Amb quatre mots: àgil, sorprenent, bon thriller (negra, d’intriga i policíaca, com es defineix el premi de Crims de Tinta i jo hi afegiria intel·ligent, i molt ben portada)
Recomanada per: Després de llegir les ressenyes dels llibres de l’autor que fa en Miquel a Instant Karma.
Premi: I Premi Crims de tinta de la novel·la negra, d’intriga i policíaca 2008.
El llibre: La mala dona 2008, La Magrana RBA Libros, S.A., 247 pàgines.
Hi ha llibres o autors que sense motius aparents se’m resisteixen. Aquest és el cas de les novel·les d’en Marc Pastor. L’any de la plaga l’he tingut a les mans un munt de cops i no m’he decidit mai a llegir-lo. Fins ara que, després de llegir les bones ressenyes de la seva última novel·la, Bioko, m’he decidit a posar aquesta novel·la a la pila de pendents. Ha estat començar i no poder-la deixar. M’he trobat amb una bona lectura, un thriller àgil, negre, original, amb uns personatges molt ben perfilats i atractius que ens descriu els baixos fons de la Barcelona marginal de principis del segle XX. És el relat novel·lat d’uns fets reals, la desaparició de nens, la majoria fills de prostitutes, per part de la anomenada “la vampira del carrer Ponent” .
Però el que realment atrau de la novel·la és la seva manera de narrar els fets i la investigació. I per fer-ho utilitza un narrador potent, dotat de la força de qui ho veu i ho sap tot. Original per seductor, pels punts de vista que ofereix i per la seva visió de conjunt, però també per la por que pot despertar la seva proximitat. Tant pot parlar amb els personatges, com quan cal, explicar al lector el que pertoca, ja sigui avisant-nos de descripcions dures, de fets del passat o avançant-nos en el relat. Un punt de vista intel·ligent i atractiu que atrau i atrapa al lectorquan intervé, de la mateixa manera que ho fa el propi desenvolupament de la investigació, en un ritme ascendent i intens que no et permet deixar de llegir.Aquestes alçades desvetllar qui és la veu narrativa no crec que sigui “xafar la guitarra” al possible nou lector, crec (en el meu cas ho seria) un nou al·licient per voler endinsar-se en la seva lectura. Us presento al seu narrador: la Mort. I la Mort esdevé, com a narrador, una de les figures claus de la novel·la (sigui dit de passada que en Marc Pastor ja ens la presenta a les primeres pàgines).
“Oblideu, doncs, les calaveres, els esquelets, les túniques fosques i les dalles; oblida la imagineria medieval de la pell rosegada i les conques del ulls buides…Jo no sóc la fi del camí: sóc el camí.Però prou de parlar de mi, que no paga la pena ni porta enlloc, i comencem d’una vegada amb la història que he vingut a narrar” pàg.10
En el llibre La lladre de llibres de Markus Zusak, la Mort és també narrador i personatge i l’impacte que genera al lector és el mateix que aconsegueix en Marc Pastor en la seva novel·la. Un narrador excel·lent, fred, inquietant que apareix i desapareix sense deixar-nos mai sols ni indiferents.
La novel·la parteix d’uns fets reals, la desaparició i mort de nens a la Barcelona de principis del segle XX. Nens, la majoria de casos fills de prostitutes que, donat la seva condició no denuncien la seva desaparició a les autoritats, per això, la seva recerca només pot dependre de personatges com l’inspector Moisés Corvo. L’inspector, té una vida familiar marcada pel fet de no poder tenir fills, malviu amb la dona, freqüenta els prostíbuls, té una personalitat forta i és un pèl expeditiu en la seva feina. La desaparició dels nens és un dels seus punts dèbils, per això, s’entesta, peti qui peti, a seguir investigant per arribar al final del torbador cas. Per resoldre’l haurà de seguir les pistes de l’esmunyedís assassí, al mateix temps que per fer-ho haurà de treballar d’amagat del seu cap policial, que el mig obliga a oblidar-se del cas, ja que una sòrdida trama plena de corrupció no aconsella destapar una horrible i macabra realitat.
Finalment aquest terrorífic i horripilant personatge, l’Enriqueta Martí, coneguda com la “vampira del carrer Ponent”. Un personatge que anirem coneguen a partir de les descripcions que faran els altres: és dolenta, freda, malèvola, manipuladora i sigil·losa, quan apareix ens pot deixar glaçats ja que no ens podem imaginar que serà capaç de fer davant nostre. Té poder perquè es relaciona amb gent de poder i viu i treballa als baixos fons de Barcelona, on pot amagar-se amb més facilitat i on té tot el material que necessita.
Tot i que pot semblar un llibre dur i un pèl macabre en Marc Pastor aconsegueix una narració àgil i brillant dotada de punt d’angoixa i tensió sense oblidar la dosi d’ironia i humor que fan que la lectura passi d’allò més bé. M’ho he passat molt bé llegint la novel·la i tant el narrador com en Mosies Corvo arriben molt bé al lector. Per arrodonir-la en Marc Pastor ens deixa un final rodó que sorprèn per inesperat i que es converteix, al meu parer, en la cirereta final.
Després de tardar, d’una manera conscient, a llegir un llibre de l’autor, aquesta bona lectura m’ha deixat amb ganes de continuar descobrint les seves històries.
També n’han parlat A l’ombra del crim i Bitácora Estelar 2.0
Tastets
>Reblumm.
|| 1. Conjunt de pedres petites per a reblir (or., occ.); cast. cascajo, ripio.
|| 2. Cadascun dels trossos de pedra de reblir;>Reblir || 2. Omplir de terra o pedres la cavitat o cavitats d’una paret, marge, pou, camí, etc., de manera que desapareguin la cavitat o cavitats i romangui una superfície aplanada;
“Les mans garratibades sobre el mànec, els ulls sortits, rodons com la lluna que esquitxa el reblum del cementiri” pàg. 10
>Vespellad) iròn., Presidi (en l’argot dels malfactors). Ha vingut de Vespella: Ha vingut de presidi, Vallmitjana Crimin. 64.>Xorc|| 3. Lladre (en l’argot dels malfactors): cf. Vallmitjana Crimin. 61.
”-Però ell no anirà mai a vespella. És un matasanos i nosaltres uns xorcs de pa sucat amb oli.” Pàg.11
Marc Pastor (Barcelona, 1977)
Diplomat en Criminologia i Política Criminal, treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari