica en mica en adonem que els que no funcionem correctament som els humans, duts com sempre per l’egoisme, el fanatisme o la superioritat. Conclou dient que per què la humanitat funcioni sense problemes ens hem de deixar portar per l’objectivitat i el bon fer de les màquines, només així ens podem salvar de nosaltres mateixos. Bona novel·la, tot un clàssic.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari