Amb quatre mots: atrapa per la seducció del paisatge i dels seus personatges (aventures i, molt més que aventures en el fred Canadà del segle XIX).
Recomanada per: trobada a les lleixes de Vapor Badia de Sabadell
És un llibre que m’ha sorprès molt. No en sabia res ni de l’autora, ni del llibre, el vaig triar seduïda ple títol i he acabat seduïda per tota la novel·la. Una novel·la d’aventures en el fred Canadà de mitjanats del segle XIX, en un petit poble imaginari, Dove River, i en una extensa, nevada i freda tundra. Però com ja apunten algunes de les ressenyes que he llegir és molt més que una novel·la d’aventures.
La novel·la comença amb un brutal assassinat, el d’un paranyer francès, aquest fet, enfilarà la història. El jove Francis voldrà seguir les petjades de l’assassí per detenir-lo, des de la Hudson’s Bay Company (que són els qui controlen el territori) seguiran les petjades perseguint en Francis com a presumpte assassí. I seguint les petjades del grup, la mare, per ajudar al fill, convençuda que ell no ha comés el crim. Les petjades surten de la cabana en direcció al nord, al bosc inhòspit i la extensa tundra. Comença l’aventura.
L’aparició de personatges és constant en tota la novel·la i entre tots ens aporten trossets de la història d’un país en construcció; paranyers, colons, comerciants, caçadors, indis… i de mica en mica la narració els anirà ajuntant i relacionant amb la història principal. Tot dins un escenari fred, glaçat, solitari i captivador. Per damunt de tots, però, ens trobarem amb la Sra. Ross, la mare d’en Francis, ella serà el centre de la novel·la i, el seu personatge, mantindrà el pes de la narració.
Un dels aspectes que m’ha captivat de la novel·la són els seus personatges, tots tenen coses a amagar i aquests secrets són els que els hi donen personalitat, creant un cert misteri al seu voltant. En alguns casos ens trobem amb personatges solitaris, en altres la solitud no és pròpiament física, sinó que es senten sols perquè no gosen compartir el que els turmenta. I quan algú es troba al límit de les seves forces, en un terreny inhòspit sembla que l’escalfor humana el pot estovar i obrir-se, però no, la por a no ser acceptat en alguns casos, la por a no ser qui els altres desitgen o la por a no poder fer realitat els somnis, els fan callar. I aquesta és la força de la novel·la, el saber aprofundir en els sentiments de cadascun d’ells, fent-los forts, malgrat les seves febleses.
És una novel·la per gaudir del paisatge, un paisatge de cru hivern; neu, tor, boira, pluja, glaç, fred, molt fred… on el caliu humà no sempre escalfa i, quan ho fa, a vegades, crema. Un paisatge silenciós on notem la presència dels llops en tot moment i lluny de ser els animals ferotges que expliquen totes les històries, aquí se’ns mostren tendres i respectuosos amb qui més ho necessita.
Podríem dir que, La tendresa dels llops, se’ns presenta com una novel·la d’intriga, on la tensió, ja sigui per les dificultats pròpies dels viatges o per descobrir què és el que busquen els qui es beneficien de l’assassinat, es manté al llarg de tota la novel·la. Segurament, aquesta tensió contribueix a que el ritme de la narració i, en alguns casos de la lectura, sigui trepidant, i el lector queda atrapat, seduït i meravellat per la novel·la. La narració té un bon ritme, en canvi, el desenllaç final succeeix d’una manera gairebé fugaç, perdent, pel meu gust, una mica d’encant. No cal que digui que m’ha agradat.
També n’han parlat, Club de lectura Sandra, La nit lletrada, L’Espolsada, Ocellz, Racó del Llibre, Tinta xinesa, entre altres.
“L’aurora resplendeixi al nord com un bonic somni, i el vent ha cessat. El cel és vertiginosament alt i clar, i ha tornat la gelor extrema; un fred tibant, vibrant, que em diu que no hi ha res entre mi i la profunditat infinita de l’espai. Enlairo el cap al cel, l l’hi mantinc molt després de començar a marejar-me. (…) El cel badalla damunt meu com l’abisme, i no hi ha res que em pugui impedir caure, res excepte el salvatge laberint d’estels.”
“Durant quatre dies seguits, el cel roman gris i baix, i l’aire, humit, com si creuéssim un núvol dens. (…) I a mesura que el sol crema a través d’aquest núvol i inunda el món de llum, emergim a una vasta planura. Ens trobem a l’extrem d’una mar blanca, on onades i onades de neu marxen vers l’horitzó…”
“La neu s’ha transformat en pluja. (…) Dels ràfecs goteja aigua contínuament. El so és indefugible; silenciós però insistent, com la consciència.”
Tastets
“Stef Penney no ha estat mai al Canadà perquè pateix agorafòbia i tota la documentació la va fer des de biblioteques londinenques, que ja era prou esforç per ella, però tot i això aconsegueix que cada paisatge tingui la seva pròpia vida i sigui un entorn perfecte per a cada situació.”
Us deixo el trosset de ressenya de Ocellz, que és d’on he tret la informació. Resulta interessant ja que gairebé tota la novel·la passa en espais oberts i sense límits.
>… no té ni cap ni centenerNo tenir cap ni centener: estar embullada una cosa, no poder-se resoldre les dificultats (Val.); no tenir solta, estar mancat totalment de discreció (Cat., Bal.)Pàg. 193 “-Ja veig que per a vostè és una idea que no té cap ni centener.”
> mots
Encanudir v. intr. Posar cabells blancsPàg. 11 “Jo el considerava un home afortunat perquè, aparentment, no el preocupava tot allò que als altres ens fa encanudir.”
Capolat || 2. adj. Fortament fatigat, sense forcesPàg. 143 “En silenci, Donald maleeix els esforços malgastats, però està massa capolat per fer preguntes.”
Assuaujar-li Assuaujar v. tr. Suavitzar.Pàg. 179 “…la foscor té la virtut d’esborrar-li els blaus i els cops de les galtes, i d’assuaujar-li la duresa de les faccions.”
Rafal m. Cobert de teulada o enreixat de ferros o fustes, sostingut per pilars, generalment davant el portal o en el terrat d’una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc. (Reus, Ribera d’Ebre);Pàg. 248 “Parker construeix un gran rafal adossat a una de les parets que encara resten dretes…”
Stef Penney (Edimburg, 1969)
Llicenciada en Filosofia i Teologia per la Universitat de Bristol. Ha estudiat cinema i televisió i ha escrit guions i diversos curtmetratges. Aquest és el seu primer llibre.El llibre
Títol original: The tenderness of Wolvesr, 2006
Títol Traducció: La tendresa dels llops. Publicaciones y Ediciones Salamandra, S.A. La Magrana, 2009. Traducció Elena Martí Segarra. Pàg. 446
Premi:Premi Costa a la millor novel·la de l’any 2006.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari