Amb quatre mots càlid agraïment als llibreters (homenatge als llibreters que condueixen les seves llibreries no només com a mers negocis econòmic, sinó com a “venedors de somnis”)
Recomanada per: la vaig apuntar a la llibreta després de llegir-ne la ressenya de María Aixa Sanz del blog Reseñando.
Feia poc havia llegit una curta però seductora ressenya del llibre i al passar per la biblioteca a fer el meu intercanvi de llibres, tenien, com si es tractés d’un aparador de dolça pastisseria, les novetats que incorporaven just el dimecres abans de Sant Jordi. Me’l vaig endur i vaig començar la lectura aquella mateixa nit. És un llibre previsible però carregat de màgia, dolçor i amor, no només pels llibres i per un determinat tipus de llibreries, sinó sobretot, per l’ofici de llibreter. La Jasmine torna a l’illa on va néixer per fer-se càrrec de la vella i polsegosa llibreria que té la seva tia Ruma. Hi va per no ferir a l’estimada Ruma, però també fugint d’un divorci que l’ha portat a una inestabilitat emocional i econòmica. La llibreria té una aparença caòtica, desordre, pols, no hi ha novetats però la gent que hi entra sap que la seva llibretera els hi trobarà just el llibre que estan buscant. És l’art del llibreter. De mica en mica la Jasmine haurà d’aprendre a escoltar no només el què demanen els clients sinó a sentir les seves necessitats.
“-Ruma sabe verlo, intuye cosas sobre la gente, sobre lo que quieren y lo que necesitan. Tiene una especie de tercer ojo (…)
-Quieren un libro, tú se lo das. Así averiguas qué quieren.
-A veces la gente no sabe lo que quiere. Paciencia, cortesía, entusiasmo. Compasión. Hacen falta todas esas cualidades para este trabajo.” Pàg.85
La llibreria passarà a ser la protagonista de la novel·la i els esperits dels autors i la màgia del local dibuixaran una entranyable llibreria, on cada racó traspua lletres i amor per la literatura. El racó infantil, la sala del club de lectura, la sala on fan constantment el te… tot té un sentit i la Jasmine aprendrà de mica en mica a trobar-lo. I mentrestant, hi haurà temps per tornar-se a enamorar, primer d’un personatge i d’una història que li serviran, per trobar el punt d’inflexió que la seva vida necessita, un amor especial, envoltat de l’aura de la llibreria (no puc dir més). Després, qui sap si de l’amor definitiu.
L’esperit dels escriptors vindrà en la majoria de casos precedida per un aire fresc o una suau fragància, després el xiuxiueig d’un suggeriment, d’una recomanació o simplement d’un agradable acompanyament. L’autora neix a l’Índia i això es notarà en l’ambient de colors i aromes que impregna tota la novel·la. L’olor a pluja, a espècies, a aromes dels menjars Orientals tenen també una agradable presència. I els colors dels saris, les teles volàtils i suggerents que evoquen la tradició, ens recorden la procedència de l’escriptora. Una barreja entre Orient i Occident, entre el ritme ràpid i el anar fent sense presa, entre la modernitat i la tradició, entre la immediatesa i el saber esperar, entre els clàssics i les novetats…
Una llibreria i uns llibres que ens serveixen de pont entre les dues ribes on cadascú de nosaltres hi fem estades. Com diuen en El blog de librerías Tintas “cada persona tiene un libro esperándole en alguna librería, un libro que le llenará tanto que conseguirá enderezar el rumbo más torcido y que le enseñará a volar.” Qui no creu que això pugui ser veritat que, sempre tinguem un llibre que ens està esperant i qui sap si la seva lectura serà el pont que ens portarà a l’altra riba i, a volar, somiar…
He dit que és un llibre previsible, crec que si, això no vol dir que sigui un mal llibre, és com aquelles pel·lícules que de seguida que comencen ja te n’adones de com acabaran i que, malgrat tot, les mires perquè tenen un ritme agradable i et deixes portar. Aquesta és la sensació que m’ha quedat. No m’ha decebut però segurament m’esperava que la narració anés cap un altre camí. Crec que es un llibre no només pels llibreters sinó per tots els qui gaudim de la màgia i del misteri que es pot produir quan entrem en una llibreria. No, rectifico, a segons quines llibreries.
“-Este, por favor, por favor. Solo cuesta siete dólares.
-No, cariño, no –contesta el padre, distraído-. Es tirar el dinero.
-¿Para cuántos paquetes de tabaco daría, papá? – replica la pequeña.
Se hace un silencio, solo roto por una risa que llega atenuada desde la habitación contigua. El padre coge el libro y lo lleva hasta la caja.” pàg. 76
“Los libros son más que meras mercancías. Contienen nuestra cultura, nuestro pasado, otros mundos, el antídoto contra la tristeza.” Pàg. 86
També n’han parlat El blog de librerías Tintas, Papelel blanco, Perdidas entre páginas i Una vez leí…
>Tastets
>Beben los vientosBeber los vientos por algo. fig. Desearlo con ansia y hacerlo todo para lograrlo.“Dilip y ella siempre se han llevado de maravilla, están perdidamente enamorados, beben los vientos el uno por el otro.” pàg.51>UNA, de les mil i unes maneres, que tenim de demanar un llibre al llibreter.“-Era un libro grande, tirando a cuadrado. En la cubierta salía la foto de un plato, ¿un cuenco de curry, quizá? La cubierta puede que fuera de verde intenso. Colorida. ¿Arroz, quizá? O también podría ser fideos. La composición era perfecta, y toda la comida parecía de lo más apetitosa, irresistible.” Pàg.82Qui no ha demanat mai un llibre fent servir descripcions similars perquè no recordava (o no sabia) ni l’autor ni el títol?. Evidentment la Jasmine –la llibretera- trobarà el llibre, només cal paciència i gaudir amb l’ofici.
Anjali Banerjee (Alaska, 1966)
Neix a la Índia però es va criar al Canadà, viu a Califòrnia i està llicenciada a Berkeley.
Dedica el llibre a “Dedico aquesta novel·la a tots els llibreters, estiguin on estiguin. Ells són els qui mai es cansen de vendre somnis”.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari