Cormac McCarthy (Rhode Island, USA 1933)
03/04/11 Ja fa molt de temps que no he de llegir cap llibre per obligació – recordo les lectures avorrides, antipàtiques i massa vegades insulses – que ens feien llegir a l’escola. Ara, que puc decidir, què llegeixo i què deixo de llegir, trio i remeno i, si un llibre, per el motiu que sigui no m’atrau en aquell moment, el deixo per sempre o per més endavant. Això no vol dir que no em sàpiga greu, ans al contrari. És el que m’ha passat amb La carretera.
A la contraportada ja ho diu “Un dels millors llibres de la literatura universal”, no en dubto, però jo no l’he pogut acabar.
És un llibre feixuc, angoixant i trist. D’un sol color, el gris. Malgrat tot, crec que és un bon llibre – però no el meu en aquest moment -, que et deixa frases punyets i dures, d’aquelles que mai et poden deixar indiferent.
Pàg. 14 “Recorda que les coses que t’entren al cap són per sempre, va dir. Hauries de pensar en això que et dic.
Però s’obliden coses ¿oi?
Sí. S’oblida allò que es vol recordar i es recorda allò que es vol oblidar.”
Pàg. 32 “Si trenques les petites promeses, trencaràs les grans. És el que sempre dius.”
El mot:
La fitxa: McCarthy, Cormac. 2006 La carretera 3ra ed. 2007 Barcelona. Edicions 62, s.a. Traducció Rosa Borràs Montané. 236 pàg.
L’enllaç:
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari