¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
L’amor de la meva vida de moment és un recull de contes on l’amor, l’enamorament i tot el neguit, angoixa i alegries que comporta marquen les existències dels seus protagonistes. Uns relats plens de tendresa i una certa malenconia, on l’excel·lent ambientació i el fet d’estar escrits en primera persona juga sempre a favor d’un efectiu realisme que contribueix a atrapar al lector.
“Parlant des d’un jo puc fer moltes trampes i fingir que el que explico als lectors és veritat” diu en Pep Puig en una entrevista i, efectivament, aquesta veu, que sembla parlar directament al lector ens arriba de manera sublim, i quedem meravellats i impregnats tant pel relat com per l’excel·lent prosa. Una prosa senzilla, com els personatges que ens parlen, com les històries que s’hi expliquen, com els amors que s’hi relaten. I aquesta, aparent, senzillesa és, segurament, el que captiva al lector. Uns protagonistes narradors que en el fons són un mateix personatge, l’únic que canvia són les circumstàncies i l’edat de cadascun d’ells. Uns protagonistes que van creixen en edat al llarg dels contes i per això les seves històries d’amor canvien, evolucionen, mantenint d’una manera o una altra una mirada posada en el passat.
I el “de moment” del títol ens marca aquest punt de provisionalitat. És una manera de dir que mai dels mai podem estar segur d’haver trobat l’autèntic amor de la nostre vida, sempre en pot aparèixer un altre que desbanqui l’anterior. Per això els amors, en aquest viatge emocional alhora que existencial, evoluciona, canvia, com ho fan els seus protagonistes que passen de la infantesa a l’edat adulta. Així de l’amor de l’enlluernament del nen podem passar a l’amor més platònic, el sexual, al més asserenat o l’adulteri. Tots, protagonistes i amors, s’impregnen d’elements de tendresa i sensibilitat que els fan especial, únics. Amors sempre a cavall entre la dolçor i l’amargor, entre el neguit i la felicitat com són, en definitiva, els autèntics amors de cada moment.. “L’amor com a experiència positiva i vital sempre amaga” diu en Pep Puig.
El poble és l’escenari de la majoria dels contes. Un poble vist des dels qui hi passen els caps de setmana, l’estiu o la mili., un escenari sempre evocador de felicitat i joc, un espai, també provisional i canviant. La literatura i en concret la lectura són també un element present en els relats, llegir ens fa créixer, llegir ens omple com explica en Joan Josep Isern forma part d’un microcosmos molt personal de l’autor.
“Per a mi, l’escriptura consisteix a anar descobrint habitacions privades, i en aquests contes hi ha una intimitat que et fa sentir incòmode -explica Puig-.
L’amor de la meva vida de moment ha estat una grata sorpresa, una lectura d’aquelles plaents, on llegir, gaudir i evocar van de la mà. La vida, la quotidianitat, l’aprenentatge, en aquest cas en temes d’amor -i de vida-, explicats en intimitat, gairebé a cau d’orella. I aquest fet és, segurament, la clau de l’èxit de tots els relats. En Pep Puig ha sabut portar als lectors trossets de paisatges particulars amb una veu suau, encara que en alguns casos el què ens explica pugui arribar a ser d’alguna manera dolorós o punyent. Cada relat és únic, set històries diferents on quedar-s’hi atrapats és fàcil. Personalment em quedo amb les nits de joc pels carrers del poble de Clara Bou i amb la magnífica història triangular de Dúgol. Una molt bona lectura. No us la perdeu.
“Saber que sóc el mateix, però amb vint anys més. Fals. No sóc el mateix. Tan de bo fos el mateix. Només caldria que em mires de cua d’ullal mirall que tinc al costat per saber com he canviat. En veritat, s’assemblen molt més els dies entre ells, que nosaltres a nosaltres mateixos.<Els dies es queden, els que passem som nosaltres> vaig llegir inscrit en una paret del cas antic d’Osca…” (pàg 97)
Us deixo l’entrevista de Gerard E. Mur a Núvol i la ressenya d’en Joan Josep Isern
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: L’amor de la meva vida de moment, 2015 pàg. 226
L’autor: Pep Puig
Editorial: L’altra editorial
[/box]
Deixa un comentari