Amb quatre mots: Senzilla, deliciosa, agradable, recomanable (que no vol dir ensucrada).
Recomanada per: El Bloc del CAL

He aparcat un llibre per llegir-la, he aparcat dues ressenyes per poder-la penjar, sí, m’ha agradat. Sense haver llegir res d’en Dickens i, llevat d’algun petit aspecte que et fa ràbia no poder identificar del tot, m’ha semblat una bona novel•la, d’aquelles que es deixen llegir molt bé, que en fas via sense adonar-te’n i quan acabes et deixa una sensació agradable perquè t’ho has passat bé llegint.La novel•la ens parla de la vida de la gent que no ho té fàcil, de gent que per diferents motius ha d’aprendre a sobreviure i a lluitar per aconseguir, o no, el que tant desitja. Ens parla de l’esforç, de la força de voluntat i sacrifici, del que costa tenir el què un vol, de compartir sense demanar res a canvi, de l’autoestima, de la tenacitat, de la lluita, de les il•lusions, de la felicitat, del desengany… de tots aquests aspectes que Dickens ens parlat en els seus llibre.
I la novel•la és la història d’un personatge marginal, na Blanca; divorciada, sense feina, sense diners, amb una filla adorable, una veïna amiga que vol ser miss i un veí amic que és metge. Na Blanca arrossega la història del seu passat i ens el va explicant de mica en mica a mesura que llegim el llibre i ens adonarem, que comparteix tots els trets dels personatges de les novel•les de Dickens. Núria Canyelles ha transportat un dels seus personatges i l’ha fet viure i reviure en el nostre món actual –i amb tot el que això comporta- , amb les misèries i amb l’atur, amb els pocs diners i les il•lusions escapçades i, descobrim, que na Blanca hi encaixa perfectament bé. La vida, no són ni flors i ni violes per a molta gent.
Però l’autora no s’acontenta en traslladar al personatge, també ens porta al mateix Dickens. Hi apareix cada cop que na Blanca té les fortes migranyes. I ens apareix com a una al•lucinació però, hi ha cops que ens fa dubtar, sembla talment que existeixi de veritat. Hi parla, comparteixen berenar –galetes de mantega- i sobretot comparteixen la lectura del llibre que els uneix “Grans esperances”. La relació és tant forta que a na Blanca no li importa tenir migranya, necessita estar amb en Dickens, perquè és l’únic que la pot comprendre.
I na Blanca, escriu. De tot en por arribar a fer un bonic conte. Contes que tant li serveixen per capgirar els seus malsons diaris i quotidians, com per veure els personatges i els elements necessaris de la novel•la que tan desitja escriure. Els escriu per perdre’ls al moment, un cop ha obtingut el consol que hi buscava. I són, els retalls d’aquests contes, el que l’apropen a la literatura del seu admirat Dickens. Buscar o millor dir, trobar en la gent del carrer, els trets que només ella sap veure, de bondat, mala sort i sobretot d’esperança. L’únic que sembla que no perd mai na Blanca, és aquesta esperança, per poder tenir diners i comprar el tutú a la seva filla, l’esperança d’arribar a final de mes d’una manera tranquil•la, l’esperança de poder escriure i viure d’escriure… petites però grans esperances. Per això no és d’estranyar que na Blanca sempre justifiqui les seves desgràcies.
En l’autobus:
Pàg. 11 “És afortunada de no haver trobat cap seient lliure. Es veu reflectida en els vidres, entre les lletres que diuen finestra de socors. En el fons no té mala sort per haver d’estar dreta. Alguns passatgers queden atrapats i ella mira enrere, però ha de seguir endavant perquè la seva filla l’espera.”
Un estil, senzill, net i acurat com els seus personatges que, fan d’aquest llibre, una lectura plàcida, tranquil•la i molt agradable.
Aquest any és el bicentenari del naixement de Charles Dickens, una excusa com una altra per llegir alguns dels seus llibres.
Tastets (gairebé tots de Ses Illes)
> mots
>> doblers
Dobler || 6. pl. Moneda en general; riquesa amonedada (Mall., Men.);
Pàg. 10 “Quan he entrat ha tirat el sobre amb els seus estalvis damunt la taula…. Té, ha dit, doblers.”
>> guardapits
Guardapits. || 1. Armilla (Mall.);
Pàg. 23 “Jo crec que llegia en públic, perquè anava mudat amb un guardapits i un vestit de diumenge.”
>> espenyat
Espenyar / Espanyar v. Tr. || 2. Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.);
Pàg. 23 “Allà on jo vivia només hi havia aquest llibre, i ens l’anàvem passant. Estava tot espenyat.”
>> descambuixats
Descambuixar v. tr. Treure el cambuix a una dona; despentinar, especialment barallant-se (Mall., Men.);
Cambuix o gambuix m.|| 1. Cobricap de tela fina que portaven les dones i els infants de mamella, aquelles per subjectar-se els cabells, i aquests per tenir el cap dret;
Pàg. 75 “Les tires del pal de fregar són com els cabells descambuixats de les nines de l’orfenat, que no sortien mai.”
>> llenegadís
llenegadís adj. Que llenega fàcilment;
llenegar v. intr. Relliscar, escórrer-se;
Pàg. 121 “Era un matí gris, de pluja intermitent. Queien només gotes, d’aquelles que molesten i fan llenegadís el terreny.”
>El bolet que rellisca
>>Llenega f.|| 1. Bolet agaricaci de l’espècie Hygrophorus limacinus, negre i llepissós per damunt, blanc per sota, comestible i molt saborós (Vallès, Segarra, Cardona, Solsona, Bellpuig, Sta. Col. de Q., Tarr.).
De llenegadís m’ha vingut al cap la llenegadisca llenega.
També n’han parlat a : Benzina, bloc del CAL llegit, Time Out, Lletres en bloc, Nosaltres llegim.
Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966)
Llicenciada en Filologia Hispànica i va estudiar la carrera de piano. Ha publicat els llibres Neu d’agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de Narrativa 1997), Els vidres nets i altres contes (2002), i les novel•les Cap d’Hornos (Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2002) i L’alè del búfal a l’hivern (Premi El lector de L’Odissea 2006 i finalista del Premi Llibreter 2007). Un dels seus relats ha estat inclòs a l’antologia de nova narrativa catalana Veus de la nova narrativa catalana, de Lolita Bosch, publicada també en castellà. Escriu articles i reportatges al diari Última Hora, de Palma.
Proa
Com podeu comprovar he fet uns quants canvis en el blog i també en l’estil de les ressenyes. Espero que us agradi. (no hi ha res definitiu).
Aprofito l’entrada per animar-vos a entrar al Club de lectura 2012 que ha proposat el blog TERRA DE LLIBRES.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari