La tendresa dels llops

Amb quatre mots: atrapa per la seducció del paisatge i dels seus personatges (aventures i, molt més que aventures en el fred Canadà del segle XIX).
Recomanada per:  trobada a les lleixes de Vapor Badia de Sabadell
És un llibre que m’ha sorprès molt. No en sabia res ni de l’autora, ni del llibre, el vaig triar seduïda ple títol i he acabat seduïda per tota la novel·la. Una novel·la d’aventures en el fred Canadà de mitjanats del segle XIX, en un petit poble imaginari, Dove River, i en una extensa, nevada i  freda tundra. Però com ja apunten algunes de les ressenyes que he llegir és molt més que una novel·la d’aventures.
La novel·la comença amb un brutal assassinat, el d’un paranyer francès, aquest fet, enfilarà la història. El  jove Francis voldrà seguir les petjades de l’assassí per detenir-lo, des de la Hudson’s Bay Company (que són els qui controlen el territori) seguiran les petjades perseguint en Francis com a presumpte assassí. I seguint les petjades del grup, la mare, per ajudar al fill, convençuda que ell no ha comés el crim. Les petjades surten de la cabana en direcció al nord, al bosc inhòspit i la extensa tundra. Comença l’aventura. 
L’aparició de personatges és constant en tota la novel·la i entre tots ens aporten trossets de la història d’un país en construcció; paranyers, colons, comerciants, caçadors, indis… i de mica en mica la narració els anirà ajuntant i relacionant amb la història principal. Tot dins un escenari fred, glaçat, solitari i captivador. Per damunt de tots, però, ens trobarem amb la Sra. Ross, la mare d’en Francis, ella serà el centre de la novel·la i, el seu personatge, mantindrà el pes de la narració. 
Un dels aspectes que m’ha captivat de la novel·la són els seus personatges, tots tenen coses a amagar i aquests secrets són els que els hi donen personalitat, creant un cert misteri al seu voltant. En alguns casos ens trobem amb personatges solitaris, en altres la solitud no és pròpiament física, sinó que es senten sols perquè no gosen compartir el que els turmenta. I quan algú es troba al límit de les seves forces, en un terreny inhòspit sembla que l’escalfor humana el pot estovar i obrir-se, però no, la por a no ser acceptat en alguns casos, la por a no ser qui els altres desitgen o la por a no poder fer realitat els somnis, els fan callar. I aquesta és la força de la novel·la, el saber aprofundir en els sentiments de cadascun d’ells, fent-los forts, malgrat les seves febleses.
És una novel·la per gaudir del paisatge, un paisatge de cru hivern; neu, tor, boira, pluja, glaç, fred, molt fred… on el caliu humà no sempre escalfa i, quan ho fa, a vegades, crema. Un paisatge silenciós on notem la presència dels llops en tot moment i lluny de ser els animals ferotges que expliquen totes les històries, aquí se’ns mostren tendres i respectuosos amb qui més ho necessita. 
Podríem dir que, La tendresa dels llops, se’ns presenta com una novel·la d’intriga, on la tensió, ja sigui per les dificultats pròpies dels viatges o per descobrir què és el que busquen els qui es beneficien de l’assassinat, es  manté al llarg de tota la novel·la. Segurament, aquesta tensió contribueix a que el ritme de la narració i, en alguns casos de la lectura, sigui trepidant, i el lector queda atrapat, seduït i meravellat per la novel·la. La narració té un bon ritme, en canvi, el desenllaç final succeeix d’una manera gairebé fugaç, perdent, pel meu gust, una mica d’encant. No cal que digui que m’ha agradat. 
 
“L’aurora resplendeixi al nord com un bonic somni, i el vent ha cessat. El cel és vertiginosament alt i clar, i ha tornat la gelor extrema; un fred tibant, vibrant, que em diu que no hi ha res entre mi i la profunditat infinita de l’espai. Enlairo el cap al cel, l l’hi mantinc molt després de començar a marejar-me. (…) El cel badalla damunt meu com l’abisme, i no hi ha res que em pugui impedir caure, res excepte el salvatge laberint d’estels.”
“Durant quatre dies seguits, el cel roman gris i baix, i l’aire, humit, com si creuéssim un núvol dens. (…) I a mesura que el sol crema a través d’aquest núvol i inunda el món de llum, emergim a una vasta planura. Ens trobem a l’extrem d’una mar blanca, on onades i onades de neu marxen vers l’horitzó…”
 
“La neu s’ha transformat en pluja. (…) Dels ràfecs goteja aigua contínuament. El so és indefugible; silenciós però insistent, com la consciència.”

 

Tastets
>Agorafòbia (agorafòbia)
“Stef Penney no ha estat mai al Canadà perquè pateix agorafòbia i tota la documentació la va fer des de biblioteques londinenques, que ja era prou esforç per ella, però tot i això aconsegueix que cada paisatge tingui la seva pròpia vida i sigui un entorn perfecte per a cada situació.”

Us deixo el trosset de ressenya de Ocellz, que és d’on he tret la informació. Resulta interessant ja que gairebé tota la novel·la passa en espais oberts i sense límits.

>… no té ni cap ni centener
No tenir cap ni centener: estar embullada una cosa, no poder-se resoldre les dificultats (Val.); no tenir solta, estar mancat totalment de discreció (Cat., Bal.)
Pàg. 193 “-Ja veig que per a vostè és una idea que no té cap ni centener.”

 > mots

Encanudir v. intr. Posar cabells blancs
Pàg. 11 “Jo el considerava un home afortunat perquè, aparentment, no el preocupava tot allò que als altres ens fa encanudir.”
Capolat || 2. adj. Fortament fatigat, sense forces
Pàg. 143 “En silenci, Donald maleeix els esforços malgastats, però està massa capolat per fer preguntes.”
Assuaujar-li Assuaujar v. tr. Suavitzar.
Pàg. 179 “…la foscor té la virtut d’esborrar-li els blaus i els cops de les galtes, i d’assuaujar-li la duresa de les faccions.”
Rafal m. Cobert de teulada o enreixat de ferros o fustes, sostingut per pilars, generalment davant el portal o en el terrat d’una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc. (Reus, Ribera d’Ebre);
Pàg. 248 “Parker construeix un gran rafal adossat a una de les parets que encara resten dretes…”
Stef Penney (Edimburg, 1969)
penney1Llicenciada en Filosofia i Teologia per la Universitat de Bristol. Ha estudiat cinema i televisió i ha escrit guions i diversos curtmetratges. Aquest és el seu primer llibre.

El llibre

Títol original: The tenderness of Wolvesr, 2006

Títol Traducció: La tendresa dels llops. Publicaciones y Ediciones Salamandra, S.A. La Magrana, 2009.  Traducció Elena Martí Segarra.  Pàg. 446

Premi:Premi Costa a la millor novel·la de l’any 2006.

 

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

38 thoughts on “La tendresa dels llops

  1. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Me gustó bastante este libro, a pesar de que el ritmo me pareció lento en algunos momentos y los personajes demasiado reservados, pero de alguna manera conecté con la historia y me enganchó. La ambientación está muy conseguida, te traslada al frío de aquellos lugares. Un beso

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, Pilar

      A mí me gustan estos tipos de libros y en mi caso no lo he encontrado lento. Respecto a los personajes tienes toda la razón son solitarios o muy cerrados casi todos, pero va un poco acorde con la historia, el tiempo y el paisaje, a mi me han gustado así. Gracias por pasarte.

      Respon
  2. FerranNo Gravatar

    “La tendresa dels llops”. Sí que té alguna cosa interessant, el títol; i la història, pel que expliques, tot i que amb un estat anímic un pèl justet, potser més val que em busqui una cosa més aviat alegre. Aquest me’n deixo, en tot cas, per quan siguem a la primavera!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo sóc molt i molt especial alhora de triar llibres i a vegades em deixo seduir pels títol, com és el cas, això no vol dir que sempre l’encerti. Hi ha cops que he triat un llibre simplement perquè l’autor va néixer el mateix any que jo (bona collita) i amb aquesta ximpleria he trobat bons llibres i d’altres que ja ni recordo.

      La novel•la és freda, més freda que els paisatges que penjaves l’altre dia al teu blog, però és una bona novel•la.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Montse, el títol enganya una mica, tot i que els llops hi són, la seva presència s’intueix però no es deixa pràcticament veure. T’agradarà.

      Respon
  3. Glo.bos.blogNo Gravatar

    No sempre em venen de gust novel·les d’aventures, però aquesta l’expliques amb tan d’entusiasme que s’haurà de llegir. Demà tinc que anar a la Biblioteca. A veure si tinc sort i la trobo i sinó algun dels llibres que he anat apuntant i que ja son forces.
    Gracies per la ressenya, com sempre complerta i documentada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És molt més que una aventura, és un paisatge i uns personatges que atrapen des del primer moment. És ,en molts casos, una lluita per la supervivència física i interior de cadascun d’ells. Crec que et pot agradar.

      Respon
  4. ElfreelangNo Gravatar

    Jo ja estic força encanudida i també prou capolada….un bon llibre per a llegir sota un rafal! a vegades també em passa això dels títols…la tendresa dels llops …és força suggeridor…contradictori que passis un molt bon dia tendre i sense llops!

    Respon
  5. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Jo la vaig llegir quan va sortir publicada i la veritat és que em vaig deixar seduir per la portada, el títol del llibre i perquè la crítica en un programa de televisió havia estat molt bona. Reconec que he hagut de rellegir la meva pròpia ressenya perquè ja no recordava de què anava aquesta novel·la. I és que, molt sovint, si no són allò que t’esperaves -com en el meu cas- i no t’acaben d’enganxar les oblides fàcilment. En canvi, encara recordava la portada del llibre després de tant de temps. Raro, raro, raro…

    Des d’aquí vull donar les gràcies a la nostra estimada blogaire per haver-me citat en la seva ressenya. Gràcies, guapa! M’ha fet molta il·lusió! I, com ja hem dit tots i totes en alguna ocasió, els comentaris i les opinions ben diferents sobre el mateix llibre enriqueixen (i molt) tots els blogs dedicats a la literatura. Visca les opinions diferents!

    Molts petonets i a seguir fent una bona feina com fins ara!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No m’espanta anar a contra corrent, ho faig sovint i sobretot en lectures, per això valoro totes les opinions ja que no depenen exclusivament del llibre. Hi ha valors afegits completament subjectius i no som ningú per dir quins són els correctes.

      A mi el llibre m’ha agradat molt, he gaudit d’una plàcida lectura; ben escrita, ben tramada, amb un bon ritme, bons personatges i fabulosament ben ambientada.

      Ens llegim, una abraçada.

      Respon
  6. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    No coneixo el llibre ni l’autora, però vaig llegir-ne fa temps un parell de suecs d’aquests de paisatges gèlids i em van agradar força.
    Me l’apunto a la llaaaarga llista ;-D

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, Fe

      Vaig gaudir molt de la lectura i crec que jo també en guardaré un bon record passats els anys. És dels llibres que deixen una empremta molt especial.

      Respon
  7. Jordi DorcaNo Gravatar

    Un altre de seduït per la història ressenyada i per la ressenya mateix.
    I per la figura del llop, que -com més va més hi penso- té quelcom de diví. Hi és i no hi és.
    El voldré llegir.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El llop s’intueix, tal sols es fa present en dues ocasions, totes elles molt tendres, carregades de sentiments que no són propis dels animals salvatges als que estem acostumats a sentir, em van agradar molt. És una bona novel•la.

      Respon
  8. Samuel SebastianNo Gravatar

    Ho acabe d’encomanar a la biblioteca en versió anglesa després de llegir el teu article, sembla ben suggeridor, moltes i gràcies i felicite des d’ací al servei de biblioteques que funciona tant bé (tot i que algunes coses sempre són millorables, és clar).

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvingut, Samuel Sebastian

      Desitjo que gaudeixes molt de la lectura. Jo el vaig començar pensant que seria una cosa i, em vaig equivocar, però em va meravellar des de la primera pàgina. La veritat és que feia temps que no gaudia tant amb un llibre.

      Jo faig servir el serveis de biblioteques sempre i, com tot, hi ha coses que podrien millorar, però en el meu cas no em puc queixar, ara, són la meva font d’entrades de llibres i lectures. Sort en tinc de tenir-ne al meu abast.
      Gràcies per passar, ja he tafanejat el teu blog ;D

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sóc molt tafanera i he buscat aquesta Eva Futura i n’he trobat dues, crec que em parles de la novel•la de ciència ficció “La Eva futura” de Auguste Villiers, l’altre que he trobat és “La Eva futura:… “ de la Lucía Etxebarría. Desconec les dues, tot i així només m’atrau “una mica” la primera. No sé d’on ets però a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona pots trobar la segona.

      Ja veus com treballo ;D

      Respon
  9. IsiNo Gravatar

    Hola:
    No he podido entender tu reseña, pero el libro me gustó muchísimo.
    Te devuelvo la vista 🙂
    Saludos!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda Isi,
      He probado el traductor de Google por si había algún problema y he visto que funciona correctamente, en fin, debe ser otro el motivo de que no entiendas la reseña.

      Al menos hemos coincidido con el libro, a mí también me gustó mucho. Gracias por la visita.

      Respon
  10. CarminaNo Gravatar

    Malgrat que parle i escric el català sense problemes, no sol emprar-lo a l’hora de llegir, supose que perque la meua vida acadèmica ha transcorregut en castellà, i em costa moltisim apropar-me a un llibre escrit en llengua catalana o a una traducció a aquesta llengua. Però he de dir que m’ha agradat la teua opinió, i he acabat en moltes ganes de apropar-me al aquesta novel.la.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Carmina, benvinguda
      La llengua no és un impediment per gaudir d’un bon llibre, ni de la literatura, ni la cultura en general, sort en tenim de poder disposar de les traduccions. Jo no podria llegir-me cap llibre que no fos escrit en català o castellà, amb preferència sempre pel català, la meva llengua.

      Respecte al llibre, si t’agraden els llibres d’aparença tranquil•la que expliquen una història, en aquest cas, una aventura en un ambient fred, amb gent diversa i amb lluites personals internes que van més enllà de les lluites físiques per les inclemències del temps, t’agradarà. És un llibre pausat però intens, en el meu cas feia temps que no gaudia d’aquesta manera llegint un llibre.

      Gràcies per passar.

      Respon
  11. JoseblaNo Gravatar

    Hola! jugando un poco con el traductor de Google pude llegar a tu reseña ¡Y disfrutar de ella!. Muy bueno tu blog. Y gracias por pasar por el sencillísimo mío. Saludos

    Respon
  12. ToniNo Gravatar

    De nou m’has descobert una novel·la de la qual no tenia referències. L’havia vista passar de llarg entre la pluja de novetats. M’ha interessat molt el component d’aventura i, especialment, les ombres dels personatges. Bona ressenya, com sempre!

    Respon
  13. JordiNo Gravatar

    Hola, Carme. Estic d’acord amb tu. Aquest llibre és molt bo. El vaig llegir fa temps i crec que en el seu moment no va tenir l’èxit que mereixia. (Ja veus que he pogut esbrinar com fer comentaris en el teu bloc).

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Resolt el misteri, doncs. 🙂

      Tinc un molt bon record d’aquesta lectura. És un d’aquells llibres que quan em demanen per una bona novel·la sempre recomano.

      Ens llegim!!!

      Respon

Respon a EL BLOC DE SAM ENFOT Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top