L’ànima de l’assassí

Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L’ànima de l’assassí teixeix una trama entre la resolució d’un crim esdevingut en el si d’una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”

L’ànima de l’assassí és una novel•la històrica basada, principalment, en la vida, i sobretot, en els estudis que Mariano Cubí i Soler va fer sobre la frenologia. Una novel•la que combina la documentació de personatges reals i frases literals, extretes de textos de l’època, amb un relat de ficció que comença amb l’assassinat, a casa seva, d’una jove benestant en la Barcelona de 1857 .

Una novel•la que, d’entrada, pot arribar a confondre al lector, sobretot als qui, com jo, entren en el relat i s’hi capbussen esperant que la ciència, la frenologia en aquest cas, sigui el lligam de pistes i d’estratègia per resoldre el crim que succeeix just al principi, com passaria en una novel·la de gènere. I ho és, però no de la manera que un espera. M’explico.

Després de l’assassinat i un cop presentats els protagonistes, el relat canvia de direcció per resseguir la trajectòria professional -i vital- de Mariano Cubí, deixant aparcada, d’una manera directa, tota la investigació. En una mena de parèntesi que li serveix a Toni Arencón, per viatjar enrere en el temps i per posar-nos en antecedents sobre el científic. Seguirem a Mariano Cubi per tertúlies, conferències i embolics amorosos i sabrem què en pensen els seus contemporanis d’ell, dels seus llibres i de les seves investigacions.

No serà fins que l’inspector Claramunt li demana ajut, després de detenir a quatre sospitosos, que la investigació de l’assassinat pren protagonisme, fet que, de mica en mica i amb força, condueix el relat cap el gènere negre, amb una dosi de suspens i una tensió argumental que ja no deixarem fins el sorprenent final. Un final que com dic m’ha sorprès i que, al meu parer, és el que avala aquest parèntesi del que us parlava abans. L’ànima de l’assassí és d’aquells llibres que guanyen un cop acabat, quan el lector coneix tota l’argumentació i pot valorar l’estil i la manera d’exposar de l’autor.

Cal tenir present, però, que no estem davant d’una novel·la negra, encara que una de les seves línies argumentals sigui resoldre l’assassinat. Mariano Cubí i els estudis de frenologia són el centre de tot el relat. Una novel·la històrica que l’autor ha documentat extensament , on els personatges històrics intervenen amb “llurs pensaments i expressions, han estat extretes, la gran majoria literàriament, de les obres que van escriure i publicar en vida” així com les descripcions i llocs de d’època, les relacions del científic fins i tot els procediments judicials i la base de l’argumentació fiscal que trobem en la part del judici. Es tracte d’un excel·lent treball de recerca que ha sabut utilitzar i combinar, amb encert, amb una línia argumental de ficció perfectament creïble.

Toni Arencón ha escrit una novel·la ben treballada i molt documentada que sorprèn, sobretot, als qui només coneixíem al doctor Mariano Cubí, com a un personatges que ha donat nom a un carrer de Barcelona. Ara ja podem recordar-lo, també, com el científic que va mirar de provar com l’estudi del cervell és determinant  a l’hora de preveure la conducta humana, i en concret per determinar qui ha estat l’autor d’un crim, així com també comprovar si aquesta conducta es pot curar o no. Una lectura interessant.

Un criminal en potència, jo? Un homicida per segona intenció? Reflecteix, la forma anòmala del meu cap, l’exacte, inevitable i concret aspecte del crani d’un criminal? Et factum est ita? Era, per tant i irremeiablement, la seva ànima eterna, humana naturam propeter interfector, l’ànima definitiva d’un assassí? (pàg. 194) Això només ho podreu saber al final del llibre.

Frenologia

La frenologia (del grec: φρήν, frēn, “ment”; i λόγος, logos, “coneixement”) considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d’una persona es poden determinar en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més o menys desenvolupades. (web del llibre)

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: L’ànima Lde l’assassí, 2015 pàg. 194
Autor: Toni Arencón Arias
Premi: XXXII Premi Narrativa Ribera d’Ebre
Editorial: Cossetània Edicions

[/box]