L’herència de Horst

En l’Espanya de Franco, multitud de criminals nazis van trobar la seva segona llar. I Catalunya no era una excepció. Només a la Barcelona dels anys quaranta, hi vivien més d’un centenar d’agents secrets i col•laboradors. Els gens determinen el color dels ulls, del cabell. La complexió física o les malalties que patiràs. Però, i si el mal també es pogués heretar? La Sol, una noia de trenta anys, mai no havia estat interessada pel seu passat. Fins que el passat va interessar-se per ella.

Diu la cançó que “qui perd els orígens perd la identitat” referint-se a un poble, cert. A nivell personal també és cert però caldria matissar. I si descobríssim que els nostres orígens fossin tot allò que rebutgem? I si resulta que se’ns ha amagat el passat per fer-nos més passable el futur? Podem destriar el que heretem,? I si el mal també es pogués heretar? Partint d’aquestes qüestions i barrejant elements històrics i de ficció la Teresa Roig ens proposa una lectura entretinguda on viurem, en capítols que es van alternant, el present de la Sol i el passat d’una història que arranca en els camps de concentració durant la II Guerra Mundial. Dues històries que anirem descobrint en paral•lel fins que el destí, inevitablement, les apropi.

A les acaballes de la guerra molts agents dels nazis van fugir arreu del món, uns quants van arribar a Barcelona (en el llibre hi aprareix una nodrida llista posada en un mapa de la ciutat) que, emparats i amagats pel règim franquista, s’hi van instal•lar, entre altres coses perquè vingueren amb diners i objectes que prèviament havien requisat. En Horst va ser un d’ells i, més enllà de l’herència física o econòmica que pogués deixar o portar, la seva última finalitat, la seva herència vital, venia en forma de llegat: acomplir la tasca suprema que se li ha encarregat. Mentre, la Sol, que no acaba d’entendre el tarannà reservat i misteriós de la mare s’haurà d’enfrontar al seu passat davant la mort sobtada d’aquesta. Una herència plena de papers i dades que no està preparada per assumir davant la repulsió que li produeix.

L’herència de Horst és una novel•la entretinguda i ben escrita que sap mantenir l’atenció del lector gràcies a les dosis d’intriga i als diferents ritmes de tensió que van destinats a enfilar una única història a parir de dues trames que parteixen d’un espai temporal diferent. En un relat on el suspens històric perfila la singularitat d’uns personatges marcats pel passat, en una trama capaç d’aclaparar al lector i, amb un final on l’autora ha deixat el camí obert a una angoixant especulació.

Tres personatges, en Horst, la Ilse i la seva filla Soledat, la Sol que, malgrat les enormes diferències que els separen, segurament el vuit i la soledat dins d’un entorn familiar pràcticament inexistent és l’aspecte que més els uneix. Tres personatges ben definits que, malgrat les seves conviccions, són capaços de canviar o d’experimentar nous sentiments quan els seus objectius es veuen alterats per factors com ara la protecció a la família. Això, i un secret, el uneix, això, i un secret, els separa.

L’herència de Host és la primera novel•la de l’autora i la segona que arriba a les meves mans, anteriorment havia llegit  Pa amb xocolata, on també hi trobem aquesta barreja entre ficció i relat històric ambientada, en aquest cas, a Agramunt durant la Guerra civil espanyola. Una bona lectura.

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: L’herència de Horst, 2007 pàg. 252
Autor: Teresa Roig
Premi: Premi Setè Cel de Salt, 2008
Editorial: ARA Llibres, S.L.

[/box]