La decisió de Manperel – Jordi de Manuel

Amb quatre mots: paisatge, fórmula, coneixement, humanitat (un paisatge inhòspit, una fórmula que cal acabar, uns personatges que es fan estimar  i una decisió que cal prendre)
Recomanada per: Gentilment en Jordi de Manuel ha pres la decisió d’enviar-me un llibre. Gràcies Jordi.
El llibre: La decisió de Manperel, 2013 Columna Edicions, pàg. 204
Premi: XXIII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler
La-decisio-de-manperel-quadern-de-mots“Víktor Nikolàievitx Manperl és un matemàtic que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·leni, fet que li ha valgut rebre la prestigiosa Fields Medal. Manperel renuncia al premi i decideix viatjar amb la seva mare a una misteriosa illa àrtica. És allà on coneix Kiril Botonov, el carter de la petita l’illa que li va portant una sèrie de gravacions del seu pare. Aquestes l’ajudaran a descobrir el significat del seu talent i per què ha estat escollit per a una missió especial: desxifrar els enigmes que permeten comprendre l’Univers. La decisió que haurà de prendre pot afectar tota la humanitat.”

 

Aquest és el segon llibre que llegeixo de l’autor i com ja havia passat en La mort del corredor de fons, una anècdota dóna peu al relat, en aquest cas, un retall de diari enfila l’agulla a la inspiració. “L’estiu de 2006 vaig llegir una notícia sobre el matemàtic rus Grigori Perelman, l’home que va ser capaç de resoldre la conjetura de Poincaré…” diu en Jordi de Manuel, després, comença el procés de recerca fins arribar al de l’escriptura. El mateix de Manuel explica en una entrevista al Punt Avui quan se li pregunta què hi ha de real en el llibre “Poc. Només el fet de resoldre la conjectura de Poincaré, rebutjar el premi, la sortida de l’institut Steklov i situar la novel·la a Rússia. Manperel és un personatge de ficció i el nom és una combinació sil·làbica de Perelman.“ És a dir que els que no ens atrevim amb les matemàtiques no hem de patir gaire en llegir-lo, de fet, gens.

 

Una novel·la curta, on el paisatge té un paper quasi tan important com el del mateix Manperel o el de la seva decisió. Un ambient fred, isolat,  –ens trobem en una illa inhòspita de l’Àrtic-  però que resulta molt acollidor, màgic i fascinant, amb una vegetació que pot resultar exuberant malgrat les baixes temperatures, on la vida és dura però la bona companyia la pot fer agradable i càlida. Unes descripcions suggerents i visuals, tant de l’entorn com en el petits detalls que es van repetint a un ritme suau i pausat que el lector va esperant mentre llegeix i que contribueixen a omplir la narració d’un ambient agradable malgrat el fred i el misteri que s’acosta. Pocs personatges, però tots carregats d’una tendresa que els fa especials; des de la fidellitat del gos Grisha, a la força dels silencis de la mare, a la singularitat del vell Botonov, el carter que li duu les notícies del pare i que en certa manera el fa tocar de peus a terra. En Botonov és el seu contrapès, li ofereix una visió del món que ell no ha viscut fins ara, l’ajuda, sense proposar-s’ho, a obrir-se a un món sense fórmules, el fa sociable. Una novel·la d’aquelles que invita a fer una lectura pausada, on el lector gosa traslladar-se per viure de primera mà l’escenari i passejar per la fabulosa tundra, o entrar a la cabana per gaudir de cadascuna de les escenes.

 

“Havia arribat a l’illa fugint, però també impulsat per una força interna, per un impuls irrefrenable que no s’explicava d’on venia” (pàg.22)

 

En Perelman és va retirar a viure amb la seva mare a un petit suburbi de Sant Petersburg –on encara hi viu-, en Manperel emprendrà aquest fantàstic viatge a l’illa àrtica per descobrir el significat del seu talent i per intentar desxifrar els enigmes que poden permetre comprendre l’univers. La racionalitat de la ment del matemàtic i la seva part més humana, el portarà a una lluita interna que només ell pot afrontar. I serà el llegat del seu pare, mitjançant els cassets que li envia setmana rere setmana, qui li mostrarà la càrrega que du la família, generació rere generació. I en ell recau tot el pes del coneixement, en la seva tria. En la seva decisió es troba la clau i la responsabilitat de poder avançar molt més enllà, o no. Una ment, la de Manperel, que està preparada per absorbir i afirmar que no tot s’acaba en aquest Món. Més enllà, hi ha nous coneixements i només li queda un pas per acostar-s’hi. Una decisió que pot afectar a tota la humanitat, però que en definitiva, triï el que triï, l’acabarà afectant, tant ell com a tot el món.

 

És difícil parlar de certes coses sense desvetllar el misteri de la novel·la i fer-ho ara i parlar-ne no crec que sigui interessant per una novel·la acabada de publicar, ni seria just per als lectors. S’ha de llegir sense la descoberta, sense saber a què s’enfronta realment l’entranyable matemàtic. La novel·la, que parteix d’un personatge real es llegeix gairebé com una novel·la de recerca interior, el retir li ha de suposar al protagonista trobar la fórmula per desxifrar l’univers però va una mica més enllà. Hi barreja cert elements de ciència-ficció i alguns de filosòfics, com és la pròpia decisió, que al meu parer, són els que li donen el punt d’originalitat.

 

Com li deia a una amiga, a mi m’ha agradat més la part del descobriment humà del matemàtic, el fet paradoxal de que quan més aïllat està del món, més comunicatiu i afectiu es sent, tant ell com el Grisha, el gos que sempre l’acompanya. I sobretot, m’agrada la manera racional, freda i calculadora que té en Manperel de veure (estudiar) les coses, tot ho mesura per exemple, i em diverteix veure com es meravella de la natura, com gaudeix observant-la per acabar reduint-la al món, sempre fred, de les matemàtiques.

 

“El fet que la naturalesa es pugui descriure tan bé mitjançant les matemàtiques és un misteri que requereix una explicació”Max Tegmarr (cosmòleg suec-estadounidenc).
És una de les citacions que ens ofereix l’autor abans de començar la lectura i, per algú com jo que les matemàtiques li resulten molt complexes em va deixar confusa i meravellada Sí, costa imaginar que tot es pot descriure amb números (lletres) i que les fórmules ens permeten explicar tot el que la raó ens permet descobrir.

 

I a l’illa en Manperel no només pren una decisió, sinó que aprèn a gaudir de l’escalf humà, i davant d’això, la importància de les fórmules es relativitza. Per algú com jo que es considera força rarota amb la ciència-ficció, no tot m’agrada, el llibre, que conté elements d’aquest gènere no resulta gens complexa de seguir, tot i així, la part més humana i descriptiva és la que més m’ha fet gaudir. 
 
Jordi, novament, gràcies per facilitar-me el llibre i donar-me l’oportunitat de descobrir coses tan diferents com que a l’Àrtic hi han mosquits (no ho hagués dit mai amb aquestes temperatures) i per apropar-me a un personatge enigmàtic i fascinat com és en Perelman.
 
 
 

Tastets

 >A la capçalera de l’entrevista
“La intel·ligència
és un tret biològic
i a l’univers hi ha d’haver vida intel·ligent capaç de generar tecnologies”
Curta entrevista que li fa en Lluís Llort a El punt Avui
 >Plenamar f. La mar quan està al màxim del seu creixent
“Era gairebé fosc quan van adonar-se que el corrent d’aigua havia canviat de direcció. Amb la plenamar, els aiguamolls s’inundaven d’aigua marina que circulava des del mar cap a terra.” (pàg. 128)
  >Grigori Iakovlevitx Perelman (Sant Petersburg, 1962)
Perelman-quadern-de-motsQuatre coses del matemàtic a la Wikipedia
Dos articles que parlen d’en Perelman, aquí i aquí

 

 

14 thoughts on “La decisió de Manperel – Jordi de Manuel

  1. LauraNo Gravatar

    No coneixia l’autor. M’ha agradat molt, i el buscaré. Per cert, jo també pensava que a l’àrtic no hi havia mosquits.
    Petons!!

    Respon
  2. MiqueldpsNo Gravatar

    Bona tarda!, perdoni que que utilitzi aquest espai per aquestes coses, pero li he concedit un Liebster award, més informació al meu blog. Espero que li diverteixi la proposta.

    Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Muy interesante, me gusta la historia, el personaje, las curiosidades, entran ganas de saber quién es este Perelman, yo nunca había oído hablar de él. Una abraçada 🙂

    Respon
  4. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    D’aquest autor he llegit “Cabells porpres” i em va resultar tota una sorpresa el seu estil i els personatges. Sense dubte, vull repetir amb ell i aquesta història que ens portes avui m’ha convençut.

    Respon
  5. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Estoy un poco peleada con las matemáticas, pero por otro lado todo lo relacionado con el Ártico me encanta, así que no descarto darle una oportunidad cuando lo publiquen en castellano. Besos

    Respon
  6. Carmen ForjánNo Gravatar

    La matemáticas y la filosofía me atraen mucho y, de hecho, aunque me dedico por entero a las letras considero las matemáticas unas aliadas casi mágicas que junto con la filosofía nos ayudan a conocer, desde otro perspectiva, nuestro mundo. Me has dado a conocer un libro muy interesante. Gracias.
    Besos,

    Respon
  7. BotikaNo Gravatar

    Trobo molt interessant la ressenya que has fet, és un tipus de llibre que si no és per una ressenya així quasi segur que no llegiria per iniciativa pròpia. Però potser esculli primer “La mort del corredor de fons”.

    Respon

Respon a Mónica-serendipia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top